Era un procés purament protocol·lari, però calia passar-hi. Els militants d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) van passar per les urnes dissabte passat, 13 de gener, a fi de ratificar en referèndum l'acord que el consell nacional del partit ja havia pres al desembre, és a dir, formar part d'un pacte preelectoral amb el Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Els Verds -- Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana. Una entesa que reserva a EUPV sis dels deu llocs que tothom considera d'eixida, per tres del Bloc i un d'Els Verds del País Valencià. Curiosament, el suport que ha rebut l'acord ha estat idèntic als dos principals partits que en formen part. El consell nacional del Bloc va validar-lo amb un 77 % de vots negatius, mentre dissabte passat el 77 % dels afiliats d'Esquerra Unida votaven "sí" al Compromís pel País Valencià, això és, la fórmula amb què es presentaran tots aquests partits a les eleccions autonòmiques del 27 de maig vinent.
El suport dels integrants d'EUPV ha estat força desigual, depenent de les comarques. Si les agrupem per províncies, Castelló ha saludat el pacte en un 82 %, València en un 80 % i a Alacant, en canvi, l'aprovació no ha superat el 72 %. Si bé resulta cridaner el fet que les comarques del nord hagin estat les més proclius a l'acord - la tensió allà és forta, amb el Bloc-, no ho és tant el sensible rebuig que aquest ha provocat al sud, on finalment els nacionalistes van aconseguir fer-se amb el tercer lloc d'eixida, després que EUPV el reservara a un possible independent pactat entre totes les formacions. Aquesta opció, que va deixar en l'aire el pacte durant setmanes i setmanes, va ser retirada per la comissió negociadora d'Esquerra Unida, a canvi, segons deien, d'assegurar-se les tres capçaleres de llista, un èxit que la majoria de la formació ja donava per fet.
A les comarques d'Alacant no ha agradat gaire aquesta marxa enrere, i així ha quedat reflectit en el suport de la militància, però, ben mirat, era l'única solució que hi havia per desencallar les converses. La correlació de forces EUPV- Bloc – realment, 6-4 a àmbit autonòmic, i encara més ajustada a escala local, on els primers tenen 15.000 vots més, però 113 regidors menys- s'acosta més al 6-3 que no al 6-2 a què aspirava, de bon començament i durant mesos, el trio negociador d'Esquerra Unida.
Ara és hora de comprovar si aquesta entesa pot reproduir-se als municipis, sobretot als més importants, on, en principi, les diferències de criteri són bastant més relatives, en comparació amb els despropòsits de la política a escala més xicoteta. A moltes localitats s'esperava l'OK definitiu d'ambdues formacions per encetar diàlegs formals que a nivell informal ja estan prou avançats, i que significarien multitud d'acords entre Esquerra Unida i Bloc -11 % de vots, entre tots dos, a les urnes municipals del País Valencià, un resultat idèntic al que sumen si parlem de l'urna autonòmica. Doncs bé, si ja podem parlar de diàleg molt i molt madurat en municipis mitjans com ara Benidorm (Marina Baixa) o Novelda (Vinalopó Mitjà), curiosament situats al sud, les dificultats a les dues grans capitals, València i Alacant, es preveu complexa. Més encara al cap i casal, on els militants d'EUPV van aprofitar la cita de dissabte dia 13 a fi de mostrar el seu parer, també, sobre la possibilitat de pactar amb el Bloc a València ciutat. Els resultats van ser invertits al del pacte al país: 7-3 propacte autonòmic per 7-3 antipacte municipal. Una decisió que, malgrat el que puga semblar, encara no és definitiva, si bé posa traves indubtables a un possible acord que garantiria el tercer escó local al pacte -avui, EUPV en disposa de dos, però l'assemblea local ha conclòs que al 2003 van quedar-se a 'només' 600 paperetes del tercer, i el volen aconseguir 'per a ells', i no pel Bloc, que en resultaria beneficiari final d'aquest tercer regidor-.
El pacte a València no garanteix, en absolut, la fi del mandat de Rita Barberà, però ajudaria força a generar l'expectativa que és possible, tenint en compte que, paral·lelament, el PSPV-PSOE hi aposta fort, amb una cap de llista tan 'atractiva' com ara Carme Alborch. A Alacant també hi ha problemes per fer coincidir els interessos dels uns i dels altres, i ací sí que el canvi és molt més a l'abast. Només que s'altere un regidor del binomi dreta-esquerra, a favor dels segons, l'Ajuntament canviarà de color. El Bloc, que al 2003 va quedar-se a mig camí d'obtenir per primera vegada representació al consistori alacantí, podria aterrar-hi si va de la mà d'EUPV, els quals, però, novament es mostren reacis. A Elx, la tercera ciutat del país, sembla que l'acord serà més fàcil, tenint en compte, sobretot, que el líder d'EUPV per aquelles contrades és Pasqual Mollà, líder del corrent intern Esquerra i País, el gran avalador del pacte amb el Bloc. De qualsevol manera, tant en aquest cas com en molts d'altres, caldrà estar a l'aguait: hi ha múltiples situacions a àmbit municipal que poden donar pas, en cas d'entesa EUPV-Bloc i amb la suma d'aquests vots als que arreplegue el PSPV-PSOE, a governs d'esquerra i nacionalistes. Una situació que ja passa i que pot incrementar-se amb motiu de la cita del maig, plantejada per molts valencians com una segona batalla d'Almansa.
