Dimarts passat, l’Ajuntament de Cullera (Ribera Baixa), amb els vots favorables del Partit Popular i de l’únic regidor d’Unió Valenciana, aprovava el conegut com a ‘Manhattan de Cullera’, que comporta l’edificació –a l’àrea de la Bega– de 30 gratacels destinats a apartaments, dos hotels, un port esportiu i un palau de congressos. Els mitjans de comunicació estatals han dedicat molta atenció a la notícia. Més, fins i tot, que no els mitjans valencians. No debades, fa mesos que el projecte de Cullera estava dat i beneït. L’aprovació definitiva al consistori riberenc ha aixecat tanta polseguera mediàtica perquè el debat sobre l’allau urbanística té ara més preponderància que mai. Al País Valencià, en canvi, Cullera és un més dels molts casos d’urbanisme salvatge que s’aprofita de buits legals o, directament, de la bondat dels governants de torn per no veure de prop la llei. Hi ha casos ben semblants a Oriola, Torrevella, Borriana, Manises, Cata-roja, Sant Miquel de Salines, Altea, Tavernes de la Valldigna, Estivella, Algímia d’Alfara o Torres-Torres, entre molts d’altres
El cas de Cullera, en qualsevol cas, té força interès des de diversos punts de vista. Primer de res, i d’ací el tractament que ha rebut des de diversos mitjans, compta amb la disconformitat pública i notòria del Ministeri de Medi Ambient. La responsable d’aquesta cartera, Cristina Narbona –“la pitjor medusa que hi ha entre nosaltres”, si atenem les paraules de la consellera de Turisme valenciana, Milagrosa Martínez–, ha expressat la seua preocupació per la manca de recursos hídrics de la zona. Cullera, de fet, fa anys que va adquirir drets sobre els pous d’aigua de la veïna localitat de Favara, però ni així, diuen des de Madrid, queda garantit el subministrament dels 32 gratacels. Per motius com aquest han sorgit ja algunes veus que reclamen la represa de competències urbanístiques, ara com ara en poder dels municipis, per part de l’estat. Del ‘Manhattan de Cullera’ se’n beneficiaran diversos constructors, i un 15% dels habitatges previstos, allò que al•lega el PP per defensar el projecte, seran protegits. La volumetria, a canvi, s’hi ha multiplicat, si observem el projecte que hi havia al calaix del consistori quan van entrar els populars. El més curiós és que l’Institut Valencià de la Vivenda (IVVSA) –depenent de la Generalitat Valenciana– hi és al darrere, sense amagar-se’n en absolut. justament amb la coartada de les VPO. L’IVVSA s’encarrega de lligar caps perquè els constructors es posen d’acrod amb l’Ajuntament.
Malgrat tot, però, no és la pitjor amenaça que plana sobre aquesta ciutat turística. Dos plans d’acció integrada (PAI), sota l’auspici de l’expresident del València CF Paco Roig, preveuen alçar més de 4.000 xalets “de tipus mediterrani” al voltant de quatre camps de golf i un nou port esportiu. Tot plegat, a la zona coneguda com l’Estany, que encara conserva la seua virginitat i que només és ocupada, ara, per casetes disperses i restaurants aïllats. De caire vertical, com el Manhattan, o horitzontal, com els dos PAI, el ben cert és que el futur de Cullera sembla íntimament lligat al ciment. El Ministeri, precisament, té previst adquirir, a fi de conservar-los, diversos espais del litoral mediterrani, entre els quals, segons s’ha filtrat oportunament, aquest de l’Estany cullerenc.
També hi ha el costat polític, però, a l’afer Cullera. El consistori és format per un tripartit integrat per PP, UV i Bloc. Els dos últims partits, en teoria representants del regionalisme benentès i del nacionalisme progressista, van formar una mena de ‘pack’ en fer-se el recompte dels comicis municipals del 2003. Mitjançant aquest acord, tots dos s’asseguraven que populars o socialistes , si volien governar Cullera, hi arribarien al poder de la mà de tots dos, i no amb un de sol. El Bloc, se n’ha desmarcat del projecte, si bé fins ara com a molt condicionava el seu suport al fet que les VPO foren per a la gent del poble. A només set mesos de les urnes, però, no convenia aprovar aquest polèmic pla, una simple avantsala del que pot venir encara.
Esquerra Unida del País Valencià, amb qui el Bloc fa mesos que conversa amb l’objectiu de presentar-se units a les eleccions valencianes del 2007, s’escandalitza amb casos com aquest, en què nacionalistes i populars són capaços de votar conjuntament als plens municipals decisions de tanta volada. Tot i que ells també tenen acords puntuals amb el PP en determinades localitats, asseguren que el Bloc és equidistant entre PP i PSOE, i que aquesta equidistància no és acceptada per la militància d’EUPV. Esquerra Republicana, fins i tot, va desmarcar-se del possible pacte multipartit argumentant que el Bloc no té clar amb qui vol governar. El cas de Cullera era, en aquest sentit, paradigmàtic, i el seu president, Agustí Cerdà, no s’estava de posar-lo com a exemple del “per què no”.
El pacte, doncs, encara està fred. L’amenaça del Bloc d’incloure’s en les llistes del PSPV-PSOE si fracassen les actuals converses de moment no esglaien EUPV. Fet i fet, pensen que és una ‘boutade’ dels nacionalistes, i ja tenen prou problemes amb l’assemblea que celebren aquesta setmana. Si Glòria Marcos, com sembla, n’ix reelegida, l’opció PSPV-Bloc potser seria més propera que mai. Esquerra i País, el corrent nacionalista de la formació, té previst de plantar cara. Ho aconseguirà? Sembla més difícil que aturar el majestuós ‘Manhattan’ valencià.
