Després d'un estira-i-arronsa, per decidir si només es vota o també s'ha de firmar, CiU, PSC, ERC i ICV han impulsat un acord majoritari al parlament que qüestiona el paper del Tribunal Constitucional en la seva deliberació sobre l'Estatut. El més rellevant d'aquest fet és que, per primera vegada, la cambra catalana censura l'activitat d'una institució tan fonamental per l'estructura de l'Estat espanyol com és el TC.
s l'aspecte més simbòlic, però també el més important. I és que, en l'apartat pràctic, els partits catalans saben que no prosperaran les seves mesures per l'oposició del PP i perquè el PSC no provocarà un cataclisme amb les conseqüents eleccions que li suposaria al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, un vot contrari al PSOE al Congrés dels Diputats. Si a això li afegim l'alta probabilitat que el Constitucional aprovi la ponència elaborada pel conservador Guillermo Jiménez, obtenim que les maniobres catalanes serviran de ben poc i que el que cal fer és anar pensant en l'endemà de l'Estatut retallat. De fet, els partits ja hi pensen.
La direcció de CiU té clar que s'anirà a un "canvi de situació", i que l'Estat de les autonomies com era fins ara ja no serà el mateix. L'Estat tendirà a una recentralització i Catalunya ha de saber jugar les seves cartes. El que no aclareixen és si la cerca d'un estat propi és l'únic camí o n'hi ha d'altres. De moment, es començarà per reivindicar el concert econòmic. El PSC, per la seva banda, és qui queda més descol·locat. La seva bandera de l'Espanya federal quedarà consumida pel foc del TC, que li dirà que no és la via correcta i l'ambigüetat de la transició començarà a desfer-se. Una cosa semblant li passarà a ICV. En canvi, ERC espera aquest nou escenari amb candeletes, tal com reconeixen els seus dirigents.
Un cop assumit que el destí més probable és l'oposició i amb poca capacitat d'entesa amb CiU -si és que acaba governant al Principat-, els republicans confien q recuperar l'esperit reivindicatiu que ha quedat eclipsat pels dos tripartits. Sigui com sigui, gran part de la partida que es jugarà en l'horitzó post-estatutari tindrà com a escenari el Congrés dels Diputats, on es tornarà a la política del peix al cove tot i que res serà com abans. I en aquest taulell, CiU és qui hi té més peons. A no ser que el PSC ens sorprengui.
