Tot i que Glòria Marcos, reelegida com a coordinadora general d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), anunciava, al poc de ser designada, nous contactes amb el Bloc Nacionalista Valencià, l’escenari de cara al possible pacte d’esquerres i nacionalista no ix reforçat després de la IX Assemblea de la formació, celebrada l’últim cap de setmana a València. Marcos, que ha obtingut 187 vots, per 90 de Pasqual Mollà (líder del corrent Esquerra i País, clarament propacte) i 47 de Josep Bort (efectiu diputat provincial per València, també procliu a l’entesa), obtè així el rèdit pel qual, segons molts, havia treballat darrerament. Tot i no ser una persona del partit comunista (PCPV), que és qui en realitat pesa més al si d’EUPV, Marcos s’hi ha ben guanyat el seu suport, sobretot gràcies a la seua tenacitat en la defensa dels interessos dels comunistas dins de la pugna amb el Bloc per situar més diputats en un hipotètic grup de coalició a les Corts valencianes. Tot i això, significats personalitats del PCPV, com ara el síndic a les Corts d’EUPV, Joan Ribó, o fins i tot el també diputat valencià Alfred Botella (que va dimitir el càrrec de coordinador general dels comunistes), han acusat Marcos de mirar massa pel seu propi interès, amb l’única finalitat de ser reelegida al capdavant d’EUPV, i ben poc de teixir un pacte en igualtat de condicions amb l’esquerra plural que garantesca, o almenys genere suficients expectatives de canvi al 2007.
Malgrat el seu oferiment de reprendre les negociacions amb els nacionalistes del Bloc, Marcos va anunciar el cap de setmana passat, en ser escollida, que la base de l’acord ha de ser la resolució del consell polític del setembre, que únicament reserva dos llocs d’eixida al Bloc, per sis a EUPV, quan la correlació de forces al 2003 va ser de 6,4% davant el 4,7%. No li falta raó, però, a Marcos. El control del 60% de la formació és una constant en les últimes cites d’alçada, i aquest suport duu implícit un missatge clar: fermesa davant el Bloc, de qui molts desconfien al si d’EUPV, i més encara després que, d’alguna manera, els d’Enric Morera hagen suggerit la possibilitat d’anar sota l’aixopluc del PSPV-PSOE al 2007 si fracassa el diàleg amb EUPV, aturat de fa mesos. Aquesta aposta dels nacionalistes podria deixar fora de les Corts EUPV, però pocs dins d’aquest partit la creuen factible i únicament la decodifiquen com una amenaça de consum intern per tal de collar el pacte.
Gaspar Llamazares, líder d’EUPV a nivell estatal i convençut partidari d’un pacte preelectoral multipartit al País Valencià, ha dit aValència que la formació “articule i sume dins del tercer espai” de cara a capgirar el mapa electoral autonòmic. Un discurs clarament pactista que no troba correlació en l’altre pol del partit, Francesc Frutos, més reticent a cedir quotes de poder, ni que siga hipotètiques, a partits amb menor representació que no EUPV.
La pugna entre Llamazares i Frutos, de fet, és un llast evident que deixa la seua petjada en el cas valencià. Curiosament, Llamazares, asturià, avala les tesis d’Esquerra i País i de molts independents. Al seu torn, el català Frutos s’estima més mesurar totes les passes que s’hagen de donar, i malgrat que no nega la possible necessitat de l’acord, es mostra molt més caut. Com la reelegida Marcos, també designada, el cap de setmana passat, cap de llista d’EUPV als comicis valencians del maig vinent. Amb pacte amb el Bloc o sense.