Dissabte passat, 14 de juny, la Universitat Politècnica de València va acollir la Conferència Nacional del Bloc Nacionalista Valencià. Una formació que, als seus primers deu anys de vida, s'ha afermat com la tercera força política i ha aconseguit -a través del pacte anomenat Compromís pel País Valencià- retornar a les Corts, una fita que ja va fer realitat al seu dia l'embrió de la formació, çò és, la històrica Unitat del Poble Valencià, al 1987.
La cimera ha servit per estudiar noves estratègies amb vista a combatre els perversos efectes del bipartidisme, i no sols al País Valencià. Fet i fet, hi van assistir com a convidats membres de diversos partits “amics”, com ara Convergència i Unió -en la figura d'Antoni Vives-, el Partit Socialista de Mallorca -a través de Pere Sampol-, el Partit Nacionalista Basc -representat per Iñaki Anasagasti-, Nafarroa Bai -amb la presència del vicepresident del Parlament basc, Koldo Amesketa- i el Bloc Nacionalista Gallec -que hi va enviar Francisco Jorquera.
Tots plegats han patit, i de quina manera, el terrabastall bipartidista que va esdevenir-se als comicis estatals del proppassat 9 de març. CiU, tot i la pèrdua de cinc actes d'ERC, no va augmentar la seua delegació al Congrés espanyol; el PNB, n'hi va perdre una; el BNG, amb prou feines sí va conservar els dos escons obtinguts per La Corunya i Pontevedra, mentre Nafarroa Bai va quedar-se ben lluny d'assolir el segon diputat, malgrat les boníssimes expectatives que havien generat als comicis forals del 2007. De la seua banda, el pacte d'Unitat per les Illes, que aixoplugava tot l'espectre nacionalista balear, va obtenir un resultat pobre que, tot veient el gran resultat del PSIB-PSOE, dóna a entendre que bona cosa de votants nacionalistes van decantar-se pel famós “vot útil”.
Davant aquest panorama, el Bloc va organitzar la convenció celebrada dissabte passat. En ella, els nacionalistes valencians van conjurar-se per coordinar-se amb aquests partits propers ideològicament, amb els quals aspira d'allunyar-se dels socialistes. Una tàctica que ja va practicar el Bloc a la darreria dels noranta i els inicis d'aquesta dècada, i que al remat va eixir malament, ja que això va comportar una desorientació de l'electorat. No debades, al Bloc parlaven de “tercer espai”, un espai gairebé equidistant de socialistes i populars. De la desfeta del 9M ençà, Enric Morera, actual secretari general del Bloc, parla obertament de marcar terreny a esquerra i dreta, pertot arreu. Es tractaria, segons alguns dirigents intermitjans del partit, de fomentar un “espai valencià”. L'objectiu és aconseguir d'accedir a l'hemicicle valencià sense necessitat d'establir cap acord preelectoral amb Esquerra Unida o ecologistes diversos. Al 1999 i al 2003, els nacionalistes van estar a un pas d'accedir tot sols a les Corts, i l'espenta local els podria impulsar a fer realitat aquest somni tan cobejat.
Un dels ítems que no s'està de repetir Morera és, precisament, aquell que iguala PP i PSOE. Morera repeteix amb insistència que el “PPSOE” actua de manera unívoca en molts casos, i alguns dels exemples són el finançament de l'estat, els projectes d'infraestructures o, sense anar més lluny, els pactes a l'àmbit autonòmic, amb casos com el de Navarra, on els conservadors governen gràcies a la inacció d'un PSOE poregós d'arribar a cap entesa amb el nacionalisme basc.
Els 400 assistents a la cita del 14 de juny també van escoltar l'opinió de diversos alcaldes del partit. Tot sovint passa que el Bloc acumula molts vots a l'urna local, però pateix de valent a l'autonòmica, i encara més a les de caire estatal. L'estratègia del partit es basa en la visualització que el Bloc no sols és un partit de fiar a escala municipal. “Als pobles, qui ens fa confiança una vegada, torna a fer-ho al cap de quatre anys. Als ajuntaments on hem accedit, hem fet forat i bé ens hem mantingut, bé hem crescut”, diuen a la direcció. Aquest discurs podria comptar amb el cor d'Iniciativa del Poble Valencià (IdPV), escissió d'Esquerra Unida a la manera d'ICV. La formació ecosocialista ja ha anat de bracet del Bloc a les eleccions estatals, i ben bé podrien repetir l'experiència al 2011... Si abans superen l'escull que representaran els comicis europeus, ja que difícilment IdPV acceptarà de concórrer amb CiU o el PNB, sota una marca paraigua. Podria ser que Iniciativa optara per no presentar-se a les europees i deixara córrer el temps amb vista a les valencianes, que són realment les eleccions en què tenen dipositades força esperances. De moment, la relació a les Corts dels dos diputats del Bloc i les dues diputades d'IdPV (en total, quatre dels set components del grup parlamentari del Compromís) és òptima. Tant, de fet, que tothom pensa que al 2011 podrien ser els únics capaços de trencar el bipartidisme a què semblen condemnades les Corts valencianes. Aquest és el repte de tots dos, i d'ací el desig d'establir sinergies amb d'altres formacions que també veuen amb por l'escenari polític present... I el que s'hi acosta.
