Una de les conseqüències més perverses de l'abassegadora majoria absoluta del PP al País Valencià és el control absolut del calendari parlamentari. El 'tempo', el marquen els conservadors, que a més miren de fer encara més còmoda la vida al president Camps: en tot d'ocasions l'estalvien de passar-se per les Corts. Al País Valencià, doncs, no cal que l'executiu pacte amb un partit de l'oposició la no-compareixença del màxim responsable del Govern. Al País Valencià, directament, és el partit que dóna suport al gabinet, qui marca les regles.
Ho estem veient aquests dies, ja que els populars s'entesten a iniciar el nou període de sessions a les acaballes del mes, el dia 29 o 30, i fer-ho amb el debat de política general. Això retardaria tota la resta d'iniciatives i projectes de llei que hi ha als calaixos, però no importa: sobretot cal ajornar els terminis i retre com menys comptes millor, a la ciutadania.
Fet i fet, sembla que ara la més gran obsessió de Camps és remodelar el seu equip de govern a fi de transmetre una imatge de contenció en la despesa (tot just l'autonomia més endeutada, en relació amb el seu PIB, de tot l'estat). Així, el president mira de fondre quatre conselleries en només dues, amb la consegüent eliminació de despesa pública que això comportaria. Una idea que no va tenir, sinó tot al contrari, quan va estrenar el nou Estatut creant noves conselleries, tal i com li permet la nova carta magna valenciana.
El grup popular només vol parlar del 30 de setembre, però socialistes i Compromís no s'hi avenen. Tot ha quedat pendent d'allò que decidesca la presidenta de la cambra, l'ex-consellera de Turisme Milagrosa Martínez. Com que atèn les directrius que marca el seu partit, seria tota una sorpresa que decidira d'avançar els terminis que té traçats al cap el portaveu parlamentari del PP, Ricardo Costa. Així doncs, caldrà esperar pràcticament un mes, per tornar a veure a ses senyories a l'hemicicle.
De fet, Milagrosa Martínez ha dit que s'ho pensarà i que tornarà a citar els portaveus properament, sense especificar-ne la data. Ben bé podria ser la setmana vinent o la següent, segons que decidesca. O siga que és previsible que no tornen a reunir-se fins mitjan mes i la majoria qualificada que marca la presidenta opte per ajornar tot aquest procés fins el dia 30. Un mes menys d'activitat parlamentària, un altre període perdut: com en falles, quan el PP diu que no hi ha manera d'accedir a les Corts (malgrat que la resta d'organismes que hi ha als voltants treballen amb normalitat), com a Setmana Santa, com a Nadal i Reis, com als ponts... Comptat i debatut, el president Camps va estar més absent que mai, l'any passat: amb prou feines sí va comparèixer una vintena de vegades per contestar les preguntes de l'oposició, tot i que, en principi, ha de respondre una vegada cada setmana.
Mentre els socialistes han urgit la presidenta a convocar el debat de política general en 48 hores, per tal de dur-lo a terme aquesta mateixa setmana, i mentre Compromís acusa Camps de viure en una "happy community", el portaveu Costa defensa l'actitud del PP: "A les nostres dependències ja treballa tothom; diria que és l'any que més d'hora ens hi hem posat", ha dit, obviant la manca de debats, comissions i resta d'activitat que depèn, estrictament, de l'inici del curs parlamentari.
Els conservadors, que ara miren de contemporitzar i de deixar el temps amb ajornaments de reunions de la Mesa, no va amagar-se fa unes setmanes en avisar que potser enguany calia iniciar el període de sessions una vegada celebrat el congrés del PSPV-PSOE, que s'esdevindrà dels dies 26 al 28 de setembre. Amb un nou líder dels socialistes, deien, el discurs del cap de l'oposició seria més creïble, sense tenir en compte que només dos dels cinc precandidats (Joaquim Puig i Ana Noguera) són diputats a les Corts i, per tant, estarien en condicions de rellevar com a portaveu parlamentari Ángel Luna. Sempre que els difícils equilibris que isquen del congrés en qüestió no ho evite, és clar.
En aquesta línia, el president Camps no ha dubtat a felicitar-se pel canvi de nom que suggereix la ponència marc que els socialistes valencians debatran a finals de mes. La possibilitat que el PSPV passe a ser Partit Socialista de la Comunitat Valenciana (PSCV) agrada i molt Camps, ja que no deixa de donar la raó al seu partit, que de fa temps d'anomena PPCV. Les contradiccions dels socialistes arribarien al súmmum en aquest moment: després d'anys i anys malparlant del nom del PSPV, Camps reconeix avanços del rival en aquest camp i els dóna la benvinguda al "club CV".
