Prop d'un centenar de trobades oficials, acumulen els presidents valencià i murcià, Francesc Camps i Ramón Luis Valcárcel, des de juny de 2003. Una relació estretíssima, molt més i tot que no quan el cartaginer Eduardo Zaplana ocupava el Palau de la Generalitat. Les preocupacions comunes van poc més enllà de l'agricultura i, sobretot, l'aigua, però tots dos presidents han mirat de constituir una mena de 'lobby' per fer front al govern de l'estat. S'ha demostrat, doncs, que es tracta d'un eix ben sòlid, gairebé indestructible, molt més robust que no el ja soterrat “eix de la prosperitat” amb què Esperanza Aguirre, Jaume Matas i el mateix Camps van mirar de reclamar inversions... Matas, al cap de poc temps, va estimar-se més l'euroregió maragalliana, de la qual el seu homòleg valencià mai no n'ha volgut saber res, i de l'eix paral·lel no se'n va saber gaire més.

 A Camps, l'eix mediterrani, o l'euroregió mediterrània, li suggereix inevitablement la presència de Múrcia i també, per què no, la de tota Andalusia, gairebé des d'allà on busquen per mar, cel i terra la jove Maddie. Aquest suposat eix, diu, situaria el País Valencià al bell mig del 'lobby', cosa que no fa una euroregió, la de Maragall, que arracona els valencians, en paraules del cap del Consell, “a la perifèria d'uns Països Catalans” en què ell, evidentment, ni creu ni vol perdre un segon parlant-ne, no siga cas que...

Doncs bé, la relació amorosa entre València i Múrcia, entre Camps i Valcárcel, està trufada de molts noms i accions de comú acord. Als ja històric trident que conformen Zaplana, Federico Trillo i Vicente Martínez Pujalte -tres polítics d'arrels murcianes però fets i escollits democràticament en terres valencianes- cal afegir qui ha estat una de les persones amb més intuïció i ascendència al País Valencià: Jesús Sánchez Carrascosa, ex-marit de l'ex-directora del diari 'Las Provincias', María Consuelo Reyna. Tots dos van completar un tàndem perillosíssim, al capdavant del periòdic tradicional de la dreta valenciana. En ell, les proclames anticatalanistes van repetir-se durant anys i panys, de manera desvergonyida i desacomplexada. Un òrgan que el PP va fer servir tal com va voler, i que va moderar-se tot just quan els populars ja veien el camí expedit a la Generalitat. En efecte, a finals dels anys noranta, el duo Carrascosa-Reyna va eixir sorollosament de 'Las Provincias', que adquiriria el Grupo Correo i que, des d'aleshores, és un 'Abc' més. No menys, però tampoc no més.

Quan la seua dona va abandonar el diari, però, Carrascosa ja feia temps que treballava de bracet de Zaplana: amb ell, va ser cap de comunicació del PP valencià. Va dirigir la campanya que va dur el cartaginer al Palau de la Generalitat, després de 12 anys de Joan Lerma com a inquilí, i també assessoraria Zaplana al 1999, quan va revalidar la victòria, en aquest cas ja amb majoria absoluta i sense la necessitat d'una Unió Valenciana a la qual l'anticatalanisme de 'Las Provincias' va donar vots amb la mateixa rapidesa que la baixada de to d'aquest diari li'n va restar. El pacte segellat aleshores entre Jordi Pujol i Zaplana, pel qual, i entre altres coses, es creava l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a canvi del suport de CiU a José María Aznar, va ser tan silenciós com la pèrdua de pressió del diari conservador en qüestió. Carrascosa, aquell home que va ascendir Zaplana i que tan bé es menejava entre bambolines, era murcià. La seua bona amistat amb l'ex-president li va valdre, també, la direcció de Canal 9 als anys 1997 i 1998, tot just entre les dues campanyes electorals en què va ajudar Zaplana.

Aquesta setmana s'ha sabut que el proper director de Canal 9 també ve de Múcia: el seu nom, José Ángel Quintanilla, que fins ara dirigia la televisió regional murciana, i ja abans, durant molts anys, va ser un alt responsable de la Televisió de Galícia gestionada pel PP de Manuel Fraga. Fins i tot va arribar a ser, també, director de TVG. El primer canal autonòmic valencià, una mostra fefaent de programació escombreria i manipulació informativa, tornarà a ser controlat per una persona propera als populars, que en fan el seu òrgan de propaganda predilecte, molt per damunt de 'Las Provincias' o de la COPE.

El director de Canal 9 correspon d'escollir-lo, en exclusiva, al director general de RTVV, el qual, al seu torn, és triat pel consell d'administració de RTVV. Aquest organisme depèn de les Corts Valencianes, i per tant el PP hi imposa el corró de què hi disposa. En conret, dels onze consellers de RTVV, sis són nomenats a proposta dels conservadors, per quatre dels socialistes i un del Compromís pel País Valencià. Aquesta majoria absoluta possibilita que decisions de molta trascendència pel futur de l'ens públic valencià, siguen preses sempre en la segona ronda de votacions, ja que a la primera, sistemàticament, l'oposició vota “no”. De poc s'hi val, perquè en segona instància hi ha prou amb una majoria simple que el PP té, i de llarg.