La setmana prèvia de les eleccions catalanes hi ha certa expectació a Madrid per conèixer quin serà el nou mapa polític català i sobre tot quina serà la fórmula de govern per la qual optaran els partits catalans. Sectors del PSOE són molt refractaris a repetir la fórmula del tripartit, però algunes postures dels sectors més conservadors de la capital els estan fent vacil·lar. La declaració pública de Pedro J. Ramírez, director de El Mundo, a favor d’Artur Mas i contra el tripartit i algunes altres que han anat apareixent en diversos mitjans de comunicació durant els darrers dies els ha fet vacil•lar tot i que estava bastant acceptada la tesi que havien fet córrer algun en el sentit que el PP i el seu entorn preferien la reedició del tripartit com una via de desgast a José Luis Rodríguez Zapatero. Al PSOE hi havia aquests dies el convenciment de que si Montilla perdia per uns deu escons no hi havia altra opció que deixar governar Artur Mas i imposar al PSC que li donés suport. Això, però, són conscients que pot representar un enfrontament amb el socialisme català i desgastar molt el seu projecte a Catalunya, on el PSOE sempre obté uns bons resultats a les generals.
És cert, admeten, que el tripartit donaria, d’entrada, nova munició al PP, però també assenyalen els socialistes que aquesta tindria una durada limitada perquè la legislatura de ben segur que seria més plàcida amb un president com Montilla enlloc de l’imprevisible Maragall, i no hi hauria per mig la tramitació de l’Estatut, que ha marcat el dia a dia polític de la legislatura, ha dividit el govern català i ha reforçat les posicions de CiU a l’oposició. Hi ha, a més, un altre factor, que és el fet que CiU a l’oposició en la nova legislatura no seria el mateix que ha estat en l’actual.
El lideratge d’Artur Mas, després de no aconseguir ser presidents en dues ocasions, quedaria en entredit sobre tot per no haver-se sabut atreure Esquerra en cap de les dues ocasions i la divisió interna seria un fet. Sobre tot perquè, a Madrid, amb CiU a l’oposició i un nou tripartit al govern, Josep Antoni Duran i Lleida quedaria relegat a un paper absolutament secundari en la política espanyola. L’oposició al nou tripartit quedaria, per tant, del tot diluïda i disminuïda. En tot cas la solució serà en mans de Montilla i el PSC, tal i com s’acaba admetent des de Ferraz, que assegura que pot “apretar pero no ahogar” a l’hora de decantar les aliances.