Artur Mas i Mariano Rajoy es veuran dimecres que ve a la Moncloa. No és el primer president que hi passa. Abans ja s'ha vist amb el de Múrcia i el d'Euskadi.
Madrid ·
Queda clar que per al president espanyol totes les comunitats autònomes estan al mateix graó. Sense fer diferències. Benvinguts a l'harmonització 2.0. La Generalitat provarà de mostrar la fotografia de la setmana entrant com un pacte de no agressió que convé Catalunya per allunyar els ullals dels especuladors financers, estabilitzar el deute i demostrar que ningú ens ha d'obligar a seguir els camins de l'austeritat que dicta Brussel·les: ara que a Madrid van d'europeistes, a Barcelona ja en tornem des de fa temps. Ningú ens ha de donar cap lliçó.
Segurament, de la reunió en sortirà algun compromís –de paraula!– per alleugerir els problemes de liquiditat. En el fons, pagar els deutes pendents, no ho oblidem! És fàcil especular, sense picar-nos gaire els dits, que Rajoy es comprometrà a fixar alguns milions extres al pressupost del 2012, que ha d'estar enllestit al març, per calmar el neguit dels sectors més sobiranistes. A Mas li convé: el pessigolleig a molts estómacs de CDC i d'UDC es va fent més sorollós, escaldats amb l'abraçada de l'ós que els va fer el PP el 2000, en un escenari semblant. El president espanyol també es comprometrà a escoltar les institucions del país en qüestions estratègiques com l'aeroport, després de la plantofada de la ministra Ana Pastor a la cara dels catalans.
El risc és que amb gestos buits de contingut de Rajoy s'eternitzi la primera fase de la transició nacional: la del puente aéreo. La de tota la vida
El president, i farà bé, provarà de dir que la reunió ha anat bé i ha estat fructífera. Feien els mateix Pujol, Maragall i Montilla quan anaven a Madrid. Ara sabem que Zapatero es feia un fart de riure i que, després, tal dia farà un any.
Ara el risc és que personalitats com el conseller Mas-Colell, el responsable de pagar les nòmines a final de mes, puguin pensar que la bona predisposició existeix, que el PP ha canviat i és liberal, moderat i estimularà l'autogovern català. Els gats vells de la política madrilenya saben que d'això, res de res. El risc és xutar endavant un pacte fiscal que cada dia sembla més improbable i consolidar, a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho com la interlocutora única. El risc és que amb gestos buits de contingut per part de Rajoy s'eternitzi la primera fase de la transició nacional: la del puente aéreo. La de tota la vida.
