Tot feia pensar que seria així, que no calia esperar al nomenament definitiu del govern estatal per afirmar-ho, però la composició del gabinet de José Luis Rodríguez Zapatero no deixa lloc a dubtes: el PSPV-PSOE travessa un dels seus pitjors moments de la història.
Refugiar-se en el seu 41% de vot del 9-M, una xifra respectable si no fóra perquè el panorama polític valencià és gairebé bipartit, conduirà els socialistes autòctons a un carreró sense eixida que els pot deixar, per anys i panys, a la banqueta de l'oposició a les principals institucions del país.
Comptat i debatut, l'executiu espanyol conté tres alts càrrecs d'origen valencià, per bé que cap dels tres no té significació orgànica al PSPV, i més encara: dos dels tres ni tan sols no tenen el carnet del partit.
En efecte, tant María Teresa Fernández de la Vega (nascuda a València i amb arrels familiars a Beneixida, Ribera Alta) com Pedro Solbes (oriünd del Pinós, al Vinalopó) han desenvolupat tota la seua carrera professional més enllà del País Valencià. L'una, primer a la judicatura i després als darrers governs de Felipe González; l'altre, sempre al costat de l'andalús, ja fóra en temes relacionats amb l'agricultura o amb economia i hisenda.
El tercer ministeri és per Bernat Soria, una persona molt més coneguda per la recerca que no per la política, tot i que sempre ha estat simpatitzant socialista. El seu pes al si del PSPV-PSOE és, al capdavall, irrellevant. De fet, és una personalitat que no acaba d'encaixar massa bé al món de la política, posseeix unes dots oratòries importants, però en algun cas s'ha fet evident la carència d'aptituds que qualsevol company de partit amb una mínima experiència dialèctica en aquest camp.
Per si no n'hi havia prou, Joan Lerma acaba de ser descavalcat del càrrec de portaveu socialista al Senat. Una altra mostra de pèrdua de pes del socialisme valencià, que tan sols pot presumir, entre les direccions parlamentàries de les dues cambres i les respectives meses, de tenir una única representant: és Carme Alborch, que s'estrena com a senadora en una de les secretaries de la mesa del Senat. És fàcil interpretar aquest nomenament, a més, com un agraïment als serveis prestats, ja que l'exministra va optar a l'alcaldia de València en un moment dificilíssim, el passat maig, quan tothom tenia clar que Rita Barberà repetiria la seua ostentosa majoria absoluta. Si bé Alborch es manté com a cap de l'oposició municipal, això no obsta perquè també ocupe un dels càrrecs subalterns a la cambra alta.
La composició de les llistes del PSOE a les eleccions europees del 2009 podrien confirmar aquesta tendència decrèpita del PSPV. Encara és considerada la segona federació dels del puny i la rosa, quant a nombre d'afiliats, però han perdut pràcticament tot el seu poder municipal i la recuperació de la Generalitat Valenciana no sembla que espere a la cantonada.
Dins d'aquest empobrit escenari, compte amb els moviments que puga fer properament Zapatero. Hi ha tres candidats en ferm a la secretaria general, però només ho seran formalment si recullen un mínim de 25% de suports dels delegats al congrés. La cimera pot esdevenir-se poc després de la cita federal, o siga que podria ser a finals de juliol, i en el conclave en qüestió el president espanyol podria mirar d'imposar una candidatura del seu gust, potser integrada per membres de corrents diversos, encapçalada per la benidormera Leire Patín. Nascuda a Sant Sebastià, de pare lleonès i amic de Zapatero, qui fins ara ha estat secretària d'estat de Cooperació té al seu favor aquesta amistat privilegiada, però en contra pesa el fet d'estar massa lligada a una família tradicional del socialisme de Benidorm i de no haver-se implicat en les disputes internes del PSPV. El que podria ser un punt a favor, la no ingerència en les divergències internes, al PSPV esdevé contraproduent.
Siga com siga, un dels tres aspirants que s'han postulat a la secretaria general, Jorge Alarte, ja ha avisat que no acceptarà intromissions en la confecció de l'executiva nacional, en cas que resulte l'elegit. Igualment, però, assegurar que no farà cap mena d'intromissió, no intentarà de cap manera influir-hi, en la llista que al remat tanque el candidat escollit.
Atenció, doncs, als nomenaments del segon graó de l'executiu estatal. Si Patín no renova com a secretària, podria ser que Zapatero ja li haja proposat una feina titànica, com la que ja ha encomanat a uns altres bons amics com ara José Antonio Alonso o Jesús Caldera.
