A Madrid hi ha una preocupació evident per l'estat d'ànim de la societat catalana, no només en el front polític sinó també en el cultural i social. El país dóna clars símptomes d'esgotament i el greuge evident en el que hauria de ser la inversió de l'Estat en infraestructures bàsiques per oferir un bon servei als ciutadans és un clam cada cop més estès i compartit entre els catalans de totes les ideologies. Al desastre de l'aeroport del Prat i les rodalies de Renfe, que aquesta setmana han tornat a fallar, s'hi ha afegit l'apagada elèctrica causada per una xarxa que ha tingut un nefast manteniment i una nul.la inversió. Cada cop són més, doncs, les veus a Madrid que comencen a admetre que potser Catalunya no és una terra tan privilegiada com durant anys i panys havia afirmat el tòpic que servia per justificar unes inversions ridícules, algunes fins i tot pactades en pressupostos que CiU votava al PP quan tenia majoria absoluta.
Fins i tot el passat dimecres un diari tan poc sensible amb les reivindicacions del catalanisme com La Vanguardia es feia ressò del fet que el malestar dels catalans (despectivament el cronista habitual ho anomenava 'el català emprenyat') comença a ser entès a Madrid. Mentre, El País, amb una visió furibundament espanyolista, acusava els catalans en general de caure, un cop més, en el victimisme per l'apagada elèctrica.
El cert és, però, que el PSOE està espantat en relació a Catalunya perquè hi està quallant la sensació del maltractament per part del govern central. Una situació que no han resolt ni els gestos i les carantonyes de Zapatero ni l'arribada de Carme Chacón a un ministeri. Tot són gesticulacions de cara a la galeria però els 1000 milions més d'inversió en infraestructures a Catalunya que demanava la Generalitat als pressupostos de 2008 per complir l'Estatut no arribaran. Caldrà veure com reacciona el conseller Castells, que ja va advertir que el PSC no podia votar al Congrés uns pressupostos que no complissin la disposició addicional tercera de l'Estatut de forma estricta, i com ho fa el govern català en el seu conjunt davant d'aquesta situació.
El PSOE està inquiet perquè sap que a Catalunya s'hi juguen bona part de les generals. La defenestració de Piqué els ha tranquilitzat perquè deixa en molt mal lloc els populars catalans encara que pugui donar ales a Josep Antoni Duran i Lleida. Poc o res pot i pensa fer el PSOE d'aquí a final de legislatura perquè el marge és escàs. De fet, no només hi ha emprenyament al govern i la societat catalana. El govern de Chaves també està mosca per l'aplicació del seu Estatut. I Andalusia és l'altre gran banc de vot del PSOE a les generals.
Inquieta, a més, de forma significativa la darrera enquesta del CEO, que va ser comentada en alguns àmbits parlamentaris aquesta setmana. L'estudi mostrava que un any després de l'aprovació de l'Estatut la societat catalana no només no estava conforme amb el marc d'autogovern sinó que el sentiment d'insatisfacció havia augmentat de forma considerable. A Madrid, amb un govern massa acostumat a jugades de poca ambició i valentia, comencen a tenir clar que alguna cosa no va i que la remor de fons cada cop és més intensa.
