Si al Principat de Catalunya el dret de decidir agafa volada, no menys irredempt es mostra ara el Partit Popular valencià. Com sona. El partit presidit per Francesc Camps fa setmanes que mena l'enfrontament amb l'executiu espanyol a límits extravagants, fins i tot al paroxisme. I tot, per culpa del nomenament de la vicepresidenta del Govern Zapatero, María Teresa Fernández de la Vega, com a cap de llista del PSPV-PSOE a la circumscripció de València, pels comicis del proper 9 de març.
Als conservadors no els agrada que la personalitat de l'executiu estatal més valorada segons totes les enquestes justament opte a renovar l'acta de diputada al País Valencià. Pensen, i ja veurem si el temps els dóna la raó, que De la Vega arrossegarà a les urnes votants que no s'hi acostarien en cas que els socialistes presentaren un candidat menys suggerent, ja fóra Ciprià Ciscar, Joan Ignasi Pla o la recentment derrotada Carme Alborch.

Així doncs, per tal de mantenir els 18 punts d'aventatge amb què van distanciar els socialistes al maig passat, els populars valencians esmercen tots els seus esforços a desacreditar la imatge de la seua contrincant. De bon començament, van acusar-la de “no ser autènticament valenciana”, i ara, molestos per les continuades visites al País Valencià que programa De la Vega, miren de fer veure que menysté l'ordre establert i que passa per damunt del Consell. Des de la Generalitat Valenciana transmeten la idea que les autoritats indígenes no han de quedar relegades a un segon plànol en tot d'actes públics en què darrerament coincideixen. En tres setmanes hi ha hagut tres topades importants referents al protocol.

La primera, amb la visita a València del secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, que va traslladar-s'hi per tal d'acudir a la cimera sobre el canvi climàtic que va esdevenir-se a la Ciutat de les Arts i les Ciències. En aquesta cita, la presència de De la Vega va passar completament desapercebuda als informatius de Canal 9, que al seu torn van tractar abundosament l'entrevista de Ki-moon amb Camps i Rita Barberà. Però aquest gest no va ser l'únic amb què va ser rebuda De la Vega... L'endemà, la Generalitat criticava que no s'haguera convidat Camps a una conversa privada que el cap de l'ONU i la vicepresidenta espanyola van mantenir sobre la futura base que Nacions Unides preveu instal·lar en territori valencià. La resposta de Madrid va ser que totes les competències sobre la matèria recauen, justament, en el Govern estatal.

La segona i més cridanera topada va tenir com a escenari el Vaticà. Dissabte 24, el dia en què van ser nomenats cardenals els arquebisbes de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i de València, Agustín García-Gasco, la delegació espanyola l'encapçalava la mateixa De la Vega. Com a representants dels governs català i valencià hi havia els seus respectius presidents. El protocol, que en aquest cas corresponia en exclusiva al Vaticà, situava en primer terme José Montilla i Francesc Camps a la mateixa filera, ben a prop de De la Vega. El dia D, però, els encarregats d'aquests temes a la cúria romana van desplaçar Montilla fins la quarta filera i Camps a la cinquena. Tan lluny de les càmeres i, per si no n'hi havia prou, darrere de Catalunya! La reacció de l'expedició valenciana va ser iracunda, i va produir curiosos efectes.

Al sopar que aquell mateix dissabte organitzava l'ambaixador espanyol a la santa seu, Francisco Vázquez, no hi van fer acte de presència Camps i els seus. Camps, visiblement enfadat, va anunciar que presentaria una queixa formal davant l'ambaixada pel “menyspreu” a què s'havia vist sotmesa la delegació que ell presidia, tot i saber perfectament que l'organització de l'esdeveniment depenia del Vaticà. Com era d'esperar, per cert, les càmeres de Canal 9 desplaçades a l'acte van ser curoses de no recollir plànols de la vicepresidenta espanyola. Boicot absolut.

El tercer xoc ha estat aquest dimecres, amb motiu de la visita a València de De la Vega per a commemorar el dia de la Constitució. Al matí, als actes que organitzava la Delegació del Govern a la seua seu, els parlaments van limitar-se a dos: la professora de la Universitat de València Isabel Morant i la vicepresidenta De la Vega. Durant la setmana prèvia, el Consell va mirar d'incloure un discurs del també vicepresident Vicente Rambla, però la negativa des de la Delegació va ser rotunda. Fonts d'aquesta institució diuen que la resposta haguera estat una altra si qui haguera demanat la paraula haguera estat el president Camps. En tot cas, a l'acte en qüestió ha assistit Rambla, que a l'eixida parlava d'actitud “dictatorial”, la de no deixar parlar el segon més alt representant de l'executiu autonòmic.

El PP, encomanat encara més de frontisme envers De la Vega després d'aquest incident, escampa el rumor que aquesta s'ha empadronat a un camp de tarongers de Beneixida (Ribera Alta) per tal de votar a la circumscripció per la qual es presenta. Una notícia curiosa, la de la vicepresidenta de Zapatero 'habitant' a l'aire lliure, que ha ocupat espais importants als mitjans de comunicació valencians aquests dies.

Els socialistes no han rectificat fins avui, tot explicant que, en realitat, Fernández de la Vega ha passat a 'residir' a Villa Elena, propietat immobiliària de la seua família de fa anys i en la qual, segons que asseguren al PSPV, De la Vega ha passat més d'un estiu. En qualsevol cas... quina mostra millor de valenciania, que viure al bell mig dels tarongers?