El PP valencià, en el seu afany per continuar al capdavant de la Generalitat Valenciana, ha previst una campanya de perfil baix, sense gaire estridències, conscient que l’electorat popular està del tot mobilitzat ­–la tàctica que, en aquest sentit, patrocina la direcció estatal dels populars, sembla donar bons resultats- i, alhora, sabedors que alguns votants socialistes, els suficients perquè al PSPV-PSOE no li isquen els comptes, opden optar per l’abstenció, davant l’acumulació de crítiques que els conservadors vessen sobre ells. Aquest full de ruta, en tot cas, no exclou esporàdiques actuacions, en el sentit ple de la paraula. El PP de Francesc Camps pica l’ullet als sectors secessionistes, mirant de pescar en l’aigua tèrbola que, ara com ara, envolta la regionalista Unió Valenciana, que navega entre el vot útil del PP i el clarament anticatalanista de Coalició Valenciana, una formació que el propi Camps, mirant de dissuadir possibles consumidors, ha dit que és “parafeixista”.

 Docns bé, entre aquestes eixides de to cal emmarcar la que ahir dimarts, 13 de març, va protagonitzar el president dels valencians a Mislata, localitat obrera que per primera vegada, aquesta legislatura, ha estat governada pel PP. Acompanyat de l’alcalde, però també del president provincial del partit, Alfonso Rus (alcalde de Xàtiva i de tarannà fortament populista), Camps va fer-se un fart d’alertar els suposats perills que comportaria un canvi de govern al País Valencià, allò que comunament ja es coneix com a “tripartit”. Una terminologia, per cert, copiada literalment del cas català, encara que a territori valencià mutaria en heptapartit (PSPV-PSOE, Esquerra Unida, Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Els Verds – Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana), si no comptem, fins i tot, els diversos partits que composen Esquerra Unida. El ben cert, al remat, és que PSPV, EUPV i Bloc en són les cares visibles.

 Al míting de Mislata, Camps ha assegurat que els socialistes, mitjançant aquest hipotètic govern de coalició, aspira a convertir el País Valencià “en un satèl·lit català, d’allò que diuen que són els Països Catalans”. El document pactat pel Compromís pel País Valencià , que inclou les cinc formacions a l’esquerra dels socialistes susceptibles d’alterar el color del Consell i que podeu consultar en un link de TRIBUNA CATALANA, no parla, en absolut, de Països Catalans, si bé afirma que treballaran pel reconeixement explícit de la unitat lingüística.

Camps ha anat, però, més enllà. També ha assegurat que “com a ciutadà, vull un bon govern, i no un tripartit que no vol res” –en referència a les reticències d’EUPV a l’AVE, al transvasament de l’Ebre o a la Copa de L’Amèrica-. Fins i tot, el primer dels valencians ha abundat en el victimisme que tant ha practicat, des que va arribar al Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Al seu parer, “ha de quedar ben clar que les polítiques del Govern socialista s’han fet contra els interessos dels valencians; a aquest Govern no li devem res, tan sols disgustos”. El president de la Generalitat Valenciana va estar present, dissabte passat, en la primera línia de la manifestació que el PP va organitzar contra la política antiterrorista de l’executiu estatal. Ben a prop de Mariano Rajoy, va fer-se evident que Camps –tot i la timidesa amb què es projecta a Madrid- és el baró territorial amb més ascendència del partit, juntament amb Esperanza Aguirre. Així, enllaçant amb els dictats que es marquen al carrer de Génova, a Mislata Camps ha dit que “Zapatero parla del passat, genera crispació”. A més, va aportar una curiosa anècdota que indicaria fins a quin punt és conegut i temut el Compromís pel País Valencià, arreu de l’estat, una importància que ni els seus propis signants no sospitaven: “A la manifestació de dissabte passat, vaig emocionar-me: la gent em deia que no estic sol, sinó que em fan costat la majoria dels valencians i, també, la majoria dels espanyols”.

 Al seu torn, Rus –que ha passat de furibund zaplanista a obedient campsista amb el seu nomenament com a president provincial del PP- va remarcar que els catalans –l’alcalde de Xàtiva menysté tot allò que hi té a veure- “volem que els valencians passem a ser un apèndix seu”. Segons ha afirmat en ocasions, els valencians parlaven valencià abans de l’arribada dels romans, una asseveració encara més agosarada que la que fa pocs dies va fer l’alcaldessa de València, Rita Barberà, en fer públic, durant la inauguració de la biblioteca de Russafa, que Al-Russafi (poeta musulmà que ha posat nom al nou centre) ja parlava en valencià, “abans de l’arribada de Jaume I, i tot”.

 Rus ens ha llegat, però, la sentència més impactant del míting de Mislata. Ha informat que “els votants del PP, primer van a combregar, tot seguit acudeixen a votar, i després ho celebren”. Quan serà la propera? Quan el PP tinga enquestes que li diguen que encara cal tensar una mica més la corda, a fi d’esgarrapar vots del blaverisme que no han pogut fer seu amb el pacte frustat a què aspiraven amb Unió Valenciana