Des del mateix dia en què el PSOE va guanyar les eleccions espanyoles, el 9 de març, dins el PP va començar a qüestionar-se el lideratge del seu president, Mariano Rajoy. Ja en aquells moments, a la planta setena de la seu popular, al número 13 del carrer Génova de Madrid, la presidenta de la comunitat, Esperanza Aguirre, estava atenta i analitzava com posicionar-se per ocupar el poder. No en va, Aguirre estava just darrere de Rajoy. No al balcó, però sí entre les portes que hi donen accés. Ella, més que ningú, va rebre amb fruïció aquell "adéu" enigmàtic que va deixar anar Rajoy davant els simpatitzants que l'aplaudien.
Des del 9 de març, un dels interrogants que planen sobre el PP, i sobretot dins, és si Rajoy serà capaç d'aguantar la pressió no només d'Aguirre, sinó també dels crítics que té a l'interior de la formació i de l'entorn mediàtic -El Mundo i la COPE-. Els del seu cercle més pròxim asseguren que no es deixarà doblegar. I no es tracta només de persones que, com Soraya Sàenz de Santamaría, han escalat posicions dins el nou equip del líder. També ho asseguren altres perfils que ocupen una posició més secundària en aquesta nova etapa.
Durant els darrers dies, Rajoy ha donat exemples de la seva capacitat d'imposar-se quan fa falta, una característica que, a causa del seu silenci, en més d'una ocasió s'ha qüestionat. L'últim episodi l'observem en el sopar -o més ben dit, en la trampa- que va preparar Esperanza Aguirre amb els dirigents del PP madrileny per celebrar els bons resultats populars en aquesta comunitat. La lideresa li va fer una estirada d'orelles a la vegada que li anava recordant els principis inalterables de l'essència popular. Rajoy, amb un to més que enfadat i picant dos cops sobre la taula, un fet gens característic en ell, es va imposar i va assegurar que està compromès amb la unitat d'Espanya però, a la vegada, no vol tancar-se portes de diàleg amb altres partits -s'entén com a referència CiU i PNB-.
Un cop esvaït l'interrogant de si Rajoy serà capaç de mantenir el lideratge del partit després del congrés que es farà a mitjans de mes a València, la gran pregunta és si serà ell el candidat a les eleccions del 2012. Encara queden molts mesos i, si bé Aguirre ha quedat desgastada pel fet d'haver plantat cara, hi ha temps perquè es refaci. No obstant això, l'element més enigmàtic és el de l'alcalde de Madrid. Alberto Ruiz-Gallardón ha sabut quedar al marge de la pugna i només aparèixer en moments clau, com ara en el judici contra Jiménez Losantos, moment en què s'ha erigit com a opositor a la línia dura. Rajoy ha inclòs Gallardón en el seu nucli però encara no ha aclarit quin paper li té reservat. Finalment, el de candidat? L'ambició de l'alcalde de Madrid encara no s'ha posat prou a prova.
