Els ajuntaments del País Valencià, tret de casos puntuals i escassos que es retarden per culpa de diverses reclamacions, ja estan constituïts. El PP n'ha resultat, com ja se sap, el clar dominador: fins i tot, dissabte passat, dia assenyalat per la posada en marxa de la vuitena legislatura a àmbit municipal, els conservadors s'han estrenat a indrets que pensaven del tot hostils, com ara Torrent, Petrer, Elda, Paterna, Algemesí o Paiporta. D'altres, i de ben importants, malgrat que ja havien tingut en alguna ocasió batlle popular, el tornen a tenir després de força temps: és el cas, per exemple, de Sagunt o d'Ontinyent. L'esquerra, al capdavall, tan sols controla dos dels deu
municipis amb més població, Elx i Gandia: en tots dos casos, a més, els socialistes governaran sense tenir-hi majoria absoluta. Evidentment, a les tres diputacions valencianes, encara no constituïdes, també hi haurà control total del PP.
Els nacionalistes del Bloc, de la seua banda, han propiciat una quarantena de pactes de progrés, si bé hi ha casos en què la resolució expressa del seu comitè nacional, feta pública la setmana després de les eleccions, no ha estat respectada. En casos com els de Torreblanca, Almussafes o Real de Gandia, de fet, l'acord ha estat amb els populars. En d'altres, per exemple a diverses localitats de l'Horta Nord, la manca d'entesa ha donat pas a governs socialistes, o del PP, en minoria. En qualsevol cas, la direcció nacionalista havia previst situacions com aquestes, ja que va deixar marge a excepcions, sempre que aquestes foren suficientment raonades, ateses les circumstàncies locals.
A les Corts, el president 'in pectore', Francesc Camps, ha escollit persones de la seua estricta confiança per a presidir l'hemicicle i per a fer de portaveu del grup popular. Amb la tranquil·litat que li permet tenir un equip a la seua mida -tan sols hi ha tres zaplanistes, entre els 54 escons que ocupa el PP, motiu pel qual aquest moviment pot considerar-se del tot desactivat-, Camps ha optat per una presidenta dona i d'Alacant: l'exalcaldessa de Novelda i encara consellera de Turisme en funcions, Milagrosa Martínez. Una dona que li va fer costat des del primer dia, quan les tensions a l'interior del PP començaven a brollar. Al càrrec de portaveu Camps ha situat el seu bon amic Esteban González Pons, exportaveu popular al Senat i tres vegades conseller amb ell, als últims quatre anys: persona de paraula fàcil, González Pons gaudirà d'una trona immillorable per botar novament a Madrid, on podria ser ministre en un hipotètic executiu de Mariano Rajoy. La seua habilitat i el seu dinamisme, una mena de Gallardón a la valenciana, el fan clar candidat a encapçalar la segona llista més important del PP al Congrés, la de la circcumscripció de València, en substitució d'un Zaplana que podria concórrer per Madrid, a un número de segona fila.
Mentrestant, el PSPV-PSOE mira de contemporitzar, de deixar passar el temps, i col·loca als quatre càrrecs institucionals persones fortament lligades a l'encara secretari general, Joan Ignasi Pla, que fa mans i mànigues per romandre al seu càrrec fins passats els comicis estatals. I una vegada celebrats, Déu proveirà... perquè, i si el resultat és amable -de segur que ho serà més que no l'autonòmic de fa pocs dies- i Pla es presenta a la reelecció al congrés socialista? De moment, doncs, Pla ha triat com a vicepresidents de la mesa de les Corts els antics portaveus adjunts Isabel Escudero i Antoni Such. El tercer exportaveu adjunt, Andrés Perelló, emigra al Senat com a representant terrirtorial. Al costat de Pla ara seuran persones noves, tot just aquelles que, fins ara, seien a la mesa de les Corts: Joaquim Puig i Carme Ninet, a més d'un home recuperat de les batalles intestines del partit a Alacant, l'exalcalde Ángel Luna. Canvi de cromos meridianament clar a les bancades socialistes.
A les del Compromís, que únicament ocupen set escons dels 99 de la cambra, els estira-i-arronses entre els diversos corrents que hi conviuen no s'estan d'agreujar-se. Al si d'Esquerra Unida hi ha un debat obert -i ben visible- entre el sector comunista i el nacionalista: és a dir, entre el PCPV i Esquerra i País, entre Marga Sanz i Pasqual Mollà, entre la vella guàrdia i aquells que aspiren a renovar-la de fa anys. La cap del grup del Compromís, Glòria Marcos, té alhora el suport dels comunistes, tot i que ella pertany al sector independent. El mal resultat del 27-M, però, ha fet que entre els set diputats del Compromís només hi haja dues persones properes a Marcos, a més d'ella. Les altre quatre són de tarannà clarament nacionalista: dues d'Esquerra i País i dues més del Bloc. Un panorama negre, per tant, a EUPV. De primeres, els membres liderats per Pasqual Mollà ja han mostrat la seua predisposició a constituir-se com a partit, a fi de tenir tanta influència com ara té el PCPV, a Esquerra Unida del País Valencià. A més, ja han anunciat que no assistiran a les reunions de la comissió permanent de la coalició d'esquerres, el màxim òrgan entre els consells nacionals. L'inici del trencament i de la fusió amb el Bloc? Esperem uns pocs mesos, només, per saber-ho.
Dilluns, dia 25, Camps serà investit president de la Generalitat. Més còmode que mai, tindrà mans lliures, completament lliures, per elaborar un Consell a la seua mida. Dimecres 27 prendrà possessió aquest nou executiu, dins del qual tindran un pes important, si no hi ha sorpreses, Vicente Rambla, Serafín Castellano i Gerardo Camps. La 'quota femenina' autènticament rellevant podria limitar-se a Milagrosa Martínez. Compte, en tot cas, a Ana Michavila, excap de gabinet de Camps i ara diputada. La germana de l'exministre d'Aznar podria continuar el seu 'in crescendo' particular.
