Ja feia temps que se'n tenien indicis, però els últims dies han confirmat que el futur de l'Estatut és com un horitzó ple de núvols negres. No grisos, sinó negres. La dada més evident que n'hem tingut darrerament és la voluntat del vicepresident econòmic, Pedro Solbes, d'incomplir el termini que contempla el marc estatutari -el 9 d'agost- per tal de tenir definides les línies a l'hora de reformar el finançament autonòmic. Però la cosa no s'acaba aquí.
Els mals presagis venen, sobretot, de la reunió que van mantenir, també aquesta setmana, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder del PP, Mariano Rajoy. En primer lloc, perquè van arribar a un acord en matèria de justícia. I per aconseguir aquesta entesa, Zapatero sabia perfectament que havia de renunciar a descentralitzar l'administració. És a dir, a tirar endavant la creació dels consells de justícia autonòmic que preveuen, entre d'altres, l'Estatut de Catalunya, i a delimitar les funcions del Tribunal Suprem en matèria de cassació.
Públicament, el PSOE ha presentat l'acord amb el PP com una eina per renovar els òrgans judicials, el CGPJ i el TC, i per modernitzar la justícia. Entesa que passa per deixar congelada la descentralització. I aquest és, precisament, el punt preocupant. Congelar aquesta reforma no vol dir res més que deixar-la en un calaix pels segles dels segles. I, precisament, l'acord per solucionar l'eternament posposada renovació dels òrgans judicials ens porta a la pitjor notícia pel futur de l'Estatut.
Zapatero i Rajoy han segellat un pacte per renovar el CGPJ, el màxim òrgan de govern dels jutges, i el Tribunal Constitucional. Des d'aquest món, des del judicial, s'assegura que el desprestigi en què ha caigut l'alt tribunal és inacceptable i no es pot repetir. I tant el PSOE com el PP tenen assumit que l'Estatut no pot sortir del Constitucional tal com va entrar. Les exigències a l'hora de reformar el finançament autonòmic en són un exemple. Però més enllà d'aquest apartat n'hi ha molts altres, com ara la definició de Catalunya -tot i que sigui al preàmbul i no a l'articulat,- o l'al·lusió als drets històrics. És per això que, molt probablement, l'acord entre socialistes i populars passa perquè sigui l'actual TC, abans de renovar, el que dicti sentència. I, tot i que TRIBUNA CATALANA ja va anunciar que la resolució es deixaria per després de l'estiu, el cert és que els últims estira-i-arronsa pel que fa al finançament poden haver propiciat que la decisió s'avanci i es tiri endavant durant aquest mes d'agost. Un període que, no per casualitat, s'ha habilitat perquè el tribunal continuï treballant. Temps al temps.
