No és molt normal que un vicepresident de govern, amb 47 anys acabats de complir i amb unes perspectives electorals optimistes pel seu partit, opte per plegar poc abans de celebrar-se uns comicis de vital importància pel projecte que representa. Doncs bé, això mateix acaba de passar al País Valencià: Víctor Campos, número 2 de l'executiu presidit per Francesc Camps, anunciava dimarts passat, 2 d'abril, que “per motius exclusivament personals” dona per conclosa la seua etapa política.
Sobta que ho faça sobretot perquè el seu nom apareix inevitablement lligat al de Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló imputat per tres presumptes delictes. Fabra, de fet, considera Campos el seu hereu polític, i la composició de l'executiu de Camps no era gratuïta: amb un president valencià, el vicepresident representava les comarques castellonenques, mentre el conseller d'Economia, Gerardo Camps, benidormer però no zaplanista, és el representant del sud. Que un càrrec de la significació de Campos, i més encara amb la seua edat, abandone el vaixell popular, pot ser un símptoma inequívoc que les disputes ja no són només entre campsistes i zaplanistes, sinó que també hi ha estira-i-arronses entre la cúpula del PP a Castelló. No debades, Campos tindria zels i fins i tot fundats temors de l'ascendència que el portaveu de l'executiu valencià, Vicente Rambla, té sobre el president Camps. Rambla, també lligat al fabrisme, va arribar al càrrec per substituir l'extrovertit Esteban González Pons, i amb un llenguatge menys xulesc però igual de contundent ha aconseguit transmetre a la perfecció allò que anhela Camps: un discurs de perfil baix que, en tot cas, no refuse el contacte directe, com ha passat amb el recent conflicte de TV3.
Els casos que afecten Fabra estan aturats al jutjat de Nules. S'hi han succeït més d'una desena de responsables, entre jutges i fiscals. Si les decisions suraren en plena campanya, cosa poc probable però no descartable tenint en compte la judicialització de la vida política, el PP podria patir un atac a la línia de flotació. Perquè, tot i tractar-se de la circumscripció més xicoteta quant a població i escons a escollir, l'ombra de Fabra a Castelló depassa les fronteres estrictament geogràfiques. Potser a Campos també l'esglaia el fet que les eleccions que acaba de convocar Camps es fonamenten en un decret que pot entrar en contradicció amb el recentment aprovat Estatut. Camps ha signat un decret que parla de 99 diputats, quan la llei electoral -derogada tàcitament, segons alguns especialistes en la matèria- només en preveu 89. El 5% es manté, per tant, però el Bloc presenta un recurs, aquest dijous 5 d'abril, perquè entèn que cal rebaixar la tanca al 3%, tenint en compte que l'Estatut ja no inclou cap barrera, i que això implica una voluntat expressa del legislador de suavitzar-la, un fet que afegeix encara més incertesa al debat sobre la vigència o no de la llei electoral. Amb el 3%, fins i tot un blaverisme unit podria donar la sorpresa, com ja la va donar l'1 de novembre Ciutadans al Principat. Té Campos dades que informen d'una més que possible pèrdua de la majoria absoluta per part del PP? Enmig d'aquest ambient tan enrarit, la setmana vinent es presenta no menys interessant, i és que l'expresident espanyol Felipe González farà acte de presència en l'original campanya de Carme Alborch a l'alcaldia de València. Amic personal de la candidata, González recorrerà amb ella un parell de barris del cap i casal. La notícia s'ha rebut amb entusiasme a la caserna del PSPV-PSOE, ja que estan completament segurs que el sevillà encara atrau paperetes, sobretot pel que fa a les persones indecises en els comicis autonòmics i locals, però que acostumen a votar PSOE al Congrés, jutament la franja de gent que pot decidir cap a on s'inclinen les eleccions del 27-M.
La campanya d'Alborch contrasta amb la del candidat socialista a presidir la Generalitat, Joan Ignasi Pla, que no connecta amb la ciutadania, com tampoc no va connectar al 2003, any en què no va ser capaç de sumar un sol diputat als que ja posseïa el PSPV des del 1999. El Compromís pel País Valencià, però, posa en joc els més de 114.000 vots del Bloc i possibilita que Pla, només millorant una mica el resultat del 2003, puga ser nomenat president de la Generalitat Valenciana a partir del juny. Això mateix pensa que passarà el secretari d'Organització del PSOE, José Blanco, qui dissabte passat, 31 de març, en un acte electoral en què va comparèixer de bracet de Pla, va dir que el seu home al País Valencià accediria a la Generalitat en pocs mesos. El problema és que, de l'altre costat, Mariano Rajoy, que va visitar València aquell mateix dia fent costat Francesc Camps, va escoltar com l'encara president assegurava que millorarà el resultat del PP d'ara fa quatre anys.
Un dels dos s'equivoca, i de llarg.
