Tothom, inclòs el mateix president del PP, Mariano Rajoy, donen per fet que Esteban González Pons ocuparà un lloc destacat a la direcció dels populars que isca del congrés nacional que s'esdevindrà a València entre els dies 20 i 22 de juny. Ningú, però, no gosa dir si aquesta nova responsabilitat serà realment transcendent. Fins i tot ho ha dit en primera persona, i de manera meridianament clara, l'afectat: Esteban González Pons, a hores d'ara, descreu de tot plegat, "perquè amb mi, passa com amb els premis Goya: sempre en sóc aspirant, però mai no em toca".
En efecte, són molts anys que González Pons acumula decepcions. No cal oblidar que aquest valencià que s'autodefineix com a "progressista" i que en algun moment fins i tot s'ha enorgullit de "no haver votat mai Aliança Popular", aquest aspirant etern a altes cotes de poder, ja va ser al seu dia portaveu del PP al Senat, un càrrec de gran responsabilitat i dosi mediàtica. Sempre sotmès als desitjos de terceres persones, però, l'any 2003 va regressar al País Valencià, on mai no havia ocupat cap posició rellevant, per tal de satisfer un Francesc Camps que acabava d'accedir a la presidència de la Generalitat Valenciana. Amb aquest, i en només una legislatura, va ser conseller d'Educació i Cultura, per després actuar com a portaveu del Consell i, en última instància, conseller de Territori i Habitatge, cartera amb la qual va responsabilitzar-se per un període de cinc anys, per bé que al remat només va fer-se'n càrrec durant poc més de dotze mesos. En celebrar-se les eleccions de 2007, amb la nova majoria aconseguida per Camps, el seu bon amic de la joventut va demanar-li d'exercir de portaveu a les Corts valencianes, un pas previ amb vista a encapçalar la llista del PP per València al Congrés dels Diputats en les eleccions del març passat. Tot semblava escrit perquè González Pons fóra nomenat com a portaveu a la cambra baixa... Encara que, en aquest cas, la loteria tampoc no el va somriure, sinó que va ser més amable amb Soraya Sáenz de Santamaría. Durant tot aquest periple, que inclou sis altes responsabilitats en només sis anys, González Pons sempre s'ha presentat com un fidel escuder de Camps. Tant, de fet, que va arribar a ser portaveu del Consell sense ostentar cap cartera de conseller. Una conseqüència més de la pugna amb Eduardo Zaplana, que no podia ni veure Pons. Ni això, però, no va poder enfonsar-lo psicològicament.

Ara està clar que estarà a la primera filera del PP estatal, una vegada ja ha quedat descavalcat de la primera filera parlamentària, on és diputat ras. Ara bé, no és igual que siga secretari general, un càrrec pel qual sonen més María Dolores de Cospedal i el mateix Alberto Ruiz-Gallardón, que n'esdevinga portaveu, una funció de força menys pes, donat que en aquest cas els conservadors ja compten amb la veu de Sáenz de Santamaría. No debades, fins ara Ángel Acebes exercia de portaveu parlamentari i de secretari general, tot unificant el missatge del partit. Quina influència real tindrà l'hipotètic portaveu del PP que serà proclamat a València?

González Pons, en qualsevol cas, guaita ben tranquil el moment en què es desvetlle el seu futur. Continua assistint als programes de televisió als quals li envia el seu partit, se n'ix amb bastant menys estil i gràcia que no a l'hemicicle valencià, però va fent. També, la seua locuacitat continua creant-li problemes. Tot i identificar-se de ple amb Camps i Rajoy, González Pons ha afirmat aquesta setmana que "el PP sempre ha d'estar on estiga María", en referència a qui ara acaba de dir que s'acomiada de la presidència del Partit Popular basc i de la seua acta de diputada al Parlament d'Euskadi. Als mitjans més extrems de la dreta ja li demanen que actue al respecte, i és que González Pons sempre ha pecat de ser massa categòric.