Ni en el millor dels seus somnis, no imaginava el president valencià, Francesc Camps, que Barcelona i la seua àrea metropolitana necessitarien una "aportació hídrica puntual", i que aquesta vindria del riu Ebre. Realment, els fets esdevinguts a Catalunya no fan sinó alimentar el discurs que el PP valencià pronuncia des de fa tot just ara quatre anys, quan l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va derogar la part del Pla Hidrològic referida a l'Ebre. Una vegada aprovada la transferència d'aquest riu a Barcelona, els populars del País Valencià han optat per una tàctica "acordionística":
D'un costat, se solidaritzen amb la situació que viuen els veïns de la Gran Barcelona i veuen amb bons ulls l'aportació extra que els vindrà a través de la canonada parallela a l'AP-7, fins al punt que no els importaria que encara els n'enviaren més; de l'altre, però, demanen un tracte idèntic envers el seu territori, com també cap a Múrcia i Almeria. Novament, doncs, el PP valencià reviscola la tesi de la doble vara de mesurar, a l'hora de tractar els catalans i la resta. Al seu parer, "el pacte del Tinell" obliga el PSOE a concedir a Catalunya allò que nega als valencians, i "els valencians no tenim cap culpa per votar el PP", reblen. Uns arguments senzills, simples i fins i tot demagogs, però amb una parròquia nombrosa i ben fidel, per aquestes contrades. És com somiar que vas pel carrer recollint bitllets de 500 euros de terra, i en despertar-te, en regirar les butxaques, veus que és cert, que allò no era cap allucinació.

El Consell va afanyar-se a convocar un ple extraordinari per aquest dimarts, 22 d'abril, a fi d'abordar la situació. Una cita amb una sola finalitat, clarament propagandística, ja que es tractava d'aprovar una resolució favorable a la recuperació urgent del transvasament de l'Ebre. Era la manera més planera de fer veure a la gent que hi ha sequera a Catalunya, sí, però que encara n'hi ha més al País Valencià, i que en canvi ací l'única solució que hom aporta són les dessalinitzadores.

La resolució, donada l'amplíssima majoria dels conservadors, va eixir endavant. Els socialistes acusen l'executiu de Camps d'actuar com el lehendakari Ibarretxe, en la defensa del PHN. Segons el portaveu del PSPV-PSOE a les Corts, Ángel Luna, són casos totalment equiparables. Els socialistes no saben com sortir-se'n, i és que el tema de l'aigua és una de les potes en què es fonamenta la seua penosa situació actual a la gran majoria de les institucions valencianes.

A l'agressió verbal de Luna, els populars han contestat amb una altra mesura que evoca la manera de fer del lehendakari. No debades, aquest dimecres, dia de sant Jordi, anunciaven que presentaran propostes a tots els ajuntaments valencians perquè Zapatero recupere el transvasament de l'Ebre, així com també insta la Generalitat Valenciana a mobilitzar-se per tal de recollir signatures en favor d'aquesta megaobra. Sembla, per tant, que el PP tornarà al carrer per rebre adhesions en forma de firma; ja ho va fer amb motiu de la reforma de l'Estatut català, i ara, de nou amb els catalans al rerefons, tornarà a organitzar una campanya d'aquest estil, si no més agosarada i tot.

I què diu la resta de partits? Esquerra Unida continua absolutament contrària a la política transvasista, una posició que comparteix amb la seua part escindida, Iniciativa del Poble Valencià. La portaveu d'aquesta formació, alhora que síndica del grup parlamentari del Compromís pel País Valencià, Mònica Oltra, va comparèixer a la trona parlamentària amb tot de papers que expliquen que el Consell, si vol, pot aconseguir la quantitat d'aigua de l'Ebre que anhela amb un ús molt més racional dels recursos hídrics de què el País Valencià disposa. Una millor reutilització de l'aigua i la modernització dels regadius són dos dels aspectes que IdPV proposa de millorar.

De la seua banda, el Bloc, que el 9-M va anar de bracet d'IdPV i que també conviu al grup parlamentari del Compromís, s'ha mostrat, com el PP, favorable a què tot allò que es faça per garantir l'abastiment a Catalunya també es faça al País Valencià. Un posicionament purament estratègic que busca pescar en nous caladors electorals. El Bloc té clar que no vol semblar, si és que mai ho ha semblat, un partit apèndix de Catalunya, i més aviat aspira a esdevenir una força reivindicativa en tot allò que calga. En una entrevista publicada dies enrere pel setmanari ‘El Temps', el seu secretari general, Enric Morera, ho deixava ben clar.

El romanç de Camps amb Catalunya pot allargar-se uns mesos, perquè a la bona nova de la "transferencia puntual" de l'Ebre cal afegir una lluita en què el País Valencià també pensa anar amb els catalans i balears: el nou model de finançament, que Camps pensa que s'ha de basar en criteris poblacionals, tot i que això signifique enfrontar-se a comunitats "amigues" com, per exemple, Castella i Lleó.