Ara, però ─i amb bastanta demogògia─, el PP, el PSC i C's han exigit a CiU i ERC l'aprovació d'uns pressupostos. I ICV i la CUP, amb uns altres plantejaments, han demanat exactament el mateix. Si no mesurem els missatges i les estratègies, i si no anem amb compte, aviat la societat civil i la majoria de la ciutadania ho demanarà també.

És cert que Oriol Junqueras ha deixat clar que no donarà suport a uns perssupostos que representin unes retallades que no sols anirien al moll de l'os de l'Estat del benestar sinó que farien impossible la governabilitat del nostre país. Però no n'hi ha prou: cal que expliquem a la nostra ciutadania que allò que passa i ha passat és que Catalunya ja no té autonomia.

El pla d'estabilitat pressupostària de Montoro i companyia ha liquidat les nostres institucions i el notres pressupostos. I, de manera inexplicable, sols Junqueras s'ha atrevit a qüestionar-ho i a encarar-s'hi. Tot i el respecte que ens mereix aquesta actitud, des del Col·lectiu Joan Creixell creiem que no n'hi ha prou.
Cal que Mas i Junqueras encapçalin una resposta contundent explicant a tot el país la situació en la qual ens trobem"
Necessitem que CiU i ERC usin tots els mitjans de comunicació públics ─i privats que puguin─ per a explicar la realitat, les capacitats i les possibilitats de maniobra del nostre govern i fins a quin punt a Catalunya s'ha perdut l'autonomia i la capacitat de decidir. Encara més: quan a Catalunya es retorna una minsa quantitat dels nostres propis diners que ens espolien, aquesta quantitat surt d'un fons pel qual, fins i tot, els catalans n'hem de pagar interessos.

Tot plegat s'explica amb la boca petita per part dels governants i per part dels mitjans de comunicació, tant públics com privats. Prou ja, si no aconseguirem perdre el tren de la història i el suport del país i dels ciutadans. Cal que juguem fort i que Mas i Junqueras encapçalin una resposta contundent explicant a tot el país la situació en la qual ens trobem i el per què amb dades, documents, dossiers, etc., exhibits a tots els nostres mitjans de comunicació.

Cal girar tota la ciutadania en contra dels veritables culpables de la situació: el govern de l'Estat. I també cal enfortir l'autoestima dels nostres ciutadans: Catalunya se'n surt, inclòs en aquesta crisi. Si no hi hagués aquest espoli, a Catalunya no li caldrien retallades ni tampoc rebaixar l'Estat del benestar ni les seves infraestructures nacionals.  
Hem d'evitar quedar-nos sense exercir la gosadia de passar a l'ofensiva: l'Estat és més feble que mai"
No sols Mas i Junqueras han d'adoptar aquesta actitud i provar de posar el país davant dels interessos de partit (com ja ha fet ERC): s'hi haurien de sumar, també, ICV, la CUP i, per què no, també amplis sectors del PSC. O és que ens n'hem d'alegrar del trist espectacle que estan donant els socialistes catalans?

Amb tot, cal que les nostres institucions elaborin la documentació i l'argumentari necessari per a abatre la demagògia del PP i de C's (i d'alguns sectors del PSC) sobre el suposat malbaratament de recursos de la Generalitat, una administració que l'únic que fa és sobreviure amb l'aigua al coll. Cal passar a l'ofensiva. Prou d'atacs als catalans per qüestions identiàries, per la llengua, per les ambaixades o pels mitjans de comunicació nacionals.

Cal informar la ciutadania de quant ens costa restar a Espanya i com aquesta dilapida els nostres (i seus) diners amb la seva llengua, els seus mitjans de comunicació, les seves forces armades i de seguretat, amb duplicitats a molts dels organismes de govern i també amb les seves ambaixades...

Cal tallar de soca-rel tots els arguments i dades dels portaveus del PP i C's i fer-los caure la cara de vergonya. Si no volem perdre aquesta oportunitat històrica hem d'evitar quedar-nos sense exercir la gosadia de passar a l'ofensiva: l'Estat és més feble que mai.