El trencament d'alto el foc permanent per part d'ETA no és, evidentment, una bona notícia per als socialistes. Ni per als del carrer Ferraz, ni tampoc per als del País Valencià, que tenen dipositades moltes esperances en allò que, almenys fins ara, es coneix com a efecte Zapatero. Del fet que aquest efecte es mantinga o, per contra, s'ensorre, depèn en bona part l'èxit o el fracàs del PSPV-PSOE en les eleccions del proper 27 de maig. El pacte entre Esquerra Unida, Bloc Nacionalista Valencià i ecologistes, així com la candidatura de Carme Alborch a l'alcaldia de València, són les dues principals apostes que l'esquerra valenciana havia fet amb vistes al 27-M.
La tercera pota d'aquest engranatge, i no menys important, era el famós efecte ZP, que havia de mobiliztar aquells milers d'electors que es decanten pel PSOE en les eleccions estatals, però que, en canvi, no van a votar socialista si la cita és autonòmica.
Les passes que el PSOE estava fent en aquest sentit eren ben patents: si d'un costat Alborch ha acceptat, contra el seu desig personal, encapçalar la llista de València a les municipals, si fins i tot per primera vegada l'estat fa visible -mitjançant una campanya de publicitat que s'escampa per tot l'estat- les inversions que el Govern Zapatero està dedicant a l'America's Cup, justament aquelles que possibiliten la celebració de l'esdeveniment -els números de la Generalitat Valenciana i de l'ajuntament del cap i casal estan sota mínims-, ara que des de Ferraz s'avisava que l'allau de ministres, i del propi president espanyol, seria insistent, ara mateix resulta que la principal tasca del Govern estatal queda ensorrada a l'aeroport madrileny de Barajas.
Queden encara vora cinc mesos pels comicis autonòmics, i en aquest temps encara pot passar de tot, al conflicte que assetja el País Basc. En qualsevol cas, també és cert que, després d'aquest gran desencís, les passes que haurà de fer l'executiu seran molt més ben segures, el més allunyades possible d'allò que supose el més mínim risc de transmetre una imatge de vacillació davant la societat.
Fet i fet, si fins ara molts socialistes valencians mantenien encesa la flama de l'opció que José Luis Rodríguez Zapatero fes coincidir els comicis autonòmics i municipals amb els estatals, ara aquesta quimera no sols s'esvaeix del tot sinó que, de convertir-se en realitat, podria malbaratar les aspiracions de les federacions socialistes en les seues respectives eleccions. No és igual avançar uns comicis estatals amb l'aval de la treva d'ETA, a fi d'obtenir una mena de xec en blanc per continuar les negociacions amb l'esquerra abertzale que ara, quan d'alguna manera el discurs del PP ha estat confirmat per la decisió d'ETA de reprendre les accions armades.
Entre els més optimistes al PSPV, però, n'hi ha que pensen que, dins de la decepció, el temps que resta fins a la cita del maig és suficient perquè el punt de vista dels socialistes s'impose al catastrofista del PP. Si Zapatero ha de passar pel tràngol de comparèixer al Congrés a fi d'explicar la fi del procés, que siga com abans millor, i que el discurs del PSOE puga retallar distàncies amb el PP, ara que els conservadors sembla que prendran un cert avantatge respecte els socialistes, a les enquestes. Zapatero compta amb un any i dos mesos de termini per recuperar-se d'aquesta sotragada, però no Joan Ignasi Pla. Si al maig el canvi al País Valencià no és possible per un estret marge, qui sap si cinc o deu mil vots -com ja preveuen de fa mesos alguns experts analistes indígenes-, sempre quedarà el dubte de la incidència que van tenir els esdeveniments de dissabte passat a Madrid. En aquest cas, potser també caldria parlar de l'ensorrament del futur polític de Pla, a l'aeroport de Barajas. No debades, és una dita ben coneguda des de temps immemorials, gairebé el parenostre: "el País Valencià sempre vota en clau estatal".
