Cal felicitar el Conseller de l'Interior, Ramon Espadaler, perquè, en uns moments de retallades i crisi econòmica per l'espoli de l'Estat, ha aconseguit els mitjans econòmics suficients per avalar la renovació de la flota de vehicles dels Mossos, absolutament deteriorada.
Reproduïm del CEEC ·
Alhora, el cosneller ha aconseguit la implementació de les armilles de seguretat --una vella reivindicació, aquesta última, del col·lectiu de Policia.
Aquesta és la part positiva de la gestió del conseller, però cal recordar-li a Espadaler que el cos de Mossos d'Esquadra i tota la Policia de Catalunya es troba en un moment difícil perquè està aguantant les retallades salarials que no pateixen els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat (CFSE).
I a més, el cos veu com dia a dia les seves competències són menystingudes per la Policia de l'Estat, la qual els deixa de banda en desenes i desenes d'operatius, i que moltes vegades els tracta com fa la resta de l'Estat amb les Policies Locals.
A més, tenim un altre problema que cal afrontar ja mateix. Davant la transició nacional els comandaments polítics i policials no estimulen l'autoestima nacional i no els vacunen contra la quinta columna espanyola inserida per l'Estat dins del cos de Mossos d'Esquadra i Policies Locals.
Hi ha un cert nerviosisme i desorientació en la Policia de Catalunya davant del 9-N i el futur. ¿Què ha de fer la Policia de Catalunya, a més de ?naturalment? acatar la llei? ¿Per què no donem consignes clares a la policia que la seva obligació és complir amb la llei i fer-la complir, evitant qualsevol violència vingui d'allà on vingui?
¿Per què no els fem entendre que són imprescindibles, com ja han demostrat en totes les diades reivindicatievs, siguin del signe que siguin? Cal anar amb compte. Els 32.000 membres de la seguretat del nostre país (Mossos, Policies Locals, Bombers, Protecció Civil, Agents Rurals i funcionaris de l'Interior) necessiten un missatge clar i no la inconcreció i l'acomplexament actuals.
Hi ha molts altres aspectes que cal afrontar:
1.- El càncer del moviment sindical.
2.- La mala relació amb una gran part de la societat civil i dels moviments socials.
3.- La política de premsa del Departament i de la Policia de Catalunya, i la necessitat de crear òrgans informatius i professionals dels cossos policials i de seguretat del país.
4.- La necessitat d'explicar a la ciutadania que no hi ha nació sense la consciència nacional de seguretat.
5.- És impossible que els nostres cossos policials i de seguretat funcionin, es desenvolupin i progressin sense el reciclatge constant.
6.- Si el poble de Catalunya, democràticament, assolís ésser un Estat, ¿estem preparant les persones i equips que hauràn de fer les funcions de Cossos i forces de seguertat de l'Estat? L'informe del Consell Assessor per la Trasició Nacional (CATN) ens fa tèmer que això no s'està fent, i que tot es mou en el món ideal del happy flower.
