Era una evidència que els jutges espanyols no facilitarien a Zapatero dur a bon port el procés de pau al País Basc. La magistratura espanyola és segurament l'estament més bunkeritzat i dretà que queda a l'Estat i, en alguns casos, la petjada del franquisme és ben clara. El 75 % dels jutges pertanyen a l'Associació Professional de la Magistatura, una agrupació professional que actua quasi al dictat del PP i que manté magnífiques relacions amb Ángel Acebes i José María Michavila. A més aquest estament pressiona per conservar el caràcter endogàmic dels nomenaments i accés a determinades sales penals.
Per tant, el govern no esperava cap favor però si hi havia qui esperava que, si més no, no posessin pals a les rodes al procés. Aquesta setmana, però, la negativa a atenuar la situació penitènciària d'Iñaki de Juana Chaos, que és a prop de la mort, ha demostrat fins a quin punt estan els jutges disposats a fer d'ariet de Mariano Rajoy i els seus i a acabar de dinamitar tots els camins que duien a la pau. A l'executiu del PSOE la preocupació és evident. S'acosta el judici contra Arnaldo Otegi i es podria reobrir el cas Egunkaria, ara que la fiscalia -aquesta sí, a les ordres del govern de Zapatero- no havia trobat indicis de delicte.
Només el jutge Baltasar Garzón (tot i el seu caràcter complex, afany de protagonisme i a vegades inconsistència jurídica) s'ha compromès mínimament amb el procés de pau no posant, per exemple, traves jurídiques a la reunió entre Batasuna i el PSE o evitant encausar Arnaldo Otegi per les seves declaracions després de l'atemptat de la T4 de Barajas.
Des del govern espanyol s'apunta que la Justícia té un paper absolutament rellevant en l'actitud de Batasuna i, per extensió, en la dels sectors més dialogants d'ETA. S'explica que, des d'àmbits de l'independentisme basc, s'ha fet notar que la distensió passa, en part, per resoldre situacions penals i que això no es pot fer sense la complicitat dels magistrats, sense que aquests siguin sensibles “al context social” i al moment polític. D'altra banda es qüestiona poder arribar a acords sòlids amb un president del govern com Zapatero, “que no és capaç de tenir un control efectiu sobre l'aparell de l'Estat”.
En qualsevol cas el govern espanyol intentarà, ja en la propera legislatura, reempendre el procés de pau. Molt segurament ho farà prenent altres mesures. En primer lloc, afirmen des d'entorns governamentals, intentarà obtenir garanties més sòlides per part de l'organització armada que l'alto el foc és total i segur. Madrid farà, però, alguns gestos més enllà de reconèixer la capacitat d'interlocució política de l'esquerra abertzale.
Asseguren que els presos no es van acostar l'estiu passat perquè ETA no ho va voler i va prioritzat el debat polític i la creació d'una mesa de partits. En aquest cas prendran mesures per a que siguin els mateixos presos els qui forcin l'organització armada a comprometre's amb més força amb el procés.
