Sabíem que de vegades això passa en les cartes, en els jocs de cartes, però no teníem constància que podria succeir al bell mig de la mar, com si es tractara de l'època dels corsaris. L'actualitat ens ha demostrat que sí, que els envits també poden fer-se a la vela, i que, com en el tapet verd del casino, un excés d'ambició et pot deixar en ridícul davant la resta. Amb una mà davant i l'altra darrere.
En acabar la passada edició de la Copa de L'Amèrica, el vaixell guanyador -l'Alinghi suís, que ja ho havia estat al 2003 a Auckland (Austràlia), i que en no tenir accés marítim va escollir València com a seu de la 32a edició- va decidir renovar el contracte que mantenia amb la capital del Túria. Va augmentar en uns pocs milions d'euros el canon que calia per acollir la competició, conscient que l'Ajuntament i la Generalitat no hi posarien inconvenients, i va acordar que la 33a Copa seria al 2009, només dos anys després. Val a dir que en aquesta contesa velística hi ha una històrica tradició segons la qual el vencedor de l'edició en curs decideix quan i com desafiarà aquells que vulguen rellevar-lo com a posseïdor de la copa de les cent guinees, com és popularment conegut el gegant trofeu entre els seus afeccionats.
Doncs bé, a més de decidir quan serà la següent edició, el guanyador també escull un vaixell ('challenger', en terminologia de l'America's Cup) que serà el seu principal desafiador, per dir-ho d'alguna manera. És el Challenge of Record, que compta amb importants privilegis a l'hora de marcar les regles de la nova cita. Els suïssos de l'Alinghi van tenir-ho clar, i van atorgar aquest honor al Desafío Español Iberdrola, que alhora rep ajudes de la Generalitat Valenciana. La signatura va fer-se amb total solemnitat, amb presència inclosa de Francesc Camps, i possibilitava que un projecte humil quant a pressupost -en comparació amb 'trasatlàntics' com ara l'Oracle nord-americà, el Luna Rossa italià o el Team New Zeland- competirà cara a cara, d'ací dos anys, amb els flamants vencedors helvètics. La resta hauria de passar per tràmits que els espanyols s'estalviaven gràcies a la seua condició exclusiva.
Per poder tenir aquest plaer, però, primerament cal complimentar una sèrie de tràmits que, a parer dels estadounidencs del BMW Oracle, els espanyols no han seguit detalladament. Entre aquestes passes hi ha una de ben essencial, que és tenir un club de vela com a seu. Iberdrola va prendre com a seu del seu desafiament el Real Club Náutico de España, i aquesta ha estat una escletxa a la qual els discrepants s'han acollit per a reclamar, ja que troben que no pot ser que un desafiador novell, com l'espanyol, puga tenir una condició tan especial com la de Challenger of Record.
El cas ha arribat a la justícia nord-americana, que a través de les Cort Suprema de Nova York acaba de fallar que, efectivament, l'Alinghi, tot i les prebendes que té com a posseïdor de la Copa, va afanyar-se massa a tancar l'acord amb el Desafío Español, i que, com a penalització, el sindicat d'Iberdrola haurà de cedir la posició de privilegi a l'Oracle.
Una decisió que malbarata els plans dels suïssos i dels espanyols. Els primers, ja havien conclòs que els problemes judicials retardarien la pròxima competició fins el 2010 o, més probablement, el 2011. Els segons, acceptaven de bon grat el retard si es mantenien com a Challenger of Record. Mentrestant, el Govern valencià i l'Ajuntament també saludaven un possible ajornament, ja que, en paraules del vicepresident Rambla, “significa dos anys més de festa i d'il·lusió, per a València”. A més, el fet que suïssos i espanyols es presentaren com els dos projectes amb més privilegis implicava que aquesta “festa” i aquesta “il·lusió” poguera prolongar-se encara més. Els uns i els altres, de fet, no posarien peròs a què València continuara com a seu... malgrat que els empresaris locals critiquen que aquesta sèrie d'esdeveniments dificulten i molt el creixement d'un port que consideren absolutament col·lapsat pel que fa a trànsit de mercaderies. Els plans d'ampliació de moment topen amb els interessos esportius, i fins i tot s'han sentit veus, des del propi Consell, recomanant que s'amplie el port de Sagunt i que es desvien allà bona part dels nous contenidors que València preveu d'acollir.
La sentència, per tant, situa l'Oracle com a principal aspirant a derrocar l'Alinghi. Ara tots dos sindicats seuran a parlar i mirrar d'acordar les bases de la propera Copa de L'Amèrica. Si arriben a una entesa, aquesta cita se celebraria el 2009, el 2010 o el 2011 -en aquest segon cas, coincidint novament amb les eleccions autonòmiques i municipals-. En cas que continue la tibantor, l'any vinent podria haver-hi una regata a dos entre suïssos i estadounidencs, però oberta a d'altres possibles equips, de la qual eixiria el nou guanyador de la competició, que tornaria a tenir tot el temps del món per posar les regles de la següent contesa.
Pocs parlen de la desfeta que ha suposat la pèrdua de la condició de Challenger of Record per part del Desafío Español. L'oposició a l'Ajuntament i les Corts valencianes, ja té prou amb els seus problemes interns com per fer veure la situació en què ha quedat el flamant projecte d'Iberdrola i la Generalitat. Per últim, tant Barberà com Rambla, i la premsa afí als populars, no perden ocasió de 'vendre' el nou panorama que s'ha obert la Cort Suprema novaiorquesa com una grandíssima notícia per a València. Sempre amb un gran somriure a la cara, el PP no para de dir que la Copa “continuarà a València”. Ja fa temps que, per a ells, tot és una festa. Una grandíssima festa.
