Els debats entre el candidat del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, i el candidat del PP, Mariano Rajoy, tenen dues lectures. Des de la perspectiva espanyola, són actes que donen més qualitat a la democràcia, perquè els electors tenen l'oportunitat de sentir arguments d'una banda i de l'altra i jutjar quin dels dos líders els mereix més confiança. Des de la perspectiva catalana, també és un fet positiu. No pas per l'enfrontament en sí, si no pel que se'n desprèn. El cara a cara entre Zapatero i Rajoy mostra que, a Espanya, la batalla no té res a veure amb la de Catalunya. Dos grans partits es reparteixen un pastís del qual, per sort, les formacions catalanes en conserven una part decisiva.
Els prop de 20 escons que sumen CiU, ERC i IC-V són decisius a Madrid. No hi posem els altres 20 del PSC per raons òbvies -la formació no té grup parlamentari propi i no farà res que no agradi al PSOE. Conscients d'aquest fet, els dirigents del PSOE i del PP fa temps que transmeten al seu electorat que la culpa dels mals endèmics de l'Estat espanyol la tenen els partits que ells anomenen "nacionalistes". Tant a la caravana socialista com a la popular, que aquests dies recorren tota la geografia espanyola, se senten comentaris en contra de les formacions "minoritàries" i, dia a dia, agafa força la possibilitat de fer un gran pacte d'estat -espanyol, s'entén- que aïlli els partits catalans i bascos.
El que se sent a Espanya són coses com: "el que jo faria és un referèndum però no al País Basc o a Catalunya, no, a tots els altres llocs d'Espanya. Saps per què? Perquè se n'anessin a la merda i ens deixessin tranquils". Es tracta d'un comentari que segur que agrada a qualsevol independentista. Però hi ha un problema, i és que ni PSOE ni PP permetran que això tiri endavant i, més aviat, si s'hi veuen forçats o, simplement, creuen que els afavoreix, arribaran a un pacte per reformar la llei electoral i augmentar el pes dels partits amb implantació a tot l'Estat espanyol. És curiós que, darrerament, en un dels debats que condueix el periodista Ernesto Sáenz de Buruaga a TeleMadrid, aquest apartat era l'únic que acostava els tertulians proPSOE als tertulians proPP. En tot el demés, la bronca era contínua. Però a l'hora de carregar contra els "nacionalistes", no hi havia diferències.
A molts catalans, això, no els preocupa. Estan molt més pendents de la política que es fa al Parlament que no pas a de la del Congrés dels Diputats. Tenen un problema. De vista, fonamentalment. No s'adonen que una resolució de la cambra catalana en matèries que siguin competència estatal no és res més que una declaració d'intencions que, en arribar al parlament espanyol, serveix de poc més que per anar de ventre. Recordi's, si no, la petició de cessament de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez.
