El serial que està precedint el proper congrés nacional del PSPV-PSOE, lluny de perdre intensitat, n’hi guanya cada dia que passa. Aquest dimarts José Luis Ábalos ha mostrat les seues intencions a cara descoberta. Ábalos, que conjuntament amb Rafa Rubio controla el partit a la ciutat de València, ja va estar a punt de dirigir el partit als > congressos dels anys 1999 i 2000, l’època més convulsa que mai ha viscut el socialisme valencià.
Amb aquest nom ja en són quatre, els aspirants a la secretaria general del PSPV-PSOE. Prèviament van postular-se com a precandidats els alcaldes d’Alaquàs, Jorge Alarte, i de Morella, Joaquim Puig, a més del director de la fundació Jaime Vera, Francesc Romeu. Una profusió d’aspirants que, segons sembla, no s’aturarà ací. La diputada autonòmica Ana Noguera ha deixat entreveure que també farà el pas, i tothom dóna per fet que el lermisme, ara com ara partidari de Puig però sense gaire entusiasme, podria proposar una sisena opció, que ben bé podria ser el diputat al Congrés Joan Calabuig.
Tot plegat és un gran enrenou, i més encara si atenem que només podran arribar, a la cursa final, un màxim de tres candidats. Matemàticament és possible que n’hi haja fins a quatre, en la contesa que s’esdevindrà a València del 26 al 28 de setembre, però Aixa implicaria un repartiment de forces tan minuciosament idèntic que costa de creure. I és que, per optar a l’elecció, caldrà que els aspirant recullen entre el 20% i el 30% dels avals que signaran els delegats que acudesquen al congrés. Cada delegat pot avalar un únic precandidat, i aquest ha de tenir un mínim del 20% de suports, però no pot excedir-ne el 30%. Evidentment, poden haver delegats que no avalen cap candidat, bé perquè no els agrada cap o bé perquè avalarien un dels que ja han arribat al 30%, o siga que difícilment hi haurà més de tres opcions finals.
En aquest sentit, molts s’ensumen que la intenció real d’alguns dels que estan llançant-se aquests dies a la cursa successòria de Joan Ignasi Pla –que dimití el càrrec fa vora un any– és, simplement, mirar de situar-se ell i col·locar els seus, a la futura executiva. Una maniora que ha descartat, per exemple, Jorge Alarte, que demana mans lliures per a fer i desfer al capdavant del partit i, a més, esdevenir ja el candidat que tindrà la difícil missió de tombar la majoria absoluta del PP valencià en dos anys i mig.
D’altres, com ara Joaquim Puig, només volen fer-se amb la direcció del partit, però en principi no tenen aspiracions presidencials. Dels cinc precandidats –si hi comptem Ana Noguera–, només aquests dos, Puig i Noguera, estan asseguts a les Corts valencianes, motiu pel qual l’oposició al PP podria ser externa a l’hemicicle.
Pel que respecta a Ábalos, n’hi ha que diuen que el seu moment ha passat, però ell no decau. Amb un passat comunista del qual ara renega, i obsedit a controlar orgànicament els barris més septentrionals de València, assegura gaudir de proa suport com per superar la primera fase selectiva del congrés. El pas endavant d’Ábalos també ha estat una mala notícia per Alarte, ja que tant Ábalos com Rubio –un matrimoni de conveniència– li havien promès suport absolut.
Ábalos va ser el primer dirigent destacable del PSPV-PSOE que va mostrar-se favorable a l’elecció de José Luis Rodríguez Zapatero com a secretari general del PSOE al 2000, quan la majoria de la federació valenciana s’inclinava per José Bono, i mentre qui seria secretari general del PSPV, Joan Ignasi Pla, apostava per l’ara desmarcada Rosa Díez. Aquell gest Zapatero mai no li ho va agrair prou, a Ábalos, que tampoc no ha d’esperar grans favors des de la Moncloa. La relació entre tots dos no és estreta, i el lleonès ha fet veure, amb l’elecció de Leire Patín com a secretària d’organització, que vol saba nova al capdavant del partit.
Pajín, per cert, no bada boca. Des que ha estat escollida número 3 del partit, i tot i la seua filiació valenciana –benidormera, en concret–, no diu ni pruna, sobre quin és el seu candidat preferit. Com a Ferraz, la sensació que reina al seu interior és que no li fa el pes cap dels que fins ara s’hi han mostrat disposats. Continuarà el serial.
