L'adéu anunciat per Antoni Bassas després de 14 anys al capdavant d'El Matí de Catalunya Ràdio va marcar el final de la setmana passada, culminat amb l'enfervoriment nacionalista espanyol que va suposar la victòria de la roja davant la selecció alemanya. Però la deriva i la decrepitud de l'emissora ja fa temps que es pot palpar. Com a mínim, a Madrid. Allà, on Catràdio s'havia erigit com un mitjà amb prestigi, no només en l'àmbit català sinó també respecte altres mitjans de primera divisió estatal, des de fa setmanes, els seus treballadors es lamenten de les directrius que se'ls donen des del pont de comandament de l'avinguda Diagonal.
A diferència d'altres ràdios i mitjans de comunicació catalans, Catalunya Ràdio té un ampli desplegament a Madrid. Es tracta d'una plantilla nombrosa. Això suposa una despesa econòmica considerable però també permet fer informació de qualitat i tenir una gran cobertura per arribar a tot el que faci falta. Fins ara, es treballava de forma lògica. És a dir, els redactors de l'emissora tenien un marge de maniobra per poder cuidar les fonts dels seus àmbits respectius -de formacions polítiques, de tribunals, de societat, ...- i això els permetia assegurar una informació contrastada i rigorosa. El problema és que, des de fa un cert temps, les ordres de Barcelona han canviat aquesta manera de fer.
Els treballadors de Catalunya Ràdio a Madrid expliquen, aterrits, que la nova direcció ja no vol informació de qualitat. Prefereixen que perdin el temps, matí i tarda, anant a convocatòries de premsa irrisòries, de les quals, en molts casos, no se'n genera cap notícia, enlloc de cuidar com cal la secció que se'ls assigna. Cosa que no s'aconsegueix si no es prioritzen contactes previs amb les fonts d'informació, deixant de banda rodes de premsa estèrils. El comentari generalitzat és: "si no vas a dues rodes de premsa, sembla que no estiguis fent res i t'hi posen mala cara".
Aquest canvi de dinàmica té dues possibles explicacions. La primera, sent benintencionats, seria que al capdavant de l'emissora i del departament d'informatius hi ha persones que no saben fer la seva feina. És a dir, que no saben com es treballa al carrer i com s'aconsegueixen les notícies. La segona, amb més mala fe, seria que els responsables de Catalunya Ràdio estan decidits a convertir el que havia estat un referent de la informació en una espècie d'agència informativa sense criteri de la qual, en tot cas, no se'n poden beneficiar la resta de mitjans. En altres paraules, convertir els informatius del que ha estat un exemple a seguir en una ràdio de sabata i espardenya que, de ben segur, perdrà els oients que tinguin un mínim sentit del criteri. En definitiva, males notícies per Catalunya Ràdio.
