Queden poc més de 100 dies per a la celebració dels comicis valencians, l'ambient és clarament electoral, però això no evita, segons sembla, que el PSPV-PSOE accedesca a un nou acord amb el partit que porta dotze anys al capdavant de la Generalitat Valenciana, el PP, el gran rival dels socialistes. Ara es tracta de la llei electoral. Fet i fet, aquesta norma cal redactar-la de nou, després que la reforma de l'Estatut valencià, censurada per experts en dret constitucional per la rapidesa amb què es va consensuar, obliga a modificar la llei electoral vigent.  La carta magna dels valencians va incloure, a última hora, l'eliminació de la tanca mínima del 5% dels vots necessaris, a escala autonòmica, per tal d'accedir a l'hemicicle del palau dels Borja -una tanca que encara roman, però, a la llei electoral-. A més, PP i PSPV-PSOE -els dos únics partits que van votar favorablement la reforma- també van acordar establir “un mínim de 99 diputats” a partir de la propera legislatura, cosa que xoca, igualment, amb la llei electoral heretada dels anys vuitanta, que situa el nombre d'escons en 89, inamoviblement.

Aquest detall va encetar el debat: si cal modificar la quantitat de diputats, per què no retocar el 5% en favor d'una major pluralitat, com passa a gairebé tots els parlaments autonòmics de l'estat? Una suggerència que va prendre cos quan catedràtics consultats per diversos diaris valencians van convenir en l'absoluta necessitat de reformar, també, la llei electoral. “No en tenim, ara com ara, l'anterior ha quedat derogada amb l'aprovació del nou Estatut”, s'han fet un fart de repetir. El Govern valencià, que va insinuar la possibilitat d'aprofitar el decret de convocatòria de les eleccions a fi d'establir-ne la xifra d'escons, va quedar immediatament desautoritzat.

L'executiu de Francesc Camps, conscient que anar a les urnes amb aquesta incertesa era un risc evident -PSPV-PSOE, Esquerra Unida i Bloc van assegurar que recorrerien davant la Junta Electoral una possible convocatòria per decret que hi incloguera les regles-, va afanyar-se a prendre en consideració la proposició de llei presentada pels socialistes, que advocava per la rebaixa al 3% de la tanca del 5% i per la paritat de sexes, entre d'altres innovacions. El PP, paral·lelament, va presentar una altra proposició que tan sols incloia el nou nombre de diputats, alhora que anunciava el seu desig de modificar a fons la llei una vegada passen les eleccions del maig. Esquerra Unida i Bloc, partidaris, com els socialistes, d'una reforma aprofundida de la llei electoral, fins i tot van clamar perquè no hi haguera cap tanca -el mecanisme de la llei d'Hondt n'estableix una, que pot ser fins i tot inferior al 3%, depenent de la participació i del cens-.

 La situació de bloqueig, però, no podia durar massa. La proximitat dels comicis fa que d'ací poc més d'un mes es disolguen les actuals Corts valencianes. Per tant, s'acostava el monstre de la convocatòria per decret, i darrere seu, el monstre dels recursos, un malson que podia acabar amb un resultat incert i de dubtosa legalitat jurídica. El PP anhelava resoldre aquest atzucac, sobretot perquè, en cas de dubte, decidiria Madrid, i la Junta Electoral d'allà únicament estableix el 5% per a les eleccions municipals, el 3% per a la resta. Les darreres setmanes els conservadors han estat picant l'ullet als socialistes, mirant de seduir-los i de pactar la llei conjuntament, sense escoltar els cants de sirena d'EUPV, Bloc i la resta de grups i personalitats -el 95% dels experts que van passar per ldavant dels ponents que van començar a redactar el nou Estatut- que s'han mostrat favorables a retocar la tanca d'accés, la veritable clau de volta de la norma en qüestió. Ara, amb el pacte EUPV-Bloc i ecologistes lligat i relligat, captivar els socialistes, pensava el PP, era qüestió de dies. Així ha estat. El PSPV-PSOE accepta ara parlar-ne, de la llei electoral. Fins i tot no s'oposaria a què la famosa tanca es quedara en el 5% provincial, una mesura que tampoc no agrada els populars, temerosos que algun dia el blaverisme revife amb força suficient com per aplegar a aquest 5% a València. Esquerra Unida i Bloc, de la seua banda, rebutgen de ple qualsevol pacte que no incloga una rebaixa substancial del mur d'accés a les Corts. A Internet, la web http://www.tribuna.cat/www.senseveu.net, mentrestant, l'adhesió de centenars de ciutadans que clamen per la reducció del 5% autonòmic, ara que el debat sobre aquest s'ha posat sobre la taula.

Curiosament, els socialistes accedeixen ara a entrar en converses, a contrarellotge, amb el PP, a canvi que aquest diàleg implique també modificacions en dues lleis que els conservadors, per tal de culminar amb èxit el procés de reforma estatutari, van comprometre's a negociar amb els socialistes abans d'acabar la present legislatura: la llei de la publicitat institucional -que hauria de limitar l'ús de diners públics amb finalitat purament partidista- i la de creació del Consell de l'Audiovisual -la qual tindria com a objectiu controlar la informació transmesa des dels mitjans de comunicació de titularitat pública-. Ni l'una ni l'altra no han estat objecte de negociació, fins ara, per l'oposició frontal del PP. Els socialistes, amb no poca dissensió interna, pensen que ara podran revertir la situació. Ara, que les campanyes institucionals del Govern Camps envaeixen els carrers i els mitjans. Ara, que Canal 9 s'ha lliurat, de manera obertíssima i sense complexos, a la propaganda en favor del PP. Per què ho fan, doncs? Veus pròximes al partit socialista opinen que ara no sols hi ha partit, sinó que tenen moltes possibilitats d'aterrar al Consell -gràcies al pacte multipartit amb Esquerra Unida, Bloc i ecologistes-. Per això mateix, perquè s'hi veuen a prop del Govern, no volen que hi haja cap mena de dubte sobre la legalitat o no del procés electoral que els ha de retornar al poder valencià. Ni que siga a costa de mantenir el 5%, cosa a la qual fa ben pocs mesos se n'oposaven, de ple.