En plena onada de notícies sobre l’urbanisme, quan multitud de càrrecs públics estan visitant la comissaria i, en alguns casos, la presó, per haver comès delictes urbanístics, enmig de tot plegat, un auto del Tribunal Superior de Justícia valencià sense precedents arreu de l’estat obliga a tirar enrere un pla d’actuació integrada (PAI) al municipi de Parcent, a la comarca de la Marina Alta, una vegada ja havia estat aprovat en sessió plenària, si bé amb els únics vots favorables del Partit Popular, que governa amb majoria absoluta. Aquest municipi d’interior, en què ara com ara viu poc més d’un miler de persones, ha previst la construcció d’una urbanització de 1.490 xalets, sota l’auspici de la mercantil Terres de l’Horta, SL, rere la qual hi ha l’empresari Andrés Ballester –amo, juntament amb Enrique Ortiz, de bona part dels terrenys edificables i no de les comarques alacantines– i, segons sembla, el cantant Julio Iglesias, que ja ha patit un fet semblant a pocs quilòmetres de Parcent: a Benigembla, una altra macrourbanització va anar-se en orris pel rebuig popular que va generar el secretisme amb què l’alcalde i el seu equip, també del PP, van dur les negociacions. Aquestes, finalment, van trencar-se, i l’alcalde i el seu grup, van dimitir en bloc. La marxa enrere del consistori veí, segons els assessors d’Iglesias, pot no evitar la construcció del pla urbanístic prèviament pactat, i seran els jutjats els que es pronuncien en un sentit o en un altre.
Ara, a Parcent, el PAI del Replà, un dels tres que, juntament amb el concert previ, han aixecat força rebuig al poble, ha estat suspès cautelarment. Si es duu endavant, significarà que la població es multiplicarà, almenys, per tres. Cal tenir en compte que es tracta d’habitatges especialment pensats per a residents escandinaus que, en massa, opten per traslladar la seua vida.
Encara que els jutges decidiran, en últim cas, si aquest avís passa a tenir grau de prohibició o si, per contra, no és més que una pedra en el camí dels constructors per a edificar en una zona considerada com a urbanitzable, el ben cert és que la coneguda com a “doctrina Parcent” pot tenir uns efectes terribles sobre el més d’un centenar de PAI que hi ha presentats al llarg i ample del País Valencià.
La Conselleria de Territori i Habitatge, que ha de ser qui suspenga definitivament el projecte, no ha badat boca, i espera per posicionar-se més clarament. El síndic de Greuges ja s’havia posicionat en aquest sentit. Segons el defensor del ciutadà, un PAI mai no pot saltar per sobre del pla general d’ordenació urbana (PGOU), un fenomen que succeeix en pràcticament tots els casos al País Valencià.
Generalitat Valenciana, Esteban González Pons, mira de desviar l’atenció amb propostes benenginyoses, si bé de dubtosa realització. Si fa un mes va desvirtuar la moció de censura que havia presentat el PSPV-PSOE a les Corts amb la retirada de les competències urbanístiques al xicotet municipi de Catral (Baix Segura), en aquest cas ha llançat una proposta mitjançant la qual les plusvàlues dels coneguts com a “pelotazos” es repartisquen entre els que han estat propietaris del terreny en qüestió al llarg dels últims 25 anys. Una mesura que, segons els experts consultats per diversos diaris valencians, és “molt difícil d’aplicar”.
González Pons, que des que va accedir al càrrec, ara fa quatre mesos, va deixar clar que ho feia per tenyir de verd una conselleria fins ara massa relacionada amb el ciment, no s’està de donar mostres en aquest sentit. L’última, a banda de la proposta de les plusvàlues, consisteix a cenyir l’Institut Valencià de la Vivenda (IVVSA) a la venda de VPO, i no com fins ara, que ha estat i està immers en multitud de projectes urbanístics de nul caire social, entre els quals, per citar només un de ben destacat i que també ha aixecat força polseguera, el del conegut com Manhattan de Cullera, que preveu la construcció de 30 torres de fins a 35 altures a tocar de la platja, en una de les poques zones que queden per edificar en aquest municipi turístic de la Ribera Baixa.