“Somni”. Així qualifiquen els afeccionats del València CF la UEFA Champions League. La màxima competició futbolística per equips va estar a punt de viatjar al País Valencià en dues ocasions -2000 i 2001-, però el Reial Madrid i el Bayern de Munic van impossibilitar-ho. Des d'aleshores, allò que semblava simplement una utopia, allò que únicament es veia a l'abast d'uns pocs clubs del vell continent, resulta que fins i tot es pot somiar que es guanya.
Com en aquesta temporada, com ahir dimarts 10 d'abril, quan l'equip xe, a escassos 45 minuts de les semifinals, tenia més d'un peu en la següent ronda. El totpoderós Chelsea del multimilionari rus Roman Abramovich, un equip ple d'estrelles fitxades, literalment, a colp de talonari, estava a punt de caure eliminat davant el València, integrat, gairebé en la seua pràctica totalitat, per jugadors nascuts a l'estat espanyol. Però, com als pitjors malsons, com li passa a la selecció espanyola quan pren contacte, en alguna competició internacional, amb eliminatòries de pes, ja siguen els vuitens o els quarts de final, el València va acomiadar-se ahir de la Champions League. Tràgicament, a l'últim minut, quan fa més mal. I, allò que encara haurà sabut pitjor al president Camps, aquest resultat negatiu esvaeix la possibilitat que els comicis valencians se celebren sota una orgia festívola -el 23 de maig és la final, i el 27, les eleccions-. Ahir, a la llotja no hi havia el president valencià, soci de l'entitat, però sí el candidat socialista a succeir-lo, Joan Ignasi Pla, i l'alcaldable socialista per València, Carme Alborch. Si bé hi van assistir tres consellers del Govern valencià, el seu cap visible no va poder fer ostentació de valencianisme. Com els mals estudiants, va haver de quedar-se a casa a fer els deures. Les llistes electorals del PP han d'aprovar-se demà dijous, 12 d'abril, al carrer de Génova de Madrid, i els populars valencians, sobretot a la demarcació d'Alacant, no acaben de posar-se d'acord sobre qui sí i qui no ha de ser diputat autonòmic a partir del juny vinent.
Fet i fet, Camps va reunir-se la vesprada del partit amb el president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll, una mena de lloctinent dels interessos de l'expresident Eduardo Zaplana a les comarques del sud del País Valencià. L'objectiu era evitar, com feia dies que deixaven caure els components de la comitè executiu provincial alacantina, que els zaplanistes -majoria absoluta en aquest comitè- presentaren una proposta unilateral a Madrid. El zaplanisme mira de col·locar una desena de fidels representants a les Corts valencianes, un pes inferior al que tenen ara com ara, però que reflectiria el seu veritable poder al conjunt del PP valencià -nul pes a les comarques castellonenques, molt reduït a les de València i enorme a les d'Alacant-.
El president Camps, en canvi, ha deixat passar els dies. No és nova en ell, aquesta manera de fer, ja que acostuma a ajornar els maldecaps, si de cas prenent alguna aspirina. I si no passa, doncs a urgències. Com ahir dimarts. El viatge de Ripoll fins a València, de fet, no sols buscava pactar una llista comuna a les comarques del sud, sinó també acordar la llista a la ciutat d'Alacant. Els zaplanistes, després d'un llarg estira-i-arronsa, han permès que el campsista Luis Díaz Alperi opte a la reelecció com a alcalde, però ara volen dictar-li la resta de la candidatura, dins de la qual ha d'ocupar un lloc preponderant el propi Ripoll, que aspira a ser reelegit com a president de la Diputació alacantina.
Abans d'arribar a una guerra fratricida en camp neutral -encara que no massa, perquè Rajoy, com Arenas o el propi Fraga, s'han posicionat clarament del costat campsista-, Camps i Ripoll van negociar sense que, segons ha pogut saber TRIBUNA CATALANA, s'haja arribat a cap acord important. Allò que tant diu Camps sobre el seu homòleg Zapatero, a qui acusa de dir “paraules i més paraules” sense cap contingut concret, Ripoll ho deia ahir de Camps. El president de la Generalitat Valenciana va convidar a Ripoll a arribar a una entesa, però el temps s'esgota i no hi ha cap proposta concreta. Aquestes fonts indiquen que el president Camps, en contra dels desitjos que el seu cercle d'influència ha demostrat darrerament, acceptaria l'accés de zaplanistes a les Corts sempre que aquests membres foren de “perfil baix”, sense massa significació proZaplana. O siga, zaplanistes sí, però 'lights'. Els noms de Julio de España, Juan Manuel Cabot o Manuel Gómez, per tant, formarien part del passat.
El número 1 de la llista autonòmica per Alacant, alhora, desperta recels de magnitud important: els zaplanistes no accepten, en absolut, que lidere la candidatura l'actual conseller d'Economia, Gerardo Camps, benidormer que realment ha fet vida política a València i, com el seu propi nom indica, bon amic del president. Aposten per De España -president de les Corts aquesta legislatura- o, fins i tot, per Miguel Peralta -exalcalde d'Alcoi i actual conseller de Justícia, que podria formar part dels zaplanistes moderats que amb el morro tort avalaria Camps-.
No passarà com a Dénia, Gandia o Ontinyent, on el PP, definitivament, ha quedat partit en dos, però sense dubte que Rajoy, Acebes i companyia temen, com cap altre, el debat sobre les llistes del País Valencià. El que demà dijous havia de ser un mer procés d'aprovació pot passar a ser una operació quirúrgica d'alta envergadura. Com en el cas de la CAM, sembla que de vegades els interessos dels zaplanistes convergeixen més amb els dels socialistes que no amn els dels seus companys de partit. Visió de futur?
