El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, està mantenint un silenci perillós en dues matèries que seran transcendentals durant la legislatura que estem començant: les relacions amb el PP i la política basca. Des que va guanyar les eleccions, el líder socialista s'ha aprofitat del soroll generat per la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, dins les files populars i per la tensió en casos com el d'Arrasate, on s'ha debatut l'expulsió dels regidors d'ANB. Aquestes turbulències, embolcallades pels dies de gràcia que un president té de facto a l'hora de conformar el seu govern fan que Zapatero hagi tingut, fins ara, un inici de legislatura molt plàcid.
Enmig de les assignatures que té pendents Zapatero durant els propers mesos, l'aigua i el finançament -dos capítols que afecten especialment Catalunya- que seran dos ossos difícils de rosegar, el president espanyol ha de tenir rumiat com afronta les relacions amb el Partit Popular i amb el PNB. És a partir d'aquí que començarà a jugar la resta de cartes. Per exemple, en el supòsit d'arribar a un acord amb el PP en una sèrie d'aspectes que tant Zapatero com Mariano Rajoy han definit com pactes d'Estat, és fàcil que el desenvolupament de l'Estatut se'n ressenti. L'últim cas paradigmàtic el veiem a la justícia, on els populars exigeixen que no es tiri endavant el consell que preveu l'Estatut si els socialistes volen una entesa per renovar el CGPJ i el TC.
El finançament, en canvi, és més complicat, perquè s'hi barregen interessos contraposats de diverses autonomies, tant socialistes com populars. Temps al temps. Però el que està clar és que tot això no es podrà consumar si Zapatero i Rajoy no es posen, en persona, mans a la feina. I, de moment, el telèfon de La Moncloa no es despenja per trucar a Génova. I, mentrestant, Rajoy té el perill de desgastar-se amb les pugnes de poder de la lideresa.
Pel que fa al País Basc, un cop s'ha aprovat l'Estatut de Catalunya, Zapatero pot caure en la temptació -que hi ha caigut- de pensar que, estèticament, l'evolució de l'Estat de les autonomies ja s'ha portat a terme, encara que el text estigui per desplegar. A partir d'aquí, el més probable és que es centri en Euskadi, on té dues opcions: o s'entén amb el PNB, acord que passa per enterrar el referèndum del Lehendakari Ibarretxe, o trenca relacions i va a una guerra electoral. Si el que pretén recórrer és el primer camí, els canals amb l'EBB s'han de mantenir oberts, cosa que no està fent Zapatero.
