Finalment, i si no hi ha sorpreses d'última hora, els ciutadans valencians acudiran als comicis del proper 27 de maig sense cap llei electoral. Això se'n desprèn, almenys, de les converses infructuoses que van mantenir, tota la setmana passada, responsables del PP i del PSPV-PSOE. Si ara fa set dies informàvem que ens podíem trobar del “penúltim pacte” entre els dos principals partits del País Valencià abans de la contesa electoral, el procés negociador no va reeixir. Per tant, queden en l'aire les normes que han de regir la renovació de les Corts.
Els socialistes, mitjançant el seu secretari general, Joan Ignasi Pla, van proposar al PP un acord veloç que desbloquejara l'statu quo que va instaurar-se des de la reforma de l'Estatut, ara fa gairebé un any. Segons els experts en dret, la vigent carta magna dels valencians deroga l'anterior llei electoral, de març del 1987, i, per tant, en cal una de nova -que, a més, ha de rebre dos terços dels vots al Parlament autonòmic- El principal problema per a poder desencallar l'atzucac en qüestió és que el PSPV-PSOE només acceptarà retocar la llei electoral si això comporta la reducció de la tanca d'accés a l'hemicicle, ara com ara situada al 5%. El PP, al seu torn, no en vol ni sentir a parlar. Esquerra Unida, Bloc, ecologistes i regionalistes han demanat, reiteradament, la reducció d'aquest mur, com a mínim, al 3%... un compromís adquirit pels socialistes en la postrera etapa negociadora de l'Estatut -quan van negar-se a aprovar el text al Congrés si prèviament no s'instaurava el 3% i s'eliminaven les referències, acceptades per ells fins aquell moment, a l'“idioma valencià”-, però que al remat, davant l'amenaça seriosa que l'Estatut se n'anara en orris -un panorama que no volia el president Camps ni, encara menys, el president Zapatero-, PP i PSOE van convenir: l'Estatut mantindria les referències al suposat “idioma valencià” i, ací hi havia la novetat, s'eliminava el llistó del 5% sense establir-ne cap altre. Tota la responsabilitat, en aquest sentit, era per a la llei electoral.
Una norma que ni els uns ni els altres no pensaven que calia modificar tan ràpidament. El problema, però, és que el nou Estatut parla d'un mínim de 99 diputats, i avui n'hi ha, indefectiblement, 89. Per tant, cal especificar la variació, a la llei del 1987. Ocasió que els socialistes han aprofitar per picar l'ullet als seus possibles socis de govern a partir del proper mes de juny, ja que els han garantit, aquests mesos, que la llei electoral no rebria el seu vistiplau si abans no es retallava la barrera d'accés... cosa que equival al 3%.
En canvi, la recent proposta de Pla, segons s'ha filtrat convenientment, parlava d'un 5% a escala provincial. El PP, en qualsevol cas, tampoc no ha trobat escaient aquesta possibilitat, segurament per la por que li genera la reaparició dels blaveros a València o la irrupció dels cantonalistes d'Alacant. I això que els especialistes en numerologia electoral adverteixen que el 3% autonòmic li convé, al PP. D'aquesta manera, per exemple, no hi haguera hagut el pacte multipartit anomenat Compromís pel País Valencià, que aplegarà gairebé tots els vots a l'esquerra del PSPV-PSOE i que, amb un 3%, potser sumarien, entre tots ells i per separat, un o dos escons menys -avui les xifres que es barallen giren al voltant de l'11% dels vots, amb una projecció de 10 o 11 escons dels 99 que, en principi, n'hauria d'haver-. Fins i tot li pot convenir, al PP, que hi accedesca el regionalisme més ranci i anticatalanista, reeditant així el pacte del 1995 al 1999, que els va permetre d'aconseguir ocupar el Govern valencià per primera vegada. No és tan fàcil, si no, arribar a sumar la majoria absoluta, pràcticament un vot de cada dos.
L'oferta de Pla, suposadament plantejada davant la possibilitat real que l'esquerra i els nacionalistes sumen més vots i escons, mirava, en teoria, de tenir la certesa que, en cas de derrota, el PP no buscarà repetir els comicis. Els fantasmes dels diputats madrilenys Tamayo i Sáez tenen ombres molt i molt allargades. Ben aviat, però, EUPV i Bloc van reprendre l'actitud del presidenciable socialista, al qual han recordat que, si vol governar, haurà de fer-ho amb els vots de “l'altra esquerra”. Una pressió, també exercida des de dins del propi PSPV, que ha dut Pla a fer marxa enrere. O 3% o no res, diuen a la seu del carrer de Blanqueries de València. L'executiu valencià s'ha afanyat a modificar la llei de govern, on ha establert la nova quantitat de diputats a les Corts, i també ha fet una consulta a la Junta Electoral, encapçalada pel president del Tribunal Superior de Justícia valencià, Juan Luis de la Rúa, el qual ha avalat la nova xifra d'escons. Una sèrie de gestions que no convencen els socialistes ni, menys encara, Esquerra Unida i Bloc. Aquests dos partits recorrerien una hipotètica cita electoral que recollira el nou nombre de diputats al decret de convocatòria -l'altra pota sobre la qual se sustenta l'esperança de Camps de no fer una nova llei electoral-. Aquest recurs seria atès per la Junta Electoral Central, que en deu dies podria posicionar-se en favor del 3% -com passa arreu de l'estat-. Així, la tanca es mofdificaria poc abans dels comicis. Pitjor seria que el recurs arribara en passar els comicis, ja que fins i tot podrien quedar en suspens els resultats.
No és com el cas del Principat de Catalunya, on mai no n'hi ha hagut, de llei electoral. Les normes valencianes -establertes als difícils anys de la transició mercès a un pacte entre el PSOE i l'UCD, entre Alfonso Guerra i Fernando Abril Martorell, a fi d'evitar l'accés de partits nacionalistes de centre o d'esquerra- són precises en una munió d'aspectes. Si, com sembla, abans que acabe el març no es tanca un acord al respecte, la inseguretat jurídica serà absoluta. Tot, per negociar de bòlit l'Estatut. Tot, per no voler retocar el 3%. Tot, per la por a perdre les eleccions.
