El tram final de la legislatura no serà fàcil per al govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El president del govern espanyol està cedint a les pressions internes del seu partit. Unes pressions que el duen a aparcar els projectes i tarannàs més progressistes i federalitzants de la seva política, que s'havien deixat veure en els dos primers anys de mandat, que algú va definir encertadament com el bienni progressista.
El cap de l'executiu ha acceptat que el debat territorial l'ha desgastat. Molt més que no pas la crisi del procés de pau al País Basc. El procés de reforma del model d'Estat, plasmat en uns nous Estatuts que, malgrat tot, no es caracteritzen per la seva ambició, ha dividit profundament la societat espanyola. Els que no estan crispats, passen de tot. Bona prova n'és el referèndum de reforma de l'Estatut andalús. Al PSOE s'han encès les llums d'alarma després que, al seu graner de vots més important, l'electorat socialista no s'hagi preocupat de transmetre un explícit (o si més no presentable) suport al projecte del president del partit i de la Junta Manuel Chaves.
Davant d'això els socialistes han optat pel replegament. D'això, del tancament de files, n'hi ha clares mostres, no només en un cert retorn al jacobinisme a nivell territorial -cal pensar en el darrer manifest autonòmic redactat pels socialistes que aprovarà el comitè federal la setmana vinent amb la inquietant conformitat del PSC-, sinó també en assumptes com la gestió del nou ministre de Justícia Mariano Fernández Bermejo, que lluny d'arribar a acords amb el PP sobre assumptes com la renovació del Consell General del Poder Judicial opta per apujar els ànims de la tropa socialista amb un dur intercanvi de retrets amb l'oposició al Congrés.
Els sectors de l'antic aparell del partit, que es fan presents en el dia a dia de Zapatero amb dirigents com Alfredo Pérez Rubalcaba, Pedro Solbes o Manuel Chaves, estan convençuts que cal acabar la legislatura amb una forta satanització del PP. D'aquesta forma el PSOE, molt tocat a les enquestes, podrà monopolitzar el vot útil de les esquerres. Ho farà un cop més a costa d'IU, que en el darrer CIS -fet públic el dijous- se situava en la millor expectativa electoral dels darrers cinc anys. En la satanització dels de Rajoy, Bermejo és una peça clau. La vella guàrdia també té clar que cal que el PSOE es presenti com un partit que garanteix la cohesió territorial d'Espanya i la igualtat entre ciutadans i territoris. D'aquí que, en un nou intent formal de no “privilegiar els catalans”, s'hagi optat per allargar el debat al Tribunal Constitucional sobre l'Estatut fins després de les generals i no per forçar la dimissió de Pérez Tremps i es presenti un manifest autonòmic allunyat de qualsevol tendència federalitzant de l'Estat o s'eviti garantir un futur mínimament competitiu a l'aeroport del Prat, l'infraestructura catalana més estratègica.
Amb la llei de la memòria històrica aparcada i altres projectes de descentralització emblemàtics -com ara la llei orgànica del poder judicial- en punt mort és evident que les expectatives creades per Zapatero quan va arribar al poder han quedat en això, en expectatives. Hi ha qui tira la legislatura per la borda.
