Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 26 de de novembre del 2008 | 16:14
Crònica · País Valencià

Un compromís fet miques

Res no en queda, del Compromís pel País Valencià. Si de cas, i com a molt, la ironia del nom que hom va proposar i que finalment fou la marca electoral amb què van concórrer als comicis del maig del 2007 cinc formacions: Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana. Més enllà de la gràcia del nom, no hi ha res: ni l'esperit de descavalcar el PP de la Generalitat Valenciana, ni els números que miraven de materialitzar aquesta ambició ni, encara menys, la relació personal d'estreta amistat que els protagonistes van 'vendre' que els unia. Tot ha saltat pels aires. Tot.

 

La plasmació més visible de la desfeta en qüestió es pot presenciar des d'aquesta mateixa setmana a l'hemicicle valencià. Els tres diputats en minoria -tot just qui eren majoria dins d'Esquerra Unida quan va fer-se el pacte, tot just qui avui són majoria absolutíssima al si d'EUPV- han passat a formar part del grup de nou encuny batejat com de "no adscrits". s a dir, el sector 'nucleat' pel Partit Comunista del País Valencià (PCPV) -representat a les Corts per Lluís Torró i Marina Albiol- i els independents -com Glòria Marcos, qui fou cap de llista de Compromís- que els fan costat ara viuen de manera independent al parlament valencià.
Ja feia temps que Marcos, Torró i Albiol intervenien per contradir allò que proclamaven els quatre companys de grup i que fins i tot votaven en contra en determinades ocasions, i ara la divisió no ha fet sinó ratificar-se.

 

De la banda contrària, Mònica Oltra i Mireia Mollà, les dues diputades de l'antic corrent d'EUPV Esquerra i País (avui partit polític anomenat Iniciativa del Poble Valencià, que efectua el seu primer congrés aquest dissabte, 29 de novembre), i els dos diputats del Bloc, Enric Morera i Josep Maria Pañella, passen a integrar en exclusiva el grup del Compromís. Les quotes que van marcar-se en l'elaboració de les llistes, així com els magres resultats que al remat van recollir-se, han possibilitat que avui siguen majoria els que critiquen el sector hegemònic d'EUPV, fins al punt de poder expulsar-los del grup parlamentari.

 

El panorama amb vista als pròxims processos electorals, doncs, dibuixa un espai més fragmentat que mai, ja que no sols hi ha la partició en dos d'Esquerra Unida, sinó també l'atomització absoluta dels ecologistes (Els Verds donen suport EUPV, i Esquerra Ecologista ha optat per Bloc i Iniciativa) i, el pitjor de tot, la sensació que difícilment podrien haver-se fet pitjor les coses.
Les acusacions han estat retransmeses en directe pels mitjans de comunicació valencians, se n'ha parlat sense embuts de diners, de traïcions i de desviacions ideològiques, i tot plegat acaba deixant la seua petjada a la ment dels votants. No debades, als comicis del març passat, més enllà del conegut com a "vot útil" hi va afectar el maremàgnum viscut al si del Compromís des del primer dia de la legislatura en curs: Esquerra Unida, amb Els Verds i Izquierda Republicana, va quedar-se en un baixíssim 2,7%, tot perdent el seu únic diputat per València, alhora que Bloc-Iniciativa-Verds (Esquerra Ecologista) arribaba pels pèls a l'1%.
Totes sis formacions, agrupades en dos tridents, no sumaven ni un 4%, cosa que posa molt i molt costera amunt d'evitar el bipartidisme al 2011. En aquest cas, i és això el que resulta més colpidor, el relleu del PP a la Generalitat del sud dependria, en exclusiva, del PSPV-PSOE. Aquest partit, avui situat de manera sistemàtica prop de 450.000 sufragis per sota dels conservadors, hauria de pispar-li més de 220.000 paperetes al PP, una meta més que complexa, tenint en compte la penetració actual del discurs de Francesc Camps i els seus.

 

Però, per damunt de tot, ha quedat clar que la classe política nacionalista i la d'Esquerra Unida són incompatibles. Ni al 1987, quan va dur-se a terme l'acord entre aquests últims i la Unitat del Poble Valencià (UPV, l'embrió de l'actual Bloc) ni tampoc dues dècades més tard, al 2007, han estat capaços de mantenir la unitat més enllà dels comicis. Si molts dels electors percebien la reedició de l'entesa esdevinguda l'any passat com una mera UTE (Unió Temporal d'Empreses) per mirar de rendibilitzar els vots, ara la sensació és que ni que passen 20 anys més, podria repetir-se un episodi com aquest. En aquesta ocasió hi ha hagut llàgrimes, escridassades, expulsions, expedients, usurpacions de territori, contraprogramació d'actes, acusacions pecuniàries... Un espectacle ben poc edificant que fins i tot fa evocar el trencament del 1987 com si aquell haguera estat una revolució de vellut. s clar que tampoc no ho va ser, aleshores, però ni de llarg és comparable amb la situació que ara s'ha viscut.

 

L'erosió total de la imatge dels polítics nacionalistes i progressistes implicats en aquest serial costarà de ser païda, i de quina manera, per l'electorat. La desil·lusió és tan notable entre aquestes fileres que el PP valencià ja pensa en les eleccions del 2015, quan haurà de renovar el seu "compromís" amb els ciutadans del país... En les de l'11, pensen els caps visibles d'aquesta formació, no cal esmerçar-hi ni un sol segon: les tenen coll avall de fa mesos.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat