No sols el PP valencià, sinó també els cercles dels partits progressistes, temien que un possible Consell multipartit acabara sent una experiència traumàtica que inhabilitara, per anys i panys, una alternativa d'esquerres, nacionalista i ecologista al corró popular.
Finalment, la cruesa de les urnes ha malbaratat aquesta opció, i no per un marge estret, com tothom s'ensumava. La distància entre dreta i esquerra ha passat de menys de 4.000 vots a vora 250.000. Un correctiu en tota regla que permet fer i desfer al PP alhora que lliura l'oposició a un no parar de despropòsits. El PSPV-PSOE, mirant de trobar un substitut i amb una direcció que no vol cedir el relleu fins l'estiu vinent, i no aquesta mateixa tardor, que és justament quan voldrien fer-se'n amb el control l'exministre Jordi Sevilla i l'alcalde d'Alaquàs (Horta), Jorge Alarte, les dues persones que ara com ara semblen aspirar a substituir Joan Ignasi Pla. Socialistes a banda, al grup parlamentari del Compromís pel País Valencià -on conviuen cinc diputats d'Esquerra Unida i dos del Bloc- ha esclatat, definitivament, les hostilitats. Unes diferències que l'ostentació del poder tal vegada hauria matisat, però que són fefaents.
Així doncs, ningú no gosa dir què passarà al pacte en qüestió. El pas de les setmanes, des de la desil·lusió pels resultats -tothom s'esperava més diputats que no han tret-, ha demostrat que la tensió existent entre les diverses sensibilitats que hi ha representades pot menar, més prompte que tard, a un trencament en tres del grup. D'un costat, la síndica Glòria Marcos i els dos únics diputats que li són fidels -Lluís Torró i Marina Albiol, tots dos del Partit Comunista del País Valencià (PCPV)-. De l'altre, les dues diputades d'Esquerra i País (EiP) -el corrent nacionalista d'Esquerra Unida, que equival al 30% de la formació-, Mònica Oltra i Mireia Mollà, no han dubtat a dur la contra a Marcos, animades pels continuats desigs del PCPV de situar els seus als càrrecs institucionals i amb motiu, concretament, del nomenament d'Amadeu Sanchis com a representant del Compromís al consell d'administració de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Per últim, els dos diputats del Bloc, Enric Morera i Josep Maria Pañella, tenen clar que un acostament a EiP pot acabar amb una fusió nacionalista que els permeta superar Esquerra Unida no sols a àmbit municipal, on la diferència en nombre de regidors ja és notable, sinó també a escala autonòmica.El Bloc, com EiP, avala pel càrrec de RTVV el sociòleg i músic Rafael Xambó, tot i que, segons consta al protocol del pacte, el nomenament en qüestió correspon, en exclusiva, a EUPV.
Els quatre crítics amb Glòria Marcos, per tant, fan mans i mànigues per arraconar-la. Descontents pels nomenaments que la majoria d'EUPV està promovent, el quartet s'ha unit per destituir com a portaveu de les Corts la pròpia Marcos. Una jugada inesperada aturada en primera instància per la Mesa de l'hemicicle -composada en exclusiva per PP i PSPV-PSOE-, però que amenaça de substanciar-se la setmana vinent. Segons resa el reglament de la cambra valenciana, si la majoria del grup decideix rellevar el seu síndic, aquest ha de deixar el càrrec.
És difícilment imaginable que els tres components d'EUPV contraris a tan expeditiva mesura -és a dir, Marcos, Torró i Albiol- acceptaren, sense embuts, aquesta acció. Oltra passaria a ser la portaveu del grup, i Morera el portaveu adjunt -que, de fet, ja és, a hores d'ara-, mentre els representants de la majoria d'EUPV tindrien un pes insignificant, destinats a perdre sempre les votacions al si del grup parlamentari.
Donada la improbabilitat de la convivència, el més possible seria que aquests tres membres passaren a una mena de grup mixt on hi van els diputats “no adscrits”. Aquesta mena de casos pateixen, des d'aquesta legislatura, un tractament molt i molt sever, ja que populars i socialistes van acordar, al curs passat, de ser força més estrictes amb els casos de tranfuguisme, com va passar amb el diputat Francisco Javier Tomás Puchol, que va marxar del PP en direcció a la molt extremista Coalició Valenciana.
Negre sobre blanc i en xifres, la fugida del trio implicaria que tan sols cobrarien el sou base i 200 euros, que seria la minsa quantitat que podrien aportar a les ja afeblides arques d'EUPV. Per contra, el Bloc Nacionalista Valencià i el corrent Esquerra i País -que, com informàven la passada setmana, es constituirà com a partit a l'octubre vinent, sota el nom d'Iniciativa del Poble Valencià- s'embutxacarien els 20.000 euros mensuals que les Corts atorguen al grup parlamentari del Compromís.
Aquesta situació provoca que els anuncis del secretari d'Organització d'EUPV, Ricardo Sixto, que s'ha afanyat a comunicar que tant Oltra com Mollà seran expulsades de l'organització, hagen estat en va. Finalment, i al consell polític que amb urgència s'ha convocat per aquest dissabte, la direcció sembla que es limitarà a obrir un expedient a les dues diputades, convidant-les a “rectificar” en un termini de dos mesos. En cas contrari, sí que podria produir-se la doble expulsió, que al capdavall significaria l'eixida d'EiP d'EUPV. O, dit d'una altra manera, el trencament absolut del grup parlamentari del Compromís, una part molt significativa del 'batiburrillo' que tant temia Francisco Camps.
