La diada del Nou d’Octubre, que commemora l’entrada a València del rei Jaume I, ha vingut marcada enguany per tot de temes d’estricta actualitat. Tant el costat ‘oficialista’ com el ‘reivindicatiu’ han aprofitat l’avinentesa per tal de llançar els seus missatges a la societat.
Així, el president de la Generalitat , Francesc Camps, ha atorgat una de les altes distincions que la institució autonòmica lliura cada diada del País Valencià al rei Joan Carles. Tot i que en principi tan sols estava previst que aquest guardó el rebera el científic Santiago Grisolía –que a més presideix el Consell Valencià de Cultura ja des dels temps de Zaplana a Palau–, a última hora, i amb motiu dels esdeveniments antimonàrquics que darrerament s’estan succeint a Catalunya i al mateix País Valencià, el cap del Consell ha decidit d’estendre l’alta
distinció al cap de l’estat i de l’exèrcit espanyol. Un gest de solidaritat amb la corona que, en qualsevol cas, no ha obtingut cap agraïment públic de part del borbó: no sols no s’ha acostat fins València a fi de rebre el guardó –com era de preveure, tenint en compte els habituals “problemes d’agenda” la celeritat amb què ha estat adjudicatari del premi–, sinó que tampoc no ha fet cap al·locució pública de gratitud. I això que el primer dels valencians fins i tot ha gosat establir comparances entre Jaume I i el propi Joan Carles, durant el seu discurs matinal.
Camps també ha introduït la interpretació de l’himne de l’estat als actes oficials del Nou d’Octubre, un gest que no pot passar desapercebut enmig del debat polític que sacseja aquests dies l’opinió pública. Davant les pors d’alguns pel “possible” trencament d’Espanya, el Govern valencià contesta de manera enèrgica, amb la interpretació d’un himne que fins i tot ja rebia xiulits de sectors conservadors quan només sonava, ni que fóra uns segons, en la baixada de la senyera coronada que es conserva a l’Ajuntament.
Entre les distincions –ja no altes distincions, però– que anualment atorga la Generalitat , enguany no n’hi ha hagut cap per a la compositora castellonenca Matilde Salvador, que va faltar divendres passat, 5 d’octubre. Salvador, persona de sòlides idees valencianistes, sempre va mostrar-se partidària d’enfortir els lligams que uneixen els territoris de parla catalana, si bé sempre, també, va lamentar la tasca del PP al capdavant de la Generalitat. Potser això li ha costat un reconeixement de la principal institució valenciana, encara que fóra pòstum.
Les accions i omissions del president Camps no han estat, com ha quedat dit, els únics “punts calents” del Nou d’Octubre del 2007. A la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre –que integren organitzacions com ara Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Ca Revolta i l’Associació Constantí Llombart, sindicats com ara CCOO, el Col·lectiu Autònom de Treballadors i la Intersindical Valenciana , i els partits EUPV, Bloc, ERPV, Els Verds i Esquerra Ecologista–, tres han estat els eixos cabdals: la defensa de la llengua i la cultura pròpies, la preservació del territori i, per últim, l’exigència perquè es mantinguen les emissions de TV3 al País Valencià.
Sobre la primera demanda, l’oblit de la figura de Matilde Salvador és un indicatiu que res no canvia, amb el PP a la Generalitat Valenciana. Pel que respecta al segon clam, tampoc no hi ha gaire més sort, ja que el vicepresident del Consell, Vicente Rambla, ha recomanat ACPV que permeta, al més prompte possible, la deshabilitació dels repetidors gràcies als quals els valencians veuen Televisió de Catalunya, a més de titllar aquells que en defensen les emissions de “pertorbats mentals”. Com sona.
Millors notícies, en canvi, hi ha en referència a la defensa del territori. Malauradament, no hi ha novetats pel que fa a la legislació –PP i PSPV-PSOE, en tot cas, miren de pactar una llei que agrade tots dos partits, ja que l’actual, la llei urbanística valenciana (LUV), tan sols va rebre l’OK dels populars–, però sí que en tenim de la mateixa autoregulació del sector. A la fallida d’Astroc li ha seguit la que de feia temps que sonava, la de Llanera. Aquesta constructora, que tenia previstos molts plans d’actuació integrada (PAI) a tot de municipis, ara haurà de limitar la seua actuació. Sis de les empreses que en formen part, de fet, s’han declarat en suspensió de pagaments, i els deutes que acumulen fan inviable tants projectes. Sobretot quan la demanda d’habitatges en terra valenciana ha davallat considerablement.
Així doncs, aquells que anhelaven un major respecte al paisatge autòcton poden respirar una mica més tranquils. Encara no ho poden fer a fons, com si estigueren al Penyagolosa, però com a mínim no veuen utòpic de salvar espais que ja es donaven per perduts. Queda per saber, en tot cas, quants se’n salven, al final de la correguda.
