Fa temps que sona una cantarella segons la qual es podria constituir una mena de Nafarroa Bai a la valenciana. Una força que aplegara les formacions nacionalistes del País Valencià sota una única marca, i fins i tot a tota mena de comicis. Una marca que podria aixoplugar, per tant, el Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i grups ecologistes com ara Els Verds - Esquerra Ecologista i Els Verds del País Valencià. Al capdavall, doncs, el fatídic Compromís pel País Valencià, sense el 60% d'Esquerra Unida -aquells que controlen la direcció d'EUPV, principalment integrada pels comunistes- i sense Izquierda Republicana, l'històric partit de Manuel Azaña, ara com ara absolutament residual. Analitzem, formació a formació, com encararia cadascuna d'elles un possible conglomerat nacionalista.
En primer lloc, el Bloc esdevindria, clarament, la força predominant dins de l'entesa multipartida. Compta més de 300 regidors i un percentatge de vot autonòmic que voreja el 5%. A més, té una estreta relació amb partits nacionalistes tan importants com ara Convergència i Unió, el PNB o el BNG. També disposa de dos diputats a les Corts, Enric Morera i Josep Maria Pañella, a més d'un diputat provincial a Castelló.
Malgrat la preponderància que tindria dins de la hipotètica coalició, les reticències del Bloc a accedir-hi són nombroses. Defugen l'entesa amb ERPV, i no sols pel fet de ser socis de CiU, sinó també perquè el discurs pro Països Catalans no és, ni de lluny, una característica del Bloc. Més aviat al contrari, els nacionalistes de l'antiga Unitat del Poble Valencià s'estimen més mirar de pescar suports al centre i fins i tot entre sectors no estrictament nacionalistes. Des de finals dels anys 90, quan van mutar de l'antiga Unitat del Poble Valencià a l'actual fesomia, precisament l'objectiu ha estat esdevenir "el tercer espai de la política valenciana". Un espai més proper ideològoicament a la socialdemocràcia però que no exclou pactes puntuals, sobretot a l'àmbit municipal, amb el PP. Al remat, els nacionalistes de Pere Mayor i Enric Morera cerquen nous caladors electorals, cosa que els ha distanciat del discurs iniciàtic de la UPV, força més "catalanista".
De bracet del Bloc hi ha concorregut, en la seua primera aparició electoral, Iniciativa del Poble Valencià, el nom del qual també remet, sens dubte, a l'antiga UPV. Aquest nou partit és una escisió d'Esquerra Unida i inclou, bàsicament, els components de la corrent Esquerra i País, que al seu dia va arribar a dirigir el rumb d'EUPV, per bé que darrerament no s'hi sentien gaire còmodes i acusaven la direcció encapçalada per Glòria Marcos de bandejar-los i de dur la coalició a un discurs massa ortodox i proper al comunisme. Un de cada tres regidors d'EUPV sintonitzen amb Iniciativa, ja que, a més de la corrent esmentada, també reben el suport de Projecte Obert, un grup de regidors i exalts càrrecs del Partit Comunista del País Valencià que acusen Marcos dels mateixos defectes que Esquerra i País. Projecte Obert, que en principi va nàixer per fer de mitjancera entre les dues faccions d'EUPV, s'ha situat clarament del costat d'IdPV.
El resultat del pacte d'Iniciativa amb el Bloc, però, no ha estat satisfactori: en la seua estrena, el proppassat 9 de març, van sumar únicament 30.000 vots, l'1% del vot total al País Valencià, tot perdent un de cada quatre vots dels recollits pel Bloc al 2004. Entre tots dos, i amb l'afegit d' Els Verds - Esquerra Ecologista i d'haver estat liderats per Isaura Navarro (fins ara diputada a Madrid per EUPV, també desafecta amb Marcos), no han estat capaços d'evitar un dels pitjors resultats del nacionalisme valencià en tota la seua història. Potser no eren els millors comicis per deixar-se veure per primera vegada. Iniciativa se sent més propera a Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) que no el Bloc, però en tot cas prioritzarà sempre les preferències dels segons, ja que sap que el 5% necessari per tal d'accedir a les Corts només l'aconseguiran fent pinya amb aquests, i és el Bloc qui dictarà la política d'aliances.
De la seua banda, ERPV no està en posició de collar massa el Bloc. El projecte republicà al País Valencià no acaba de quallar. El seu lema als recents comicis estatals, "L'evolució imparable", no ha pogut quedar més en evidència. Han perdut més d'un de cada dos vots en comparació amb 2004, tot passant de 13.200 a 6.500. Una tendència a la baixa que encara sobta més tenint en compte que al maig del 2007, en els comicis autonòmics, van superar les 11.600 paperetes. La inversió en publicitat electoral, ben visible i només per darrere, quant a cartelleria, de PP i PSOE, no ha resultat gaire rendible. Esquerra s'ha fet acompanyar, en aquests comicis espanyols, d'una cueta que permet d'albirar futures aliances multipartides, ja que la llista era "Esquerra - País Valencià Sí".
Serà possible d'aplegar els uns i els altres -amb la sempre factible presència d'ecologistes diversos- sota una única candidatura nacionalista, a l'estil navarrès? A curt termini sembla impossible, però no tant a mitjà o llarg, una vegada els actuals caps visibles del Bloc donen pas a una nova generació de dirigents, no lligats a determinades maneres de veure la política i més centrats en el que és l'actual societat valenciana, amb unes capes juvenils capaces d'impulsar una llista netament nacionalista fins a les Corts. Caldrà, al remat, refer el discurs, deixar enrere disputes personals i plantejar un projecte seriós que engresque els votants potencials. A Navarra, Nafarroa Bai suma més vots en una sola candidatura que quan les quatre formacions integrants del pacte anaven per separat. Aquest hauria de ser el repte, i el mirall, dels nacionalistes valencians. Ara com ara, però, miren més a les Illes i contemplen, decebuts, el resultat d'Unitat el 9-M. El resultat de l'anàlisi, més que no un "País Valencià Bai", de moment mena a pensar en un "País Valencià Mai".
