La legislatura espanyola va començar amb un escenari molt complicat pels partits catalans que tenen grup al Congrés –CiU, ERC i ICV- però en cosa de tres mesos, la situació ha canviat. El PSOE va començar molt fort,amb un José Luis Rodríguez Zapatero decidit a deixar de banda independentistes i ecosocialistes i optant, en tot cas, més pel PNB que per CiU. A més a més, el nou PP de Mariano Rajoy va mostrar un canvi d’actitud i, durant el debat d’investidura, el líder popular va avenir-se a mantenir reunions amb el president espanyol per tal de consolidar pactes d’Estat en matèries prioritàries: terrorisme, economia, política exterior, immigració i pensions. Però, per una sèrie de circumstàncies -entre elles, la consulta proposada pel Lehendakari Ibarretxe-, la truita s'ha girat i les formacions catalanes haurien de saber treure'n partit i no abocar-se a debats estèrils i fratricides. Durant les últimes setmanes, els socialistes han fet una sèrie de gestos a CiU i a ERC. Amb la federació, hi ha contactes, tot i que no reunions, per tal d'assegurar-se el seu suport al Congrés i poder tirar endavant una sèrie d'iniciatives. La més prioritària, els pressupostos. Amb els republicans, una opció menys preferida per Zapatero pel desgast que li suposa a l'àmbit espanyol, també hi ha aclucades d'ull. Només cal recordar la felicitació que el president espanyol li va fer a Joan Ridao un cop va ser escollit com a secretari general d'Esquerra. I també ens podem remetre a l'intent de pacte/coacció del portaveu adjunt, Ramón Jáuregui, al mateix Ridao, explicat a Tribuna Catalana, amb l'objectiu d'evitar que prosperés una moció del PP proposant mesures per fer front a la crisi fruit de l'alça dels carburants. Va ser, precisament, la moció del PP la que va fer saltar les alarmes dins el grup del PSOE. Els socialistes van adonar-se que els populars han canviat la seva estratègia i volen obrir el diàleg amb altres forces perquè, en cas contrari, difícilment podran tornar a governar a Espanya. Tant per les dificultats parlamentàries amb què es trobarien com per la mala imatge que dóna un partit arraconat, incapaç de parlar amb ningú. El grup del PP al Congrés, liderat per Soraya Sáenz de Santamaría, va actuar de forma magistral assegurant-se el suport de totes les forces de la cambra per tirar endavant una sèrie de mesures davant la vaga de transportistes. El PSOE, per no quedar-se sol, va acabar votant a favor de la moció i evitant un pacte que els deixava arraconats i capgirava l'escenari de la passada legislatura. Davant d'aquest nou esquema de joc, CiU i ERC, i també ICV -encara que només compti amb un diputat- han de fer-se valer i sospesar si val la pena ajudar al PSOE. Sobretot, en cas que sigui impossible negociar unilateralment un bon model de finançament i evitar una sentència adversa al TC sobre l'Estatut del Principat. Si opten per consolidar pactes, siguin estables o no, el pitjor que pot passar és que entrin en una competició per veure qui es ben més barat. Les converses ja han començat. Queda dit.
