El procés d'elecció de delegats del PSPV-PSOE amb vista al congrés que se celebrarà al Palau de Congressos de València el cap de setmana del 26 al 28 de setembre està deixant clar que, dels cinc precandidats que s'han postulat per a liderar el partit, hi ha un parell que tenen moltes més possibilitats d'esdevenir el vencedor final. Són, precisament, els dos que primer van mostrar-se disposats a succeir Joan Ignasi Pla, açò és, Jorge Alarte i Joaquim Puig. Els altres aspirants al càrrec -Francesc Romeu, Ana Noguera i José Luis Ábalos- ho tindran molt magre per poder superar el tall d'avals necessari per passar a ser, realment, candidat a la secretaria general.
En efecte, les normes del PSPV marquen un 25% mínim d'avals per optar a liderar el partit. Una xifra que, a més, no té cap sostre, motiu pel qual un sol candidat por superar el 50% dels avals dels compromissaris i esdevenir, directament, secretari general 'in pectore'. Aquesta és la fórmula que ha adoptat la gestora que regeix el PSPV-PSOE des de la dimissió de Pla. Una fórmula que, tot cal dir-ho, va en contra de les directrius que ha marcat la direcció federal: segons una resolució del proppassat congrés, els aspirants a dirigir les diverses federacions hauran de recollir un mínim del 20% dels avals i un màxim del 30%, a fi d'afavorir la democràcia interna. Al congrés nacional del PSPV de l'any 2000, només calia un 10% dels suports dels delegats. Per tant, la direcció regent, encapçalada per Joan Lerma, mira de forçar que al remat tans sols hi haja un parell de candidats.
Un d'ells serà el que tothom dóna per fet que és el preferit de l'expresident valencià: aquest no és cap altre que qui al seu dia fou cap de gabinet i des del 1995 és l'alcalde de Morella (Ports), Joaquim Puig. Tot i que no ha rebut el suport explícit de Lerma, els seguidors de l'exlíder socialista estan mobilitzant-se en favor de Puig. Fet i fet, aquest "amb Lerma o contra Lerma" pot malbaratar les opcions del mateix Ximo Puig, ja que són legió els que pensen -incloent-hi Madrid- que al PSPV cal un relleu generacional i la liquidació de les famílies, com si aquest objectiu fóra assumible per una organització integrada per 24.000 militants amb una elevada edat mitjana.
"Madrid", i més concretament la secretària d'Organització del PSOE, Leire Pajín, es posicionarà properament en favor de Jorge Alarte, de 34 anys, alcalde d'Alaquàs (Horta) des del 1999 i persona que va postular-se fins i tot abans de la celebració de les eleccions autonòmiques del 2007. Aquest suport de Pajín i el seu entorn -després que no foren capaços de convéncer l'alcalde d'Elx, Alejandro Soler, que era la seua autèntica aposta per aquest procés- no garanteix la victòria d'Alarte. Molts sectors del partit pensen que, de fet, cal contestar a Ferraz i dir prou d'imposicions, després de vuit anys en què el discurs del PSPV s'ha amagat pel segudisme a les polítiques del PSOE, encara que aquestes foren pernicioses pel futur electoral del socialisme valencià.
Per tant, Alarte té coll avall d'esdevenir candidat defintivament, però això no significarà que guanye el congrés. Els moviments de l'equip de Pajín han estat lents i desficaciats, i podrien pagar-ho amb un efecte bumerang que acabe aixoplugant els rivals en una sola candidatura, que seria la de Puig, que ells volen identificar amb el continuïsme.
Ben mirat, però, Alarte només parla de trencar amb la generació del 78 -Lerma, Ciscar, Luna, Alborch...- sense aportar idees noves. Puig, de 49 anys, ha proposat de triar el secretari general, a partir del proper congrés i de manera pionera en tot el PSOE, mitjançant l'elecció directa de tota la militància. Sobre el canvi de nom del partit -la ponència vol rebatejar el PSPV com a Partit dels Socialistes de la Comunitat Valenciana-, Alarte pren distància però Puig no ho troba escaient. Per dir-ho ras i curt: Puig es mulla i Alarte defuig temes compromesos per la por a perdre suports que a última hora poden resultar decisius. No debades, podria arribar al conclave amb vora el 40% dels avals, un 10% o 15% per davant de Puig, sempre que la plataforma que integren els familiars de Pajín no acaben disseminant-se i no es decanten per diversos candidats i no un de sol.
Qui més possibilitats té, ara com ara, per erigir-se en una tercera llista a la secretaria general és Francesc Romeu. Ábalos té força suports a València ciutat i a les comarques més septentrionals, Noguera agrada molt a les bases i tindria opcions en cas de ser una elecció directa, però és Romeu qui millor està rendibilitzant el descontent d'aquells que no volen ni Puig ni Alarte. Romeu s'ha significat per defensar a capa i espasa el nom del PSPV, així com la identitat esquerrana del partit. Romeu, amb la mateixa edat que Alarte, té un sol
problema: haver estat ciscarista en una formació que sembla voler fugir de les disputes familiars. Més encara tenint en compte que el ciscarisme mai no va ser hegemònic, al si del partit del puny i la rosa.
