Madrid · Els artífexs d'aquest lifting són l'equip que controla, amb matemàtica precisió, la precampanya comunicativa del candidat conservador. És a dir, el seu cap de gabinet, el diplomàtic nascut a Barcelona Jorge Moragas; l'empresari i fundador de la cadena Workcenter Alfonso de Senillosa (nebot del polític que va fundar el PP a Catalunya), i el vicesecretari general de comunicació, el valencià Esteban González Pons. Aquest pinyol de marianistes incondicionals (o rajoystes, com s'estimen més auto-proclamar-se) ha dissenyat un nou candidat, allunyat de l'home encarcarat i un pèl ranci que el 2008 no va poder vèncer Zapatero, que havia reforçat la imatge de polític modern contra un PP fosc i antic, obsessionant amb la negociació amb ETA.

Els assessors de Rajoy treballen amb l'objectiu d'arribar a les urnes amb un nou producte polític sense cap rèmora estètica de l'aznarista que va ser. I, de cara a la galeria, ho han aconseguit. Va ser clau la batalla pel lideratge del partit al congrés de València del 2008. Aquell enfrontament a cara o creu amb personatges com Esperanza Aguirre, Pedro J. Ramírez, María San Gil o Federico Jiménez Losantos li ha servit a Rajoy per fer veure que ell no té res a veure amb la ultra dreta espanyola. Ell és la UCD 2.0, els altres l'AP de la camisa blava.

Per això, ara que està punt d'arribar a la Moncloa, l'extrema dreta madrilenya pateix. S'adona que li ha fet la campanya bruta (ETA, Navarra, Estatut, Camps...) i que ara no tindrà recompensa. Els mitjans més espanyolistes comencen a posar el crit al cel perquè Rajoy ja ha els ha advertit que no farà campanya ni de la llengua, ni de la lluita antiterrorista, només vol parlar d'economia. I, a sobre, els ha col·locat Jorge Fernández Díaz com a candidat per Barcelona, la bèstia negra del vidal-quadrisme que domina Intereconomía (no cal oblidar que el seu president és l'exdiputat al Parlament Julio Ariza).

El nou PP, passat pel photoshop estètic, prioritza l'entesa amb CiU i no vol molestar el centrisme. I l'equip de catalans i valencians que envolten el líder de la dreta espanyola ho tenen més que clar. Gènova no vol errar de nou.