Queden menys de 100 dies per a les eleccions municipals i autonòmiques, però al País Valencià no s'aturen ni un gram els moviments a fi de rendibilitzar cada vot, a esquerra i a dreta. Bona mostra que els comicis del 27 de maig seran, segurament, els més ajustats de tota la històrtia democràtica valenciana. La setmana passada, després d'haver-ho anunciat fa mesos i d'haver-s'ho replantejat darrerament, els secessionistes d'Unió Valenciana descartaven tota mena d'acords preelectorals amb el Partit Popular o Coalició Valenciana. . Els regionalistes s'estimen més mesurar les seues forces en solitari, tot i que són conscients que de cap manera no aconseguiran l'accés a les Corts valencianes -van quedar-se en un 3% autonòmic, al 2003-, i temerosos que l'extremista Coalició Valenciana els pispe milers de vots, com ja ha fet amb desenes de regidors. En tot cas, l'aposta de concórrer en solitari a les urnes sembla ferma. És l'única forma, segons defensa l'actual direcció del partit, de marcar distància i mirar de créixer, si és possible. Així doncs, compte amb les paperetes de dreta que puguen anar a raure a mans d'UV i CV. El blaverisme encara respira, i l'extremisme dels populars pot fer-los perdre vots per la seua “dreta extrema”, la manera com va rebatejar el PP José Luis Rodríguez Zapatero. El panorama no és més relaxat per l'esquerra. Si el PP vol captivar UV no sols per mantenir la Generalitat Valenciana, sinó també la Diputació de València -la institució que més ajustadament governen els conservadors-, la seu del PSPV-PSOE bull de tants números com fan. El repte és, precisament, assegurar-se que la diputació en qüestió caurà del costat progressista, després de tants anys de governs del PP, bé en solitari, bé amb els regionalistes. També, i encara que aquest objectiu siga gairebé quimèric, fer-se amb l'alcaldia del cap i casal. En aquest sentit entren en joc les converses que de fa mesos estableixen socialistes i Bloc. Després de saber que el Compromís pel País Valencià -per explícit desig del consell local d'Esquerra Unida- no existirà a València ciutat, la cúpula del PSPV fa mans i mànigues per rendibilitzar tots i cadascun dels electors que acostumen a votar Bloc. On? Doncs, principalment, al cap i casal i a la comarca de la Ribera Baixa. A València, el nacionalista Joan Mansanet seria escollit regidor sota l'aixopluc de la llista socialista, i a tres municipis de la comarca referida -Tavernes de la Valldigna, Cullera i Sueca-, PSPV-PSOE i Bloc concorrerien de bracet. Un favor per l'altre, al remat. El Bloc va recollir, al 2003, poc més de 12.000 vots a les municipals de València. 12.000 paperetes, però, que esdevenen fonamentals, en els pronòstics sobre un hipotètic canvi a l'Ajuntament. Una vegada frustrades les converses entre Esquerra Unida i Bloc -EUPV va quedar-se, ara fa quatre anys, a tan sols 600 vots del seu tercer regidor, i el volen per a ells, no pel Bloc-, els socialistes han ofert una acta de regidor a Mansanet, a canvi, això sí, de contraprestacions al partit judicial de Sueca, cabdal per a capgirar la composició de la Diputació de València. Fet i fet, al 2003 el PP va aconseguir una majoria absoluta ajustadíssima. Tant, que no haguera estat majoria absoluta si el PSPV haguera presentat candidatura al xicotet municipi d'Alboraig (que pertany al partit judicial de Requena), on no ho va fer per discrepàncies internes, els socialistes hagueren sumat el centenar de vots pels quals van quedar-se sense l'únic diputat que escull aquest partit judicial. Com que la llei d'Hondt reserva al PSOE l'únic diputat que ara com ara té Unió Valenciana -i que tothom dóna per fet que perdrà d'ací tres mesos-, només caldria que els socialistes obtingueren el diputat de Requena -amb permís de la llista d'Alboraig- i que, no menys important, no perden el que van apuntar-se al 2003 a Sueca, en coalició amb Esquerra Unida. Un pacte que no es reeditarà al 2007, però que seria compensat amb un previsible acord puntual a la capçalera de comarca, a Cullera i a Tavernes, entre PSPV i Bloc. Una acta de regidor per una de diputat provincial, seria l'acord. I no sols això. L'entesa podria fer que el Bloc no presentara llista en municipis de l'Horta en què els socialistes governen en solitari, sense cap regidor nacionalista al davant, però que pateixen l'amenaça d'un augment de vot del PP. És ací, com a Tavernes de la Valldigna, on la militància del Bloc posa entrebancs a aquest curiós acord amb el PSPV-PSOE. Temps hi ha, fins a finals de l'abril, per a enllestir aquesta sèrie de pactes esporàdics i mil•limetrats. El Bloc, sense cap regidor a la capital del País Valencià i sense cap diputat a l'hemicicle autonòmic, frisa per irrompre en les dues principals institucions valencianes. D'un costat, amb els socialistes; de l'altre, amb Esquerra Unida i els ecologistes. El PSPV, al seu torn, sap de sobra que Alborch únicament assolirà l'alcaldia de València, i Pla la presidència de la Generalitat, si les paperetes del Bloc comptabilitzen. Són més de 110.000 a les autonòmiques, i més de 140.000 a les municipals. Poca broma.
