Com han canviat les coses. Si després de l’atemptat d’ETA a la terminal 4 de Barajas més d’un pensava que el líder del PP, Mariano Rajoy, podria ser el proper president espanyol, a mitjans d’octubre s’ha ben capgirat la truita. El secretari general del PSOE i actual president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ho té tot de cara per repetir en el càrrec i embutxacar-se una segona legislatura. No és estrany, doncs, el que comentava un cap de premsa del PSOE, aquesta setmana, al Congrés dels Diputats: ‘si no guanyem aquestes eleccions, jo estripo el carnet i plego’. Afegint que els dirigents que té, ara mateix, el PP, ‘són més que dolents’.
Ja fa temps que Mariano Rajoy no troba la manera de desgastar Zapatero. Però el que ha passat aquesta setmana és difícil de superar. El moment clau va arribar dimarts a la tarda, quan el president del PP va oferir una roda de premsa a la seu del carrer Gènova. Després d’una, dues... sis preguntes, els periodistes van aconseguir que Rajoy fes una valoració del que havia passat a La Moncloa, on s’hi havien reunit Zapatero i el lehendakari, Juan José Ibarretxe. El president espanyol havia assegurat que la proposta de fer un referèndum a Euskadi era inviable, no es podia fer de cap manera. Davant d’aquesta negativa, sense matisos, Rajoy es va veure obligat a admetre que ‘això és el que li vaig demanar (a Zapatero) que li digués (a Ibarretxe), i això és el que jo li hauria dit’.
Per acabar-ho d’adobar, hi ha un detall que mostra la deriva de Rajoy. El líder del PP ja porta dues sessions de control esgotant el temps que té per plantejar la pregunta a Zapatero d’una tirada. Això significa que ha renunciat al cos a cos amb el cap de files socialista. En canvi, el PSOE, conscient que Zapatero és cada vegada més un cavall guanyador, ha engegat una campanya titulada ‘amb Z de Zapatero’ i un vídeo en què se’l mostra amb un aspecte informal, somrient, parlant amb naturalitat de com és de necessari fer política amb paraules senzilles perquè la gent ho entengui. Se suposa que la gent ho entendrà tot, excepte que a Catalunya els ciutadans continuïn quedant-se sense anar a treballar perquè les línies de tren no funcionen.
