Finalment, el pacte del Compromís pel País Valencià haurà estat una autèntica condemna. No sols haurà sigut un matrimoni de conveniència -per accedir a les Corts i fins i tot amb la voluntat de fer pinya amb el PSPV-PSOE i destronar Francesc Camps de la Generalitat-, sinó que haurà estat un procés de degradació que va gestar-se amb força distanciament i que no va mostrar símptomes de bona salut més enllà de la campanya electoral, quan tots els polítics s'esforcen a somriure de la manera més còmplice possible. En realitat, la important desfeta electoral, aquells set diputats que va recollir el pacte per comptes de la desena o més que tothom n'esperava, hi ha tingut molt a veure. Amb un resultat gratificant, encara que aquest tampoc no haguera servit per defenestrar el PP, l'enfrontament potser no hauria arribat fins poc abans dels següents comicis, quan cada partit mira de fixar la seua posició amb l'objectiu de diferenciar-se de la resta i d'obtenir un resultat amable. Ni Esquerra Unida, ni el Bloc, ni Els Verds, ni Esquerra Ecologista ni Izquierda Republicana, però, no s'esperaven uns números tan baixos, anant de la mà. Tan traumàtic i rocambolesc ha ser estat plegat que, en començar la legislatura, dos dels cinc partits tenien algun diputat a les Corts (5 diputats d'EUPV i 2 del Bloc); avui, en són tres, els partits amb representació a l'hemicicle valencià, ja que s'hi ha afegit una escissió d'EUPV, Iniciativa del Poble Valencià (IdPV), amb dues actes.

Comptat i debatut, els dos diputats nacionalistes s'han sumat a les dues diputades d'IdPV, i tots quatre equivalen a la majoria absoluta al si del grup parlamentari. No ha estat gaire estrany, durant aquests mesos, veure que la meitat més un del grup votava una cosa, i l'altra meitat una altra d'oposada. La qüotidianeitat també ens ha brindat moments kafkians, amb interpel•lacions entre els mateixos integrants del grup: la nova síndica (Mònica Oltra, d'IdPV) i el síndic adjunt (Enric Morera, del Bloc) han rebut la contestació de l'anterior síndica (Glòria Marcos, d'EUPV), que va ser substituïda a conseqüència del nou equilibri que va establir-se al grup. Una situació desagradable que encara ho ha estat més quan ha surat la discussió sobre qui havia de gestionar els recursos econòmics que les Corts atorguen als diversos grups. Esquerra Unida diu que hi té el dret, com a partit en principi majoritari i perquè així consta al protocol signat per totes les parts abans de signar el Compromís, mentre els seus companys de bancada actuen de manera diametralment distinta, tot assegurant que també hi tenen dret, com a part majoritària.

Aquest reguitzell d'estira-i-arronses ha tensat i molt la relació entre els uns i els altres. El súmmum va arribar a la contesa electoral del 9-M, quan Isaura Navarro (ex-diputada d'IU al Congrés) va liderar una candidatura conjunta del Bloc amb IdPV i Esquerra Ecologista. Un pacte que ben bé podria reproduir-se d'ací a tres anys, en aquest cas a l'àmbit valencià, si atenem les bones relacions que mantenen tots ells. EUPV, després d'aquesta deriva, considera “trànsfugues” les dues diputades d'IdPV, una acusació que estèn, en molts casos, als regidors afins a IdPV que hi ha al llarg i ample del País Valencià.

 El penúltim pas d'aquest serial dramàtic s'ha esdevingut aquesta setmana. Bloc i Iniciativa han acordat un reglament intern pel grup del Compromís. Aquest escrit és duríssim amb aquells membres que no voten alló que pensa la majoria del grup, i no és menys sever amb tots els que facen declaracions públiques que malmeten la imatge d'aquesta entesa multipartida. La sanció que espera als possibles díscols és, directament, l'expulsió del grup parlamentari. Una amenaça que plana de molts mesos ençà i que ja es veia a la cantonada ara fa un any, quan el Bloc i les dues diputades que passarien a formar part del nou partit IdPV (Mònica Oltra i Mireia Mollà) van remoure Glòria Marcos. Va ser al juliol del 2007, quan les noves Corts amb prou feines havien començat a rodar. Pocs haurien previst que la convivència -per bé que incòmoda, molt incòmoda- hauria durat tant. Ara sí que sembla inevitable que el grup es trenque per la meitat, i és ben probable que això passe qualsevol d'aquests dies, tot aprofitant la desconnexió que provoca l'estiu.

I és que la mateixa Marcos, acompanyada dels seus deixebles Lluís Torró i Marina Albiol -o siga, els tres diputats que han passat a ser minoria al grup-, va afanyar-se a convocar una conferència de premsa en què ha estat contundent respecte la manera de fer dels seus -de moment, encara- companys de grup. Unes declaracions que, 'estricto senso', ja podrien servir per quedar exclosos del grup parlamentari, encara que fins ara no han tingut cap resposta del costat dominant. En qualsevol cas, perquè això passe, només cal guaitar una mica. Una votació sobre l'aigua o l'urbanisme -temes en què el Compromís no manté una posició unitària- en pot ser el desencadenant definitiu.

Les estretors econòmiques que ja pateix, i de quina manera, EUPV, agafaran aleshores una volada que pinta de negre el futur de la formació. No debades, els tres diputats d'Esquerra Unida passaran a ser no adscrits i a formar part d'un grup mixt que -per voluntat de PP i PSPV-PSOE, a fi d'evitar el transfuguisme- té molt i molt disminuïts els ingressos pecuniaris.