El plenari de les Corts valencianes d'aquest dimecres, 11 de juny, ha demostrat de manera fefaent que el domini del PP és absolut, al País Valencià. El control de l'hemicicle i el de la televisió pública, dos dels principals pilars de la societat, és tan abassegador que fa feredat. L'activitat a les Corts decreix al mateix ritme vertiginós que augmenta la manipulació informativa a Canal 9. En tots dos casos, la majoria absoluta dels conservadors esdevé corrosiva.
Comptat i debatut, l'activitat plenària s'ajorna de manera absolutament deliberada. Del 15 de novembre al 17 d'abril, per exemple, el president Camps tan sols va sotmetre's a una sessió de control, el dia 21 de febrer. Amb excuses com ara els embussos per culpa de les Falles i amb la majoria que ostenten a la mesa de l'hemicicle, el PP va eixir-se amb la seua i va evitar que hi haguera cap plenari immediatament després de les eleccions del 9 de març.
En canvi, els populars s'han afanyat a convocar plens quans ho han necessitat urgentment, a fi d'aprovar determinades decisions. Fou el cas d'un ple extraordinari celebrat al març, en què l'exalcalde de Borriana (Plana Baixa) Alfonso Ferrada, imputat per delictes diversos, va obtenir la condició d'aforat com a nou senador per designació territorial.
Ferrada substituïa Andrea Fabra, filla de Carlos Fabra i nova diputada al Congrés des del 9-M. El PP va fer servir aquest mateix modus operandi quan, el 14 d'abril va convocar els diputats valencians amb l'objectiu d'aprovar una resolució que el Comitè de Regions de la Unió Europea havia validat dies abans gràcies a la majoria conservadora: l'anomenat “informe Camps”, que avala els transvasaments quan la situació de sequera siga extrema. Un nou colp d'efecte amb l'aigua com a argument, enmig de l'enrenou generat per la conducció d'aigua de l'Ebre a Barcelona. L'“informe Camps”, de fet, no és vinculant ni a Brussel·les ni a València, però en qualsevol cas es tractava de parlar-ne.
El llarg serial en qüestió ha viscut un nou episodi aquesta setmana, amb motiu de la sessió de control a l'executiu. El que pot haver estat el darrer ple abans de la tardor, el PP va negar-se a acceptar una pregunta de l'oposició sobre per què Canal 9 encara no n'ha dit ni pruna, de la crisi del PP a àmbit estatal. L'excusa era l'absència, per malaltia, de la diputada que havia de formular el requeriment, la socialista Núria Espí. El PP va tancar-se en banda a la possibilitat que fóra una altra senyoria qui formulara la pregunta, tot i que aquesta no anava seguida de cap votació i, com acostuma a passar en aquests casos, tampoc no anava a gaudir de massa ressò entre la societat valenciana. A la fi, la qüestió va quedar-se als llimbs.
La presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, és mal vista als escons socialistes i del Compromís pel País Valencià. Se li acusa de ser més parcial que cap altre antecessor al càrrec, i també se li retreu un excés en les formes, tot sovint massa ostensibles. A la picabaralla d'aquest dimecres tampoc no va optar per acostar posicions, sinó que va alinear-se decididament del costat del seu partit. Al seu torn, els alts càrrecs de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) també es mostren com a furibunds defensors de la línia dura que marca el carrer de Quart de València, seu del PP autòcton.
En efecte, la propaganda en favor dels populars és absoluta, a l'ens públic. Mai no s'ha parlat del “cas Fabra”, malgrat que aquest procés judicial múltiple ha tingut abast mediàtic estatal i implica diversos dirigents conservadors. Tampoc no s'ha sabut res de la lluita entre zaplanistes i campsistes, que va arribar a les mans a Elx i que ha ofert sessions ben galdosos als darrers quatre anys. En tots dos casos, com passa amb l'elevadíssim deute que presenten els comptes públics valencians o amb els abusos urbanístic que s'han reproduït de dalt a baix del país, el tractament de Canal 9 i de Ràdio 9 ha estat asèptic: ni se n'ha parlat.
No estranya ningú, per tant, que els estira-i-arronses que se succeeixen al carrer de Génova de Madrid no hagen trobat cap altaveu als mitjans públics valencians. A l'únic programa de debat que presenta la graella de Canal 9, tot i estar farcit de comentaristes polítics vinguts de la capital espanyola, tampoc no se n'ha sentit a parlar. Se'n fan un fart als seus respectius mitjans, però no a Canal 9. Tothom sap el pa que s'hi dóna, i també el risc a no ser contractat mai més, amb la pena que comporta deixar d'ingressar els més de 1.000 euros que poden cobrar per una hora de xarrada a vuit bandes. Només cal recordar l'exemple de Mamen Gurruchaga, que va haver de pidolar a Mariano Rajoy (en acabar el míting de proclamació que aquest va fer a València el 27 d'octubre passat) que fera tot el possible perquè tornaren a cridar-la de Canal 9, on no hi anava des de l'època del seu bon amic Zaplana. Rajoy li ho va fer avinent a Camps, i en nun tres i no-res ja estava Gurruchaga al plató de 'Parlem clar'.
Unes Corts mudes i un Canal 9 que només escridassa a causa d'un succés, de la sequera o de la por al veí de dalt. Aquest és el panorama actual, al País Valencià.
