La presència de la vicepresidenta primera del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, com a número 1 de la candidatura del PSPV-PSOE a les eleccions estatals del 9 de març ha injectat una dosi extra d'emoció als resultats. Serà capaç De la Vega de reduir sensiblement les distàncies amb el PP? Al maig passat, per bé que es tractava dels comicis valencians, els socialistes van quedar-se a 21 punts del PP, un abisme absolut. Feia tres anys, al 2004, la diferència havia quedat reduïda a tan sols un 3,8% dels vots.
L'efecte del "vot útil" i dels atemptats esdevinguts a Madrid tres dies abans de la votació es podrà copsar amb deteniment tot just ara. Si el PSOE es queda a més de 10 punts, la resolució al problema que assota aquest partit al País Valencià -incapaç de guanyar cap elecció des del 1991- s'ajornarà per anys i panys. Un bon resultat de De la Vega, sumat a una possible victòria a la demarcació de Castelló, insulfaria ànims en uns tropa força desanimada. Documents interns de Ferraz indiquen, de fet, que el PSPV camina moribund per la vida política valenciana, sense un rumb clar i més preocupat del congrés que decidirà el futur de la formació que no dels comicis del 9-M.
De la Vega, però, va a la seua. S'ha traslladat a València i no dubta a l'hora de plantar cara als conservadors. Els ha dut als tribunals, mitjançant una demanda, perquè aquests van acusar-la d'haver-se empadronat a una finca rústica abandonada, cosa que ella ha desmentit de ple. També ha estat capaç de fer aflorar les contradiccions del PP autòcton al voltant del transvasament de l'Ebre: després de quatre anys de clam en defensa del projecte recollit al PHN de José María Aznar -projecte que la mateixa De la Vega va derogar amb la seua signatura -, ara De la Vega s'ha interrogat per la posició que al respecte manté el fitxatge estrella del PP a àmbit estatal, l'aragonès Manuel Pizarro.
Aquest, preguntat a la Cadena SER per les possibilitats de dur a terme el transvasament, s'ha mostrat favorable al Pacte de l'Aigua acordat per totes les forces polítiques de l'Aragó, un document contrari a cedir aigua al País Valencià, Múrcia i Almeria.
Una vegada més Pizarro estava contra les cordes, només faltava collar una mica el PP valencià. Els socialistes han demanat al PP de Francesc Camps si el programa dels populars recollirà finalment el transvasament, o si, pel contrari, s'optarà per una fórmula rocambolesca que agrade tots els 'partits populars'. Gustavo Alcalde -president del PP aragonès i patidor, en primera persona, dels danys que al seu partit ha causat el projecte avalat per Aznar- es reunia aquest dimarts, 5 de febrer, amb el secretari general del PP, Ángel Acebes, a fi de consensuar una posició comuna.
Val a dir que els conservadors aspiren a dos diputats a Osca i Terol, mentre que tenen garantits els bons resultats a l'àrea especialment afectada per la sequera -Alacant, Múrcia i Almeria-.
Difícilment s'inclourà la paraula "Ebre" al programa del PP, i aquest hàndicap el pensa aprofitar, i de quina manera, De la Vega. La vicepresidenta espanyola està obsedida a transmetre la imatge d'un PP hipòcrita i demagog al País Valencià com enlloc més. En aquest sentit, la topada amb el número 1 dels conservadors per València, Esteban González Pons, està assegurada. A González Pons, de tarannà enginyós i verb fàcil, no li importa que el titllen de demagog i hipòcrita, i explotarà al màxim els punts febles de la candidata rival. No sols que va ser De la Vega qui va derogar el transvasament, sinó també el fet que arriba a València com a "cunera" i "no autènticament valenciana".
González Pons ha reptat De la Vega a un debat televisat a Canal 9, "i en valencià", un guant que va prendre de seguida la contrincant. No obstant això, De la Vega no vol que el debat siga a Canal 9 si primerament no s'acorda un model de debat flexible i conduït per un o més periodistes aliens a l'ens autonòmic. A més, De la Vega també ha rebut una oferta per debatre amb Ángel Acebes, una contesa que li sedueix força més. Al capdavall, i com diu González Pons, "per Teresa un debat amb mi implica estudiar-se els noms dels rius i les muntanyes, i fer-se fitxes perquè no se li oblide allò que vol dir". "No hi ha color", ha dit Pons, conscient que coneix molt millor el terreny.
Mentrestant, mentre es dilucida si hi haurà debat o no a escala valenciana, De la Vega continua amb el seu ritme habitual d'entrevistes amb sectors socials diversos: empresaris, treballadors de la factoria Ford, sindicalistes, agricultors... Un aterratge en la realitat social autòctona que De la Vega solventa amb ímpetu. L'ímpetu que cal per mirar de reduir l'enorme distància que separa, ara com ara, el suport electoral del PP i del PSOE, al País Valencià.
I a l'esquerra? A l'esquerra del PSOE, ni una crítica. De la Vega i els assessors socialistes tenen clar que els 33 diputats del país se'ls repartiran entre els dos partits estatals, sense que Esquerra Unida i el pacte Bloc-Iniciativa puguen fer forat. Només si les últimes enquestes apunten que els primers tenen alguna opció de revalidar el seu únic escó, el PSPV-PSOE clamarà pel "vot útil".
