El PP ja té llistes a les Corts valencianes. Finalment ha estat possible que els populars valencians presenten candidatures per les circumscripcions de Castelló, València i Alacant sense que hagen quedat cadàvers estesos pel camí. Sí que hi ha, en canvi, tot un seguit de morts polítics, i, encara pitjor, s'ensuma la defunció del moviment conegut com a zaplanisme. L'última setmana ha estat d'allò més atrafegada: ha calgut que, seguint les ordres del carrer de Génova, el PP ajornara l'aprovació de les llistes valencianes fins aquest dilluns 16 d'abril, dia de Sant Vicent. La resta de candidatures autonòmiques s'havien pogut acordar abans de la data límit marcada per la direcció estatal: el 12 d'abril. Els dos bàndols enfrontats al País Valencià -val a dir que el fabrisme que controla la demarcació de Castelló sempre fa els deures i pacta les decisions de transcendència sense massa soroll-, els campsistes i els zaplanistes, han oferit una imatge de divisió important. La direcció provincial d'Alacant, controlada pels segons, va fer un viatge d'urgència a Madrid a fi de fer entendre Mariano Rajoy que era fonamental que el seu pes estiguera representat en les llistes del PP valencià. Aquest no hi era, i vav ser rebuts, breument, per Ángel Acebes, el qual els va remetre a Francesc Camps. José Joaquín Ripoll, líder dels zaplanistes, ja s'havia reunit hores abans i en dues ocasions, al Palau de la Generalitat, amb Camps, sense obtenir cap compromís per part del president.

La responsabilitat, doncs, requeia sobre el cap del Consell, i aquest s'ha limitat a fer tres cessions: els tres consellers zaplanistes que conviuen amb ell a l'executiu -Miguel Peralta, Alicia de Miguel i Gema Amor- seran els tres únics seguidors de l'exministre que seran diputats en la legislatura 2007-2011. A més, la llista municipal d'Alacant, que el comitè executiu provincial va enviar a Madrid amb una total composició de zaplanistes -tret del cap de llista, Luis Díaz Alperi, que és la contraprestació perquè Ripoll continue al capdavant de la Diputació alacantina-, hi ha tornat sensiblement retocada: hi ha majoria campsista, i només tres zaplanistes amb plaça segura després del 27-M. Un colp d'autoritat de Camps com no es recorda, al País Valencià. Després d'aquestes corredisses, d'aquestes reunions furtives i d'aquests acords que no agraden ningú, el drama pel PP rau a una quarantena de municipis alacantins on encara no hi ha una llista unitària. És el cas de municipis importants, de més de 100.000 habitants -com ara Elx-, de més de 50.000 -com ara Benidorm, Oriola- i de més de 20.000 -com ara Elda, Novelda o Crevillent-. En aquests casos, quan hi ha equilibri de campsistes i zaplanistes a l'agrupació local, l'ordre marcada des de València -que en aquesta lluita està imposant clarament el seu criteri per damunt de la capacitat que té la direcció d'Alacant- és que hi haja extermini de zaplanistes, i que si dominen els zaplanistes, almenys hi haja una forta presència de campsistses. Mà dura, per tant, contra aquells que han desestabilitzat els interessos de Camps des del 2003. Què pot passar? Doncs de tot, pot passar qualsevol cosa. Als municipis en què els fidels a Camps han monopolitzat les candidatures municipals, els zaplanistes difícilment faran campanya. En alguns, fins i tot -com ja ha passat a llocs com Gandia o Ontinyent-, es presentaran sota unes altres sigles. I viceversa: allà on els zaplanistes s'hi han imposat i no accepten la inclusió de campsistes -ja ha passat a Dénia i podria passar a llocs com Oriola o Pego, entre d'altres-, aquests també aniran per lliure. La traducció que aquesta dissidència tinga en les eleccions autonòmiques és, ara com ara, una de les grans incògnites dels comicis valencians del 27-M. Una incògnita semblant, quant a la seua magnitud, a la del futur dels zaplanistes més fanàtics... On anirà a parar l'encara president de les Corts, Julio de España? Què s'hi farà d'Elvira Suanzes, boníssima amiga de l'expresident cartaginer? Només sabem que l'actual diputat per Alacant Manuel Gómez passa a presentar un informatiu a Intereconomía TV. De zaplanistes, n'hi ha tants, que fins i tot plana el rumor que, a mitjà termini, podrien formar un partit independent. Dins de l'àmbit de la rumorologia, de fet, hi ha qui assegura que la setmana passada, veient el rumb que prenia la negociació de les llistes al País Valencià, el propi Eduardo Zaplana va presentar la seua dimissió a Rajoy, i que aquest li hauria demanat que continue, com ell, fins les properes eleccions espanyoles. Passada aquesta cita, Déu proveirà.

 La tasca exterminadora capitanejada per Francesc Camps conté una alta dosi de risc. Si els populars no revaliden la seua majoria absoluta a les Corts valencianes, les veus del zaplanisme reviscolaran amb força i exigiran reprendre el control del partit: compte, en aquest sentit, al penell que és Carlos Fabra, que va fer costat Zaplana amb el mateix ímpetu que ara defensa Camps, i que controla tota la delegació de Castelló. Si els conservadores continuen al poder, difícilment serà amb més de 52 diputats -la majoria absoluta en són 50-: en aquest cas, els tres membres zaplanistes que perviuran a l'hemicicle representaran un llast enorme per a Camps. La seua absència faria el PP perdre votacions decisives. Fins i tot, qui sap si no estarien disposats -sobretot Peralta i Amor- a passat-se al Grup Mixt, posant fi a l'etapa de Camps al front de la Generailitat Valenciana. Tot just allò que anhela, i cada vegada somia amb més freqüència, el maquiavèlic portaveu del PP al Congrés dels Diputats.