Que la televisió i ràdio públiques valencianes -Canal 9 i Ràdio 9- estan més a prop de la COPE que no d'uns mitjans mínimament plurals era una evidència contrastada de fa temps. Fins i tot, només cal mirar la procedència d'alguns dels professionals de RTVV per comprovar que no sols hi ha proximitat ideològica, sinó que fins i tot periodistes amb càrrecs de veritable importància són en mans d'antics treballadors de la cadena dels bisbes.
El problema ve quan la manipulació va acompanyada del veto i de la censura, com està passant darrerament al País Valencià. Ahir es feia públic que un jutge ha donat permís a la Generalitat Valenciana perquè demà, 27 d'abril, entre i precinte el repetidor de la Carrasqueta, el qual permet l'emissió de Televisió de Catalunya a les comarques del sud de fa anys, gràcies a la inversió feta per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). També coneixíem, ahir mateix, que la jutgessa responsable del cas negava aquesta mateixa possibilitat al Montdúver, on hi ha el repetidor que envia el senyal a les comarques de la demarcació de València. En aquest cas, però, la Generalitat Valenciana té dret a recurs, i pocs dubten que així ho faran, mirant de forçar el tancament definitiu de TV3 i, alhora, de captar electorat clarament procliu al secessionisme lingüístic, una franja de gent que oscil·la entre el 3% que va aconseguir Unió Valenciana l'any 2003 i el 4,5% que sumarien avui aquest partit i l'encara més extremista Coalició Valenciana. Un percentatge que, de no existir totes dues formacions, aniria a parar, de cap, al Partit Popular. D'ací els intents de dur-los cap al “vot útil” que representa la formació conservadora per antonomàsia.
No s'acaben ací, ni de lluny, els intents per malbaratar un possible canvi de color polític a les Corts valencianes. Ahir també se sabia que la Junta Electoral valenciana, prèvia demanda del PP i tot i les al·legacions presentades per socialistes i Compromís pel País Valencià -coalició que aplega Esquerra Unida, Bloc i partits ecologistes-, decidia prohibir l'emissió de la pel·lícula 'Ja en tenim prou' a locals propietat o gestionats pels ajuntaments, així com a les univsersitats. Així doncs, dels més de 200 llocs, al llarg i ample del País Valencià, on estava previst emetre la cinta, només en quedaran uns pocs, i serà la capacitat de la pròpia societat civil per trobar-ne de nous, la que farà possible o no que aquest arribe al més alt nombre de gent possible.
Què és 'Ja en tenim prou'? Com es pot consultar a la seua web http://www.jaentenimprou.org on els impulsors han afirmat que també penjaran el film, és un conjunt de curtmetratges realitzats per persones molt diverses i que tracten problemes quotidians del País Valencià, com també alguns dels episodis més estrambòtics dels últims anys de govern del PP a la Generalitat. Aquests curts van ser presentats ahir a la premsa, i, segons els rumors que corren a hores d'ara, podria aparèixer encartat en determinats diaris locals durant el proper cap de setmana. Novament la tàctica del DVD, ara mirant de mobilitzar aquells que costa més de dur a les urnes, ço és, els possibles votants socialistes i, sobretot, els del Compromís.
Però hi ha més, encara. El cúmul de despropòsits creixia de nou la vesprada d'ahir, quan es divulgava que el proper número del programa 'Encontres', un espai cultural arraconat a la graella de la televisió autonòmica -presentat per Ricardo Bellveser i per Lola Johnson, directora del segon canal públic valencià, Punt Dos-, havia estat censurat per un motiu ben curiós: un dels convidats, un artista del món del graffiti, es treia la jaqueta a mig programa -enregistrat- i es quedava amb una samarreta que presentava un pot de detergent de la marca “Alborch”, que “ho neteja tot”. Per a evitar més sorpreses durant els programes que coincidiran amb la campanya electoral, els caps de l'espai han optat per canviar els convidats que havien cridat per les setmanes vinents -els escriptors en català Francesc Bayarri, Josep Piera i Esperança Camps- per uns altres de parla castellana i fidelitat absoluta al PP -Jenaro Talens i Jaime Siles-.
A més, el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, no en vol ni sentir a parlar de debats amb els seus contrincants principals, Joan Ignasi Pla i Glòria Marcos. Avui mateix, 26 d'abril, ha rebutjat participar-hi en una trobada amb tots dos a la facultat d'Economia de la Universitat de València, a fi de parlar, tranquil·lament, sobre els programes econòmics de cada formació.
Tot plegat amb un detall per a la història: ahir, 25 d'Abril, 300 anys després de la batalla d'Almansa, que va significar la pèrdua dels Furs dels valencians i fins i tot la crema de nombroses ciutats de mans dels botiflers, el cap del Consell va decidir no assistir a l'acte institucional convocat a les Corts -no hi fallava el president des que va instaurar-se la celebració, el “Dia de les Corts Valencianes”, l'any 1990-. Camps, “per problemes d'agenda”, va estimar-se més d'assistir a un acte d'Iberdrola, tot just el patró del vaixell del Desafío Español, el vaixell que representa l'estat a la Copa de L'Amèrica. El president havia afirmat, durant el matí, que el País Valencià “ja ha recuperat tot allò que va perdre a Almansa”, i que el nivell d'autogovern dels valencians, després de la reforma estatutària, és “el màxim permès dins de la Constitució”.
Els nervis són un fet, a les files del PP. A tot de municipis els conservadors apareixen separats, i la direcció regional ha pres la decisió d'expulsar del partit aquells que planten cara a la llista popular, ni que siguen campsistes.
