Les esporàdiques picades d'ull del PP valencià als possibles votants d'Unió Valenciana i de Coalició Valenciana han agafat força embranzida, i un tarannà encara més sever, amb motiu dels intents del Consell perquè TV3 i Canal 33 deixen de sintonitzar-se al País Valencià. Segons els ideòlegs del Govern presidit per Francesc Camps, d'ací un mes i mig, i després de 20 anys d'emissions al·legals, la televisió pública catalana ja no es podrà veure de Vinaròs a Guardamar.
Un mes i mig, doncs. Tot just quan s'encete la campanya electoral -si és que encara no ha començat- i quan els electors filosecessionistes maduren la seua decisió final: “val la pena votar un partit regionalista o és millor donar suport a un partit estatal que, almenys, planta cara a Catalunya i pot evitar l'accés d'un tripartit a la Generalitat Valenciana?”. És en aquest punt que entren en joc els cants de sirena que aquests dies, i cada vegada amb més insistència, llança el PP a la parròquia popularment coneguda com a “blavera”. D'una altra manera no s'entendria aquest seguit de detalls, com ara el de prohibir les emissions de TV3, quan el PP ha disposat de tants anys per prendre aquesta mena de decisions.
Les declaracions del conseller Nadal, que ha assegurat que el Govern català batallarà perquè els canals públics catalans es continuen sintonitzant al País Valencià a través de la televisió digital terrestre, són rebudes amb bombo i platerets al carrer de Cavallers de València, tenint en compte que una lluita acarnissada amb Catalunya mobilitza de ple l'electorat conservador i, fins i tot, deixa en una situació difícil un PSPV-PSOE que de sempre s'ha mostrat molt i molt incòmode quan calia parlar de les relacions catalanovalencianes. Aquest foc encès voluntàriament per l'executiu de Camps coincideix amb una altra notícia que, en principi, li és favorable: la decisió de la jutgessa d'instrucció número 21 de València d'arxivar la causa penal per l'accident del metro que el passat 3 de juliol va costar la vida a 43 persones. La Generalitat Valenciana saluda un auto que ve a donar-li la raó quant a les causes del fatal sinistre. El Consell, de fet, sempre ha responsabilitzat el maquinista del metro descarrilat -curiosament, un militant del PP- de la tragèdia, obviant qualsevol tipus de responsabilitat al respecte. La velocitat a què transitava el ferrocarril al fatídic revolt, 68 km/h allà on el màxim permès era 40km/h, en seria l'únic motiu. Segons la Conselleria d'Infraestructures, encapçalada per José Ramón García Antón, la màquina en qüestió havia superat satisfactòriament totes les revisions oportunes, i el fet que “es tracte d'un tren de rodalia més que no un metro” avala, a més, que el sistema de seguretat d'aquesta fóra més antic i barat que no els de la resta de les línies de MetroValencia.
En qualsevol cas, i és ací on rau la decepció de les famílies de les víctimes, la Generalitat tenia previst modificar, al 2010, aquest sistema de seguretat (conegut amb les inicials FAP, de frenat automàtic puntual, que només s'activa al cap d'uns metres de superada la velocitat màxima), pel més modern ATP (protecció automàtica de trens, que impedeix el maquinista excedir-se'n, de la velocitat límit).Una modernització que farà tard per 43 persones.
L'Associació de Víctimes del Metro, presidida per Enric Chulio, ja ha avisat que pensa recórrer l'auto de la jutgessa. Chulio explica que “no s'han tingut en compte algunes proves i declaracions”. El portaveu de l'associació, Miguel Ángel Muñoz, opina que “ja no es pot confiar en la justícia”, i que aquest és el tercer poder que els falla: “Primer, el Govern, que no va posar els mitjans per a evitar l'accident; després, el poder legislatiu, perquè no hi havia cap normativa que regulara el ferrocarril, i ara, la justícia”. Fa mesos que l'Associació de Víctimes acusa el president Camps, amb bastant insistència, de no rebre'ls al Palau de la Generalitat, al mateix temps que no cessen les aturades enmig dels túnels i els problemes amb les màquines més antigues, algunes de les quals ja funcionaven com a 'trenet', fa més de 25 anys. De la seua banda, els sindicats CCOO, UGT i SIF també consideren “poc ètic” que les responsabilitats recaiguen, en exclusiva, sobre el maquinista mort.
Al capdavall, el major sinistre d'un metro a Europa acaba sense cap dimissió -ni del primer graó, ni tampoc del segon-, amb un govern que assegura haver fet tot el possible perquè un accident d'aquesta magnitud no passara -malgrat que ja preveien l'adaptació del sistema de seguretat ATP-, i amb una societat en bona part embadalida amb les obres faraòniques del Govern valencià, amb l'autopromoció infinita, però no amb fets tan lamentables com els esdevinguts ara fa vuit mesos entre les estacions de Plaça d'Espanya i Jesús. Dues bones notícies per a Camps, una d'elles del tot provocada per ell mateix, que li fan encarar amb més optimisme uns comicis en què, si atenem les enquestes de què disposen els socialistes, el PP haurà de patir fins a l'últim moment, de tan renyits com semblen.
