Poc abans de la tercera Conferència de Presidents, que se celebra aquest dijous, dia 11, Joan Ignasi Pla, secretari general dels socialistes valencians i candidat a la presidència de la Generalitat, ha desterrat el debat sobre l'aigua. Val a dir que aquest tema, tan i tan sensible, ocupa un lloc privilegiat dins de l'agenda del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que estaria estudiant la possibilitat de plantejar una estratègia conjunta, acceptada per tots els mandataris autonòmics. Una nova proposta arriscada, gairebé utòpica, sobretot tenint en compte que el Partit Popular ha optat per fer d'aquest assumpte un dels fuets principals contra l'executiu espanyol, que privilegia, segons els populars, comunitats governades pels socialistes --Castella - la Manxa, Aragó, Catalunya-- en detriment de dues de governades pel PP -Múrcia i el País Valencià-. En tot cas, i precisament per desterrar l'aigua de la disputa entre territoris, l'interès de Zapatero és aquest, i Pla s'ha afanyat a mirar d'aplanar-li el camí.
Pla acaba de proposar al PP valencià un pacte sobre l'aigua -un acord que els populars ja han rebutjat en unes altres ocasions, en entendre que no hi ha res a parlar, més enllà de l'acceptació del transvasament del riu Ebre derogat pel Govern Zapatero-, i ho ha fet amb la inclusió d'un detall que no pot passar desapercebut: els socialistes valencians admeten la possibilitat de transvasar aigua de l'Ebre a les comarques del nord de Castelló, un "minitransvasament" que fins ara només havia defensat obertament el ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, precisament escollit diputat al Congrés per les llistes del PSOE a Castelló.
Quan Sevilla va posar sobre la taula aquesta opció, l'endemà mateix, i de manera contundent, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va negar-se en redó, a més d'afanyar-se a recordar que la política transvasista no forma part de l'ideari del Govern espanyol.
Ara Pla reprèn el tema, posant en primer terme el respecte al cabdal del riu Xúquer -la principal artèria hídrica del País Valencià, malgrat l'abús dels seus aqüífers que fan a Castella - la Manxa en virtut dels acords arribats al seu dia pels expresidents Zaplana i Bono, gràcies als quals l'aigua del Xúquer regaria secans improductius subvencionats per la Unió Europea, a canvi que l'autopista A3, que uneix València i Madrid, poguera travessar les Gorges del Cabriol en l'últim tram que encara quedava pendent-. Pla també demana el manteniment del transvasament del Tajo al Segura, que abasteix el Baix Segura -tot i que de manera insuficient, donat l'espectacular i extraordinari auge immobiliari que pateix la zona amb més sequera del país-, així com l'execució d'un Programa AGUA que, efectivament, comença a donar fruits, ja que les dessaladores en marxa -principalment, a Alacant, Torrevella i Calp-.
El Govern de Francesc Camps únicament desitja parlar "dels 350 hectòmetres cúbics", això és, la quantitat d'aigua que es preveia transvasar al País Valencià des del riu Ebre, i en boca del seu portaveu, Vicente Rambla, ha dit que la proposició del PSOE arriba "tard i malament". Per si no n'hi havia prou amb el sac buit en què ha caigut la proposta de Pla, també descontenta, i molt, els seus possibles socis després de les eleccions del proper 27 de maig: Bloc Nacionalista Valencià, ecologistes i Esquerra Unida. Glòria Marcos, coordinadora general d'aquesta última formació, que serà la cap visible del pacte multipartit entre totes aquestes forces -el Compromís pel País Valencià- ha criticat Pla per "buscar pactes amb el PP", sobretot quan les eleccions queden a la cantonada. A Esquerra Unida, com al Bloc, encara recorden amb ràbia el procés negociador de l'Estatut valencià, pel qual van maleir en reiterades ocasions els socialistes, els quals, fins i tot a les acaballes, van fer un envit en va. Tant aleshores com ara, quan Pla ha tret del calaix un tema --el del transvasament de l'Ebre- que semblava oblidat i del qual només en feia bandera el PP, sembla que la mà de Ferraz hi ha tingut a veure. Al febrer, per tancar aviat un estatut que esdevinguera marc per a tota la resta que esperaven a la cua -el primer, el català-. Ara, per mirar de lligar una posició comuna amb el PP en el tema de l'aigua, que tant de mal amenaça de fer al PSOE tant al País Valencià com a Múrcia. I amb el PP valencià, ja se sap: "Només cal parlar dels 350 hectòmetres cúbics".
