Tot just quan Terra Mítica és a punt d’abonar els sis milions d’euros que encara deu a proveïdors; tot just quan el parc té previst d’invertir una quantitat semblant en una nova atracció que capte l’atenció dels turistes de Benidorm; tot just quan aquest espai és motiu de disputa entre l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana –els primers es neguen en redó a la requalificació de terrenys colindants que proposa el Govern Camps, a fi d’eixugar el deute–; tot just enmig d’aquest desgavell d’una magnitud només equivalent als números rojos que acumula l’herència estrella d’Eduardo Zaplana al País Valencià, –del qual va ser president– i a la ciutat de la Marina Baixa –de la qual va ser alcalde–, ha reaparegut amb força el cas de les presumptes factures falses que emetia Terra Mítica a canvi d’obres no fetes o serveis no prestats, com també amb motiu de pagaments inflats. L’ex ministre i actual portaveu del PP al Congrés dels Diputats presentava dilluns una querella contra Antoni Such i José Camarasa, diputats socialistes a les Corts valencianes, els quals, poc abans de l’estiu, van acusar Zaplana d’haver acceptat el pagament de les factures falses que estenia el complex d’oci. Els dos diputats basen les seues acusacions en les converses que van mantenir amb els empresaris Antonio Moreno Carpio i José Herrero, que van prestar serveis al parc temàtic, unes converses enregistrades en cintes de casset en les dependències del Parlament valencià –cosa que va provocar la indignació infinita del president de la institució, el molt zaplanista Julio de España–. Dels col·loquis no se’n deduïa el cobrament directe de factures falses per part de Zaplana, si bé tampoc no es negava aquesta possibilitat.
Curiosament, després de mantenir sis reunions amb els diputats socialistes –dos dels membres més actius del grup parlamentari del PSPV-PSOE–, l’endemà que el cas apareguera als mitjans de comunicació valencians i estatals, els empresaris van desdir-se’n, de tot allò que havien sentenciat davant del magnetòfon. Fins i tot van acusar el diputat Camarasa d’oferir-los diners, a canvi de declarar el suposat cobrament de factures falses.
El jutge que investiga aquest cas, José Flors, acaba de desestimar la querella presentada per Zaplana contra els diputats socialistes –“és sorprenent, que en menys de 24 hores s’arxive una querella”, ha dit un enfadat Zaplana, que malgrat tot no perd el somriure, des de Madrid– i, a més, ha titllat de “xocants, ambigües i evasives” les acusacions que van fer els empresaris en conèixer l’impacte que va causar les informacions que havien fet arribar als diputats socialistes. Segons Flors, aquesta rectificació –amanida amb el suposat suborn dels diputats socialistes– no té “la més mínima credibilitat”.
Així doncs, el procés continua pel rumb que volen els socialistes: el jutge eleva el cas al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, el qual probablement citarà a declarar tant l’advocat de Zaplana com els empresaris Moreno i Herrero, perquè, cara a cara, aporten els seus parers sobre les factures falses de Terra Mítica. Pel que fa a l’ex ministre, a més, ja ha anunciat que l’arxiu exprés de la querella no quedarà així. Zaplana pensa recórrer “de forma immediata” aquesta decisió del jutge Flors.
El cas per les factures falses de Terra Mítica transita, als jutjats, de forma paral·lela al conegut com a ‘cas Ivex’, que també afecta l’època de govern de Zaplana i que, si atenem les investigacions publicades pel diari Levante, hauria significat pagaments en paradisos fiscals i triplicació dels costos del contracte oficial que el cantant Julio Iglesias va subscriure amb la Generalitat Valenciana a fi d’exercir com a ‘ambaixador’ pel món, de la mà dels empresaris. El president de l’Institut Valencià de l’Exportació de la primera etapa de Zaplana, José María Tabares, ha estat condemnat a presó, i la duplicitat de contractes d’Iglesias (l’A i el B) fins i tot ha aparegut als diaris.